Monasteri de Schlehdorf
El monasteri de Schlehdorf (en alemà, Kloster Schlehdorf) és una abadia de l'Orde Tercera Dominica: Germanes Misionero Dominicas, que varen ocupar el lloc des de 1904 per a dedicar-se a les obres de missió en la ciutat surafricana de King William's Town. El lloc, en principi, va anar un antic monasteri benedictino que va donar orige al poble de Schlehdorf, junt al llac Kochel (Baviera), i va pertànyer a l'antic Bisbat de Frisinga. Ara, junt en territori dels municipis de Schlehdorf, Ohlstadt i Großweil, l'abadia pertany a l'archidiòcesis de Munich i Frisinga, formant un exclavament rodejat per la Diòcesis d'Augsburc.
Història
Orígens benedictinos
La seua història es remonta al sigle octau: Supostament, el Monasteri de Schlehdorf va ser fundat en l'any 740 per monges provinents de l'Abadia de Benediktbeuern, baix la advocació de Sant Dionisio, Papa. Entre 769 i 772, per consell del bisbe de Frisinga (des de 764) Arbeo de Frisinga, es varen traslladar al Monasteri de Schlehdorf els ocupants de l'abandonat Monasteri de Scharnitz, baix el seu primer abad Atto de Frisinga, que va dur a Schlehdorf les relíquies de Sant Tertulino Màrtir.[1] Atto va ser, més vesprada, el successor en el Bisbat de Frisinga (783-811) del bisbe Arbeo i el monasteri orbitó des de llavors i fins ara en la diòcesis de Frisinga i despuix en la de Munich-Frisinga, la seua successora.
Des de l'any 772 el monasteri de Schlehdorf va ser dedicat a Sant Dionisio, Papa i a Sant Tertulín, Màrtir. Durant les invasions hongareses del X (batalla de Lechfeld, 955) este antic monasteri va ser destruït. Possiblement en els seus restants en el XI va viure una comunitat espiritual de clercs no regulars (sense regla monacal alguna).[1]
L'Abadia de Schlehdorf
En 1140 Schlehdorf va ser refundat com a abadia de canonges regulars de sant Agustín pel bisbe Otón I de Frisinga. Des del principi, l'abadia es va trobar baix l'influència espiritual de l'Abadia de Rottenbuch, el més influent monasteri de canònics regulars d'Alemània situat en Baviera. La Regla de l'orde va ser seguida, per tant, de forma estricta, tant com a pastors que servien de retor d'ànimes, com a monges en oració. Els recursos financers de la congregació sempre varen ser modests, puix la proximitat directa al poderós centre que era l'Abadia de Benediktbeuern va impedir la seua expansió: incorporades al monasteri de Schlehdorf solament estaven les parròquies de Schlehdorf, Sindelsdorf i Ohlstadt. Com la majoria dels capítuls catedralicios i monacals, també Schlehdorf va sofrir la desintegració de la disciplina religiosa a principis del XV. A instàncies de l'Abadia de Rottenbuch va aplegar a Schlehdorf en 1450 una reforma de la regla monacal, procedent de l'Abadia d'Indersdorf, que va causar un repunt temporal en la disciplina religiosa imperant. A raïl de la Reforma protestant es va revertir esta tendència. Inclús en el XVII, per lo general, l'época de floriment espiritual de la Contrarreforma, el monasteri de Schlehdorf solament tenia sis canonges.[1]
L'última reconstrucció barroca
baix el liderage del preboste Bernhard Bogner (que va regir l'abadia de Schlehdorf des de 1674 fins a 1724), el capítul de canonges va aplegar a ser renomenat de nou, en el respal dels grans electors de Baviera. Bogner va dur als canonges de Schlehdorf a acollir-se a la Congregació (Lateranense) de canonges regulars del Santíssim Salvador del Laterano. En ella, el preboste duya el títul d'abad, pero no podia dur les vestimentes pontificals.
Entre 1718 i 1724 el monasteri va ser traslladat a la seua situació actual, a una major altitut i un lloc menys pantanoso (l'abadia de canonges regulars estava situada al sur del poble de Schlehdorf i es va cremar en 1784, casi per complet). En 1727 va començar la construcció de la nova iglésia, pero dificultada en la seua finançació pels baixos ingressos i l'alt nivell de deute de la congregació monacal. Cap a en 1770, ya existien plans per a l'abolició de l'Abadia per causes financeres.[1] Només en el respal financer del mestre artesà muniqués Melchor Honifstingl va poder terminar-se en 1780 la construcció de l'iglésia, encara que no en el pla constructiu original.
Quan el monasteri va ser dissolt en 1803, pel procés de Mediatisació i Secularisació que va acabar en el Sacre Imperi Romà Germànic, solament vivien nou canonges en Schlehdorf. Les propietats monásticas secularizades, com la biblioteca i els seus archius i l'iglésia abacial, que més vesprada es va convertir en l'iglésia parroquial de la localitat de Schlehdorf, varen passar a ser propietat del Regne de Baviera. Els bastiments de l'abadia varen ser reconstruïts a la seua forma actual despuix de la casi completa destrucció de Schlehdorf per un devastador incendi en 1846.
L'Abadia hui
En 1904 els edificis de l'abadia varen ser adquirits per les Germanes Misionero Dominicas de King William's Town, que varen amprar el monasteri per a organisar des d'allí la seua llabor misionero, sobretot en Suràfrica. Des de 1960, el monasteri és el centre de la província alemana de l'Orde Tercera Dominica: Germanes Misionero Dominicas, incloent els seus llocs de missió, i varen adquirir l'estatus d'una corporació pública alemana. En l'actualitat, el monasteri alberga, entre atres instalacions, la Realschule St. Immaculata, antic centre d'educació de secundària femení que, des del curs 2015/2016, és mixt. La Haus Dominikus va existir com a casa d'hostes i seminaris del monasteri, encara que la comunitat dominica va abandonar l'edifici principal en 2018 i part del complex ha canviat d'us dins d'un proyecte de reconversió.[2]
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Kloster und Stift Schlehdorf – Freisinger Enklave im Bistum Augsburg (Monasteri i cabildo de Schlehdorf – Un enclavament frisingense en la diòcesis d'Augsburc)». Monasteris de Baviera: Monasteri de Schlehdorf. Bayerisches Staatsministerium für Wissenschaft, Forschung und Kunst. Consultat el 25 d'abril de 2014.
- ↑ «Kloster Schlehdorf» (en de). Zukunft Kulturraum Kloster i. V.. Consultat el 2026-07-15.
Enllaços externs i bibliografia
- Monasteris de Baviera: Monasteri de Schlehdorf (Casa de l'Història de Baviera, en idioma alemà))
- Història de Schlehdorf (en idioma alemà)
- Història de l'Abadia de Schlehdorf (en idioma alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Schlehdorf» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.