Monadología

Archiu:Leibniz Monadology 1.jpg

Monadología

La Monadología (escrita en francés en 1714 i publicada en alemà en 1720) és una de les obres de Gottfried Leibniz que millor resumix la seua filosofia. Escrita cap al final de la seua vida per a sustentar una metafísica de les substàncies simples, és un tractat sobre les mónadas, és dir, els àtoms ontológicamente verdaders, és dir, realment indivisibles. Reflexiona sobre quin característiques físiques i metafísiques tindrien estes partícules, proponent que les seues operacions serien mecanicistas, formaliter sigau senar materialiter, ya que aparentarien ser-ho, sent no obstant definides per la voluntat divina a pesar de la seua predictibilidad. Leibniz donaria aixina una explicació metafísica als events miraculosos, entesos com una aparent ruptura de les lleis predibles i mesurables que rigen la naturalea i l'univers, sense caure en certes postures com el dualisme o el panteisme de Spinoza. És una proposició filosòfica i metafísica, que roça la física teòrica.

Fonament

El fonament que dona Leibniz a les mónadas a lo llarc de la seua obra inèdita és quíntuple:

1. Matemàtic, pel càlcul infinitesimal i les seues conclusions antiatomistas (en el sentit materialiste d'Epicuro, Lucrecio i Gassendi).
2. Físic, per la teoria de les forces vives i la crítica, implícita en ella, a la dinàmica cartesiana, els errors de la qual estimativos Leibniz es va encarregar de destacar. Dita teoria és precursora de la relativitat i senyala la necessitat de donar al moviment un sentit referencial, representat ací per la mónada.
3. Metafísic, pel principi de raó suficient, que -com la navaixa de Ockham- no pot postergar-se indefinidament i requerix un punt de partida en cada ser, determinat a obrar per la seua pròpia voluntat o inèrcia.
4. Sicològic, per la postulació de les idees innates que realisa en els Nous ensajos sobre l'enteniment humà i que va servir a Kant com a base per a redactar la seua Crítica de la raó pura.
5. Biològic, per la preformación seminal dels cossos i la subdivisió de funcions en el seu desenroll orgànic.

Exposició

La Monadología està exposta a través de paràgrafs llògics, generalment derivats l'u de l'atre, fins a completar un número de noranta. Es diu aixina perque —seguint a Marsilio Ficino, Giordano Bruno i Anne Conway— Leibniz va voler reprendre el nom «mono» del grec, que significa unitat; i «logos», a la seua volta, tractat o ciència. La Monadología vindria a ser, puix, el tractat de les mónadas o la ciència de l'unitat.

El text es presenta de forma tal que el llector pot fer-se preguntes que li ajuden a alvançar en la seua saber. Aixina, per eixemple, es pot acceptar que lo compost és un derivat, extensió, fenomen o repetició de lo simple (lo que Kant més vesprada vindria a expressar en la dicotomia fenomen-noúmeno). ¿És l'ànima una mónada? Si la resposta és sí, llavors l'ànima és simple. Si l'ànima és un agregat, llavors l'ànima no pot ser una mónada.