Mitologia Jama Coaque

Caraça Jama Coaque

La mitologia Jama Coaque és el conjunt de creències sobre la cosmogonia, l'ètica, i la cosmovisió de la Cultura Jama Coaque. La seua mitologia s'ha reconstruït a partir de la seua rica ceràmica que té abundant simbolisme i iconografia a través d'un anàlisis semiòtic i l'estudi de les mitologia comparades en atres cultures que varen tindre contacte en Jama Coaque, en específic les cultures mesoamericanas contemporànees i les de la costa nort del Perú. Grosso modo es subdivide en l'estructura del món, les deïtats que ho habiten, les criatures fantàstiques i els chamans i sacerdots que servien d'intermediaris entre les deïtats i la població local.

Deidades

Donada l'estructura tripartita/tripartida, de la mateixa manera que totes les cultures tradicionals, existixen deïtats que habiten cada u de dits móns. És dir, en la Cultura Jama Coaque existixen divinitats de la terra, del cel i del inframón. A açò se sumen la série de sers mítics que estan relacionats especialment en el cult a l'aigua.

Jama o la iguana

Artícul principal → Jama (deidad).

Reptil femení, moltes voltes interpretat com una iguana, en una vasija ceremonial arrere

Jama és la principal divinitat que habitava la terra en esta cultura es trobava en la terra, o el món intermig entre el cel i el inframón. Tenen normalment un cos antropomorfo en rostre de reptil. Moltes voltes és interpretat com iguana i es creu que el significat de la paraula Jama és justament iguana. Ademés té ulls caiguts i un morro rectangular dentado. Esta divinitat també està present en la cultura Tolita a on és comuna vore-la representada en traces femenines més fortes. Esta deïtat que combina al reptil la dòna es representa moltes voltes en tatuages en forma de caimans. Els reptils són considerats com a deus telúrics o tectònics. Habiten al mateix temps la terra i el inframón; i es relacionen en la vida.

Rat penat i la pluja

Shaman-sacerdot en caraça de rat penat sobre un temple

Esta deïtat habitava el cel nocturn i l'aigua del inframón. Es caracterisa per tindre ulls jagants i redons, carix de nas, la seua boca té claus i una llengua colgante. El seu tocat és semicircular i té una diadema al voltant del cap. Té pendents de flocs un pectoral redó i un faldellín en botons. Té una llínea triangular en el rostre que la caracterisa i servix per a identificar-la. Esta dividixca la front i separa els seus ulls. Esta deïtat es troba ademés en la Cultura Tolita, de la mateixa manera que la iguana Jama. Es creu que esta divinitat era compartida per Mesoamérica i en la cultura Zapoteca i cultura Mixteca correspondria al deu Cocijo, relacionat en la pluja. En la cultura Maya correspondria al deu Chaac i en els azteca el deu Tláloc. El rat penat ademés simbolisa el Deu del Sol Nocturn per lo que és un opost complementari del deu Sol jaguar. En la cultura Chorrera fins a la Manteña existixen moltes representacions de rat penat, sempre relacionats en els cacics. Ademés de ser el deu de la pluja era considerat el deu del raig i de la fertilitat. Està present en els ritos funeraris per lo que deu estar relacionat en la ancestría i els linajes. Açò a la seua volta va influir en la cultura Manteña ya que el rat penat en traces de vampir és el símbol del linaje del cacic i és representat en les cadires de poder o cadires en O. En la cultura Jama Coaque els primers registres en ceràmica es varen trobar entre els 500 i 800 despuix de cristo.

Sobre l'influència de Mesoamérica en els señoríos ètnics d'Equador és important notar lo següent:

No és la primera volta que es destaquen similituts entre les cultures de l'estat mexicà d'Oaxaca, com esta Zapoteca, i les cultures de la costa equatoriana, que sugerixen contactes periòdics. Per eixemple, se senyalen fortes semblances entre Tolita i Zapoteca, en certes formes de vasijas ceràmiques, en l'us i tipologia de cullerots incensarios, o en la semblança entre el denominat deu de grans orelles zapoteca (que s'identifica en Mesoamérica com a deu rat penat encara que és possible que es confonga en este Cocijo), i en Tolita a on considerem que respon a la representació d'un felino també de grans orelles. Finalment, en este cas, una nova similitut s'establix a partir de la divinitat Cocijo, que sí que té la seua base biològica en el rat penat-vampir.

Deu de la mort

Personage mític en pectoral, deu de la mort

Este deu es caracterisa per habitar l'inframón i és per lo general representat en un cap en una figura mítica que sembla una calavera en ulls redons i afonats, absència de nas i llavis mostrant dents. Encara que no es coneix molt a profunditat les caratcterísticas d'esta deidad, en relació en el restant de deïtats Jama Coaque, es creu que podria estar relacionat en el deu Mictlatecutli, deu de la mort dels Azteca. Està usualment disfrassat, en un pectoral que ademés ho duen atres chamans i danzantes. A voltes presenta ales i un tocat que té caragols per lo que pot aplegar a confondre's en el chaman-sacerdot. Pot ser representat en ales lo que les relacionaria en les Aus arpías. Es conjectura que quan el chaman-sacerdot feya us del tocat o poncho en caragols, similar al deu de la mort, era perque es realisaria un rito de substitució o sacrificis humans a este deu de la mort. Una característica important de la seua representació és l'absència de braços i cames.

Sers mítics

Existixen molts sers mítics en la cultura Jama Coaque que han segut representats en vasijas i decoració. Grosso modo es classifiquen de la següent manera.

Dragó o mònstruo de la pluja

Dragó de la pluja, relacionat en Coatlicue

Té com a base biològica el reptil i felino, la seua boca està entreabierta i es remarquen claus. La seua llengua és bífida com un reptil, el seu nas està dividit en la mitat i rullada, per lo que fa un regrés cap a arrere. A diferència del rat penat, deïtat de la pluja identificada en Cocijo, el dragó es relaciona més be en Coatlicue i té com a base biològica el reptil. Es caracterisa principalment pel seu nas en espiral que termina en caps de serps. Les seues pates tenen garres llargues que no són d'un felino, les seues mans i peus tenen posicions rituals. Estos felinos-dragons poden estar relacionats en el ser mític representat pel cap de mona, en llengües barbacoanas cridat guishiyumi. En a on el sufix el meu fa referència al principi filosòfic el meu que és l'ètica, lo que li dona un aspecte reflexiu a la mona, raó per la que era adorat.

Mònstruo cornado

És un animal que usa poncho, té morro quadrangular, ulls antropomorfos, un nas puntagut, boca en claus i llengua colgante. Es creu que és un ser mensager que acompanya del deu rat penat. Generalment no té braços pero sí unes chicotetes pates que es mostren en els extrems del poncho.

Au arpía

Au arpía

Este ser mític combina un cap de dòna en el cos i ales d'un au. És un personage que es troba sempre alado ya siga en les seues ales esteses o recollides. Es troba representat també en la Cultura Chorrera aixina com en la Cultura Cofán en la amazonía d'Equador, ya que representen l'esperit del bosc en el rostre d'una dòna. Es conjectura ademés que pot tractar-se de la dòna pardal de la Cultura Cañari. En concret el seu nom seria "Ar" i estaria present en un dels mits cosmogónicos cañaris. És considerada la senyora de les mones. Està present en la Cultura Jama en els bastons de mando. És considerada la deïtat que llegitima el territori i la societat.

Au de l'amanecer

Esta deïtat coneguda freqüentment en Mesoamérica com Coxcoxtli, és representada freqüentment en sagells de Mèxic. El seu cap és freqüentment representada també en la cultura Tolita. Es caracterisa per la presència de cresta de plomes sobre el cap, un pico gros i en forma curta i curvada. Molt poques voltes es representa el seu cos per lo que les seues traces identificables són en general facials.

Cap de mona

Mones en un silbato que anuncia la pluja

És un ser mític que representa el vent i és comú trobar-les en cultures que estan bolcades a la mar i la navegació. Degut a que en les costes d'Equador els vents alisios bufen sense moltes variacions i de tant en tant el Fenomen del Chiquet colpeja la costa duent en si molta pluja. Açò a la seua volta seria deificado, ademés de les dos deïtats de la pluja com és el rat penat i el dragó. Els vents es representen a manera d'espiral ya siga com el caragol trompeta o la mona. En el primer cas la forma del molusc i en el segon la coa de la mona. El vent és representat per les mones a través de la seua rapidea en la que es mouen entre els arbres. Està relacionat en Xochipilli deïtat mesoamericana i senyor de les flors, la fertilitat.

Zarigüeya

Existix una representació zoomorfa que és conegut com a mònstruo llunar o zarigüeya. Té quatre pates, apèndix eixint, morro quadrat, llargues garres. Es troba en la Cultura Tolita, en restants funeraris. En la Cultura Jama Coaque té al coatí com el seu alter ego. Es troba present ademés en la cultura Manteña. La seua representació és com un assent i de perfil mentres subjecta les pates en les mans. Este animal era sagrat perque moria i resucitava vàries voltes, lo que representava la reencarnació. Ademés també simbolisa la lluna en les seues distintes fases mentres desapareix i apareix novament en el cel. Esta cultura, pel seu caràcter navegant, cult a l'aigua i rodalia a la mar tenia a la lluna com una major deïtat que el sol, degut a que esta podia presentar-se en el dia també, lo que no succeïa en el sol que sol es trobava de nit.

Vore també

• Mitologia d'Equador
• Cultura Jama Coaque
• Cultura Manteña
• Història prehispánica de la costa equatoriana
• Señoríos ètnics d'Equador