Jama (deidad)

Jama és el nom de la deïtat principal en la mitologia Jama Coaque. Es creu que el seu nom significa iguana, o també iguana menuda. Dins de la divisió tradicional tripartita/tripartida de la realitat en la cultura Jama Coaque (cel, terra, inframón), Jama habitava en la terra, encarnat en un shaman-sacerdot, o sent el seu alter ego que sorgix quan li l'invoca en rituals específics.

Mit

La terra es trobava en el mig, entre el cel i el inframón. Les atres dos deïtats que habitaven els atres móns eren el rat penat, que vivia en el cel durant la nit, i el deu de la mort que habitava el inframón. Es creïa també que el rat penat podia habitar el inframón temporalment. No obstant, Jama, o l'iguana habitava la terra i guiava a la comunitat. Era l'encarnació de la deïtat en un shamán sacerdot que en la Cultura Jama Coaque gojava de molt poder, tant polític com a religiós. Podia donar pena de mort o condenar a l'ostracisme en ocasions que lo ameritaba. Va donar nom a la cultura ya que els arqueòlecs varen definir el territori de la cultura com el que es trobava entre els rius Jama i Coaque. Ara açò està desmentit en els nous alvanços arqueològics pero si es confirma la presència d'esta cultura en la vall de Jama.^[1]

En concret es creu sobre la relació en esta divinitat i el shaman-sacerdot:^[2]

Es creu que el cacic d'esta cultura, duya el nom de Jama que significa iguana chicoteta i és qui, va guiar al seu poble fins a la costa per a després internar-se en la montanya, para d'esta manera assegurar els recaptes derivats de la mar i la terra.

Claudio Quinde - Resignificación dels dissenys i tecnologies de la cultura Jama Coaque

Esta deïtat va ser representada molt freqüentment en la ceràmica i presenta un cos antropomorfo en rostre de reptil. Ademés té ulls caiguts i un morro rectangular dentado. Esta divinitat també està present en la cultura Tolita a on és comuna vore-la representada en traces femenines més fortes.^[3] Jama usualment combina al reptil en traces masculines o femenins. Se sap ademés que el rol de shaman sacerdot podia ser ocupat tant per hòmens com per dònes. Existix evidència arqueològica de que moltes dònes es tatuaban la pell en forma de reptils. Estos tipos d'animals són considerats com a deus telúrics o tectónicos. Habiten al mateix temps la terra i el inframón; i es relacionen en la vida.^[1]

Relació en Itzamna

Si be existix molta correspondència entre les deïtats Jama Coaque en els deus mesoamericanos, ya siga el deu rat penat en Tláloc, el deu de la mort en Mictlatecutli, el dragó de la pluja en Coatlicue, per al cas del deu Jama, lo llògic seria tendir relacions en la deïtat Itzamna, iguana sagrada en la cultura maya. Existixen moltes similituts com la seua preeminència en el panteón: abdós deïtats són principals i es troben primer en l'orde jeràrquic, a Itzamna li'l relaciona més be en el cel i a Jama en la terra. Esta seria la principal diferència d'abdós. Més allà d'això tant l'iguana en els mayas com en Jama coaque pot tindre representacions masculines i femenines, lo que permet vincular-les en la parella primigènia de la cultura, des d'a on descendix tota l'estirp. Per esta raó Jama no solament era la deidad, sino també el cacic que guia la comunitat.

L'iguana en el llitoral

La cultura Jama Coaque despareció pocs anys despuix de la conquista, es creu frut d'una erupció volcànica que diezmó la població. No obstant, l'iguana no va perdre el seu paper important dins de la vida en el llitoral equatorià. Era comunament caçada i servia d'aliment per als manteños, a on també existix evidència de que va ser usada en fins medicinals, relacionat en el cult a San Biritute.^[4] Despuix de l'evangelizaació i el mestiçage, l'iguana va seguir tenint un paper important en la cultura, segons es pot constatar en el amorfino cridat justament "L'Iguana". És la primera composició que existix en este gènero musical, desenrollat en el XVIII. En açò es portaven a terme danses que imitaven el moviment de l'iguana, aixina com la lletra de la cançó feya alusió a temàtiques sexuals implícites. Tot açò feya que la seua interpretació no siga aprovada per l'iglésia i forme part de la cultura més be secular o pagana que quedava en el llitoral.^[5]

A açò se sumixca la contínua importància cultural que té este animal en la ciutat de Guayaquil per la seua presència freqüent en els rius i manglars. Ací existix una plaça anomenada "Parc de les iguanas" a on estos animals conviuen pacíficament en els visitants. És una dels principals atractius turístics de Guayaquil i és part de l'identitat d'esta ciutat. Ha segut representada en monuments de gran escala a lo llarc de moltes ciutats, en especial de la costa d'Equador.^[6]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Usillos, Andrés Gutiérrez (2011). L'eix de l'univers: chamans, sacerdots i religiositat en la cultura Jama Coaque de l'Equador prehispánico (en és), Ministeri de Cultura, Secretaria General Tècnica, Subdirecció General de Publicacions, Informació i Documentació. ISBN 978-84-8181-498-9.
↑ «Resignificación dels dissenys i tecnologies de la cultura Jama Coaque en les arts aplicades equatorianes».Repositori Institucional Universitat de Conca.
↑ Sondereguer, César; Marziali, Mirta (2001). Céramica precolombina: catàlec de morfologia (en és), Corregidor. ISBN 978-950-05-1404-0.
↑ «Sant Biritute: pluja amor i fertilitat – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-08-21.
↑ «Recorden els 300 anys del amorfino L'Iguana» (en espanyol). El Diari Equador. Consultat el 2024-08-21.
↑ G; Pi, {{{nom2}}}; Gámez, {{{nom3}}} (2007). Guayaquil: memòries urbanes (en és), Editorial Molt Ilustre Municipi de Guayaquil. ISBN 978-9942-01-055-1.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Jama (deidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Usillos, Andrés Gutiérrez (2011). L'eix de l'univers: chamans, sacerdots i religiositat en la cultura Jama Coaque de l'Equador prehispánico (en és), Ministeri de Cultura, Secretaria General Tècnica, Subdirecció General de Publicacions, Informació i Documentació. ISBN 978-84-8181-498-9.

[2] «Resignificación dels dissenys i tecnologies de la cultura Jama Coaque en les arts aplicades equatorianes».Repositori Institucional Universitat de Conca.

[3] Sondereguer, César; Marziali, Mirta (2001). Céramica precolombina: catàlec de morfologia (en és), Corregidor. ISBN 978-950-05-1404-0.

[4] «Sant Biritute: pluja amor i fertilitat – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-08-21.

[5] «Recorden els 300 anys del amorfino L'Iguana» (en espanyol). El Diari Equador. Consultat el 2024-08-21.

[6] G; Pi, {{{nom2}}}; Gámez, {{{nom3}}} (2007). Guayaquil: memòries urbanes (en és), Editorial Molt Ilustre Municipi de Guayaquil. ISBN 978-9942-01-055-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]