Cultura Jama Coaque

La Cultura Jama Coaque és una cultura arqueològica que es va assentar en el nort de l'actual Província de Manabí, de la República de l'Equador, en foc en l'àrea compresa entre els rius Coaque i Jama, dels quals pren el seu nom. Caracterisada per un art en ceràmica profuso i detallat en els seus diferents tipos: recipients, sagells i figures; trobats principalment en contexts de montículs artificials de terra, en un desenroll durant aproximadament 2000 anys, entre 355 a. C. - 1532 d. C., en una possible permanència posterior durant el primerenc periodo colonial del país.
Geografia
[editar | editar còdic]Localisació
[editar | editar còdic]Els assentaments de la societat Jama Coaque es varen concentrar en el nort de l'actual província de Manabí, Equador, específicament en el territori comprés entre els rius Coaque, al nort, i Jama, al sur. No obstant, és possible trobar vestigis més allà d'estos llímits naturals, tant al nort (Cojimíes i Muisne) com al sur (Baïa de Caráquez) i a l'interior del llitoral (Chone i Sant Dumenge dels Tsáchilas). Es va desenrollar en una zona de tossals boscosos i extenses plages que varen facilitar als seus integrants la recolecció de recursos tant de la selva com del mar. Un dels llocs més importants es troba en Sant Isidro, prop de Baïa de Caráquez.
Encara que no existix evidència directa relacionada en la forma de construcció dels seus poblats i tipos de cases, els investigadors i arqueòlecs han aplegat a la conclusió de que les seues vivendes varen ser construïdes sobre tossals
Els rius senyalats anteriorment naixen de la cordillera costanera formada pel choc de les plaques tectòniques de Naixca i Suramericana. Les elevació, que poden aplegar fins als 600 metros sobre el nivell de la mar, s'estenen des de Muisne en el nort, fins al golf de Guayaquil, en el sur. En la partix sur, el terreny és àrit, mentres que en la partix nort, a on es va assentar la cultura Jama Coaque, és més humida per la rodalia del bosc tropical del Chocó Andino i l'influència de la corrent marina càlida d'El Chiquet.
Clima
[editar | editar còdic]La corrent càlida del Chiquet influïx en el clima de la zona, conjuntament en la corrent freda de Humboldt. És aixina que, per lo general, es té dos temporades climàtiques:[1]
- Novembre – abril: temporada plujosa o humida.
- Maig – octubre: temporada solejada o seca.
En térmens generals, es pot caracterisar a la zona en un clima càlit en àrees de gran humitat. No obstant, la presència de fenomens marítims i la seua correlació en el clima continental permet entrevore un panorama ambiental de gran diversitat i canvi. Tal és el cas del choc anual de les corrents marines senyalades, que provoca un ranc de dies de pluja variable durant l'any a lo llarc de la franja costera, des del clima àrit del Sur cap al Nort més humit, i terra adins des d'Oest cap a Est. Específicament per a la zona Jama Coaque, estudis sobre el clima de l'Equador senyalen:[2]
- Pluges anuals entre 500 mm i 1000 mm, generalment entre giner i abril; i
- Pluges anuals entre 1000 mm i 2000 mm, entre decembre i abril, per a territoris terra adins i llaugerament més elevats.
Cronologia
[editar | editar còdic]El història precolonial de l'Equador es troba sistematisada des de fa més de 50 anys per Betty Meggers, per mig de la seua obra Equador (1965), en a on propon quatre periodos temporals. Dins d'este esquema de periodizaació, la cultura Jama Coaque es desenvolvió en els dos periodos previs al contacte europeu:
En el periodo Desenrolle Regional (300 a. C. - 800 d. C.), les societats generen canvis culturals en cada regió del país, experimentant desenrolls específics en territoris restringits, dominats per una jefatura eixercida per una èlit militar, o política o religiosa. En la producció de figures ceràmiques es veu una diversificació sense precedents tant en forma, com en decoració i cadena operativa.
Mentres que en el periodo Integració (800 d. C. - 1532 d. C.) estes jefatures s'haurien confederado en funció del control de conques fluvials i pisos ecològics, per a una obtenció de més matèries primeres per a l'establiment de rets de comerç entre confederacions, inclús alcançant atres parts del continent.
Ocupació Jama Coaque
[editar | editar còdic]L'ocupació Jama Coaque es caracterisa per travessar els periodos abans mencionats. Per esta raó se sol diferències entre Jama Coaque I (fase Muchique 1) i Jama Coaque II (fases Muchique 2-4). Adicionalment, es pensa que el grup humà cridat com Campaces en algunes cròniques de conquistadors pertanydrien a Jama Coaque, permaneixent fins als inicis de la conquista espanyola en l'Equador.[3] Conseqüentment, l'ocupació Jama Coaque en l'Equador es pot resumir de la següent manera:
| Cultura Jama Coaque | |||
|---|---|---|---|
| Colónia | Campaces | 1532-1645 d. C. | Fase Muchique 5 |
| Conquista espanyola 1532 d. C. | |||
| Integració | Jama Coaque II | 1250-1532 d. C. | Fase Muchique 4 |
| 750-1250 d. C. | Fase Muchique 3 | ||
| Desenroll
Regional |
400-750 d. C. | Fase Muchique 2 | |
| Terfa de cendra volcànica, Atacazo 400 d. C. | |||
| Jama Coaque I | 355 a. C.-400 d. C. | Fase Muchique 1 | |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Clima Nort de Manabí».
- ↑ Delavaud, Anne Collin (1982). Delavaud, Anne Collin (ed.). Atles de l'Equador, Pariu: Lés Editions J.A..
- ↑ Zeidler, James, et a el (1994). James A. Zeidler i Deborah Pearsall (ed.). Arqueologia Regional del Nort de Manabi, Equador, Volum 1. Mig ambient, Cronologfa Cultural i Subsistència Prehistòrica en la Vall del Rio Jama, Quito, Pittsburgh: University of Pittsburgh Department of Anthropology, Edicions Libri Mundi Enrique Grosse-Luemern, p. 206. ISBN 1-877812-10-2 (v. 1).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Jama Coaque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.