Mines de Alquife

Les mines de Alquife, també denominades habitualment com les mines del Marquesado, són una explotació minera espanyola que es troba situada sobre els térmens municipals d'Alquife, Aldeire, Jérez del Marquesado i Lanteira, en la província de Granada. En els seus jaciments existixen importants reserves de mineral, principalment de ferro. En l'actualitat Alquife constituïx la major mina a cel obert de ferro d'Europa.

Històricament, esta zona ha segut explotada en fins miners, encara que va ser a partir del sigle XIX quan les llabors d'extracció varen viure el seu auge. Primer baix iniciativa de vàries empreses de capital britànic i després baix la égida de la Companyia Andalusa de Mines, els jaciments de Alquife es varen convertir en un important complex que contava en plantes industrials, oficines, un poblat miner, ramals ferroviaris, etc. A través del ferrocarril es donava eixida al ferro extret fins al port d'Almeria, des d'a on eixia per via marítima carregat en bucs mercants. Les mines varen estar actives fins al seu tancament a finals del sigle XX, ya que la seua explotació havia deixat de ser rendable. No obstant, des de l'any 2020 tornen a estar actives novament.

El vedat miner de Alquife atesora un ampli patrimoni de caràcter històric i industrial com a resultat de les activitats que s'han desenrollat durant l'Edat Contemporànea. Debido a ello, en 2010 la zona va ser declarada com be d'interés cultural en la categoria de lloc d'interés industrial.

Història

Antiguetat i Edat Mija

Les riquea mineral de Alquife s'ha amprat des de l'edat de Bronze, com atesten els indicis de Cerro Zorreras, la mina de Lanteira, el Peñón de Arruta i Cardal. Va continuar en época romana, com semblen indicar els topònims llatins i mozárabes de Lanteira o Ferreira, que identifiquen la mineria d'argent i ferro. En els sigles X i XI, en époques omeya i zirí, es registren els vestigis més antics d'explotació minera i la seua relació en Wadi-Ash. Alquife es configura des de l'etapa nazarí com el principal centre productor de ferro del Zenete. Les mines en este periodo islàmic es varen situar prop del castell de Alquife, puix des d'ell s'eixercia el control de les mateixes. Despuix de la Guerra de Granada els Reis Catòlics varen concedir a Pedro González de Mendoza, en 1490, el señorío de vàries alquerías i el monopoli de l'explotació de les mines de ferro d'Alquife i Jéres al seu fill, I marqués de Cenete, que es varen integrar en el linaje del duc del Infantado fins al sigle XIX.

Edat Contemporànea

l'explotació minera va ser el sector econòmic de major dinamisme en Espanya a finals del sigle XIX, en bona mida gràcies a la Llei de Mines de 1868, que facilitava les concessions mineres i donava major seguritat als drets d'explotació. La producció d'acer anglés i, en menor mida, alemà, va supondre l'auge de la mineria del ferro en Espanya. La totalitat de la producció s'exportava i les concessions eren de capital estranger, com va ser el cas de la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited (mines de Tharsis) o la Rio Tinto Company Limited (mines de Riotinto), que varen tindre una gran implantació en la província de Huelva. En 1895 l'ingenier de mines Hubert Meersmans de Smet, propietari del Carmen dels Màrtirs i figura important en la vida cultural de Granada, va vendre les seues concessions en el cerro de Alquife i els seus aledaño, la part primigènia de la mina, a la societat minera de capital escocés The Alquife Mines and Railway Company Limited.

Antic vagó gronsa utilisat per a transportar mineral de les mines del Marquesado cap a la costa a través de la llínea Linares-Almeria.

En 1899 va entrar en funcionament la llínea Linares-Almeria, principalment per al transport de mercaderies per ferrocarril entre el districte miner Linares-La Carolina al port d'Almeria. En 1899 The Alquife Mines va construir un ramal d'11 quilómetros per a conectar les seues explotacions en esta llínea férrea a través de l'estació de la Calahorra-Ferreira. En 1904 es va inaugurar el denominat Cable Inglés en el port d'Almeria per a reduir el temps de càrrega del mineral en els barcos.

En 1905 la companyia escocesa Bairds Mining Company Limited va adquirir concessions en el sector de la planura, al nort i a l'est de les mines de Alquife i va adquirir una important porció dels terrenys de la marquesa de Lombay. En 1916 la Bairds Mining Company va construir un segon ramal de 14 quilómetros a la llínea Linares-Almeria en l'estació de Huéneja-Dólar. Per al comerç marítim del mineral, Bairds Mining va construir un segon cargadero de mineral, més modern, conegut com Cable Francés o Alquife Wharf n.° 2. Aixina, les mines de Alquife es varen dotar d'una moderna infraestructura de transport per al comerç marítim del mineral de ferro. A esta infraestructura va caldre sumar una atra fonamental per al funcionament de l'indústria minera, la ret elèctrica, conseguida a través de distintes fàbriques de llum, de les que només es conserva una chicoteta instalació coneguda com a casa de màquines del bot d'aigua. Gràcies a la mineria industrial, l'electricitat va aplegar a les llars del Marquesado de Zenete, la qual cosa va supondre un considerable alvanç tecnològic per a una zona tradicionalment deprimida.

En 1929 Bairds Mining va cedir les seues explotacions a la Companyia Andalusa de Mines (CAM), fundada en eixe mateix any. Esta s'havia constituït en una associació del Banc Urquijo en la francesa Societé Mokta el Hadid, principal companyia minera d'Argèlia, que més alvance es va fusionar en la Societat Minera i Metalúrgica de Peñarroya. El capitalisme va introduir en la mineria industrial noves tècniques i maquinària d'explotació modernes que varen permetre extracció ingents i ràpides, fonamentalment, de ferro, pero també de coure i argent.

En 1953 Alquife Mines es va vendre a la bilbaïna Agrupació Minera S. A. (Agruminsa), filial minera d'Alts Forns de Viscaya. A partir de la década de 1940 les concessions de CAM obtiuvieron rendabilitat gràcies a les fortes inversions realisades per al desmonte, bombeig i explotació a cel obert. Va ser la CAM qui va impondre un sistema d'explotació a l'americana en una jagantesca pedrera, cridada la curta, d'a on va obtindre els màxims tonellage productius de mineral. Baixe la seua gestió les llabors d'extracció alcançarien un grau de mecanisació considerable. Esta companyia va construir el poblat miner Els Pous entre les décades de 1950 i 1970, el qual va supondre la creació, per primera volta, d'una plantilla de miners assentats prop de l'explotació minera, i la dotació d'un cos professional jerárquicamente especialisat i en treball estable. Açò va significar una millora considerable de les condicions de treball i de vida per a part de la població de Alquife i municipis veïns. Anteriorment, el treball miner havia segut una ocupació temporal (alternat en el de jornalero), en salaris molt baixos, somés a unes dures condicions de control, i exposició a freqüents accidents i malalties, davant la pràctica inexistència de mides de seguritat i prevenció. En 1967 CAM va extraure un milló de tonellades de les mines de Alquife i en 1973 es varen edificar les siges de l'estació d'Almeria coneguts com Toblerone per als 12 trens diaris que aplegaven al port d'Almeria, ya que la producció de mineral va aplegar a ser de 3.7 millons de tonellades a l'any.

Monument al miner

En 1984 totes les explotacions mineres varen ser adquirides per la Companyia Andalusa de Mines (CAM) i es va formar l'actual vedat miner. Fins a 1996 (data en la que es va produir el tancament de la mina), i durant l'última trentena d'anys en actiu, va anar el principal centre productor de mineral de ferro d'Espanya en una producció de més de 80 millons de tonellades de mineral de ferro. Suministrava inclús als Alts Forns de Viscaya i exportava a diversos països com Gran Bretanya, França, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Alemània i Romania.

En 2010 va ser declarat be d'interés cultural pels seus rellevants valors històrics, geològics, paisagístics, tècnic-industrials i etnològics, que han derivat en una forma de vida i de treball determinades, configuradors d'una identitat colectiva en el territori com a part fonamental de l'història i del llegat miner-industrial granadí.

En 2020, despuix de décades inactiva, es procedix a la reobertura de l'explotació minera. El mineral de ferro s'exporta ara pel port de Màlaga.

Geologia

Cable Francés en el port d'Almeria per al transport marítim durant l'auge de la mineria de ferro de Alquife

L'importància de la mineria es troba en l'estructura geològica de la zona del marquesado del Zenete, que es troba en el complex nevat-filábride. Els jaciments de ferro més importants són mineralisacions estratoligadas en els marbres permotriásicos o triásicos, a les que corresponen formacions tipo hematites i goethitas (facies d'òxits).