Mineria d'estany
La mineria de l'estany va escomençar en l'Edat de Bronze, ya que bronze és una aleació cobre-estany. l'estany és un element de certa forma rar en la corfa terrestre, en aproximadament 2 ppm (parts per milló), comparat en el ferro en 50,000 ppm.
Història
[editar | editar còdic]L'extracció de l'estany i us va escomençar des dels inicis de l'Edat de Bronze al voltant de 3000 A.C, quan es va observar que objectes de coure formats de mineral polimetálico en diferents proporcions de metal tenien diferents propietats físiques.[1]
Els objectes de bronze més antics tenien un contingut d'estany o arsènic menor al 2%, es creu que açò va ser resultat d'una aleació no intencional al moment de processar el coure.[2] Va ser ràpidament descobert que l'adició d'estany o arsènic al coure incrementava la seua durea i la seua fundició es tornava més fàcil de realisar. Açò va revolucionar les tècniques de procés de materials i va donar peu al començ de l'Edat del Coure.[2] L'explotació d'estany en l'antiguetat s'enfocava en depòsits de cassiterita.[3]
La primera evidència d'estany per a fer bronze apareix en els Balcans al voltant del 3000 A.C.[2] És encara incert a on es va extraure estany per primera volta, ya que els depòsits d'estany són molt rars i l'evidència de extracció és escassa. El primer lloc d'extracció d'Europa estava situat en Erzgebirge en la frontera entre Alemània i la República Checa i data del 2500 a. C. Des d'ahí, l'estany era comercialisat al nort cap al mar Bàltica i al sur cap al Mediterràneu seguint la ruta de l'àmbar. El coneiximent de l'extracció d'estany es va escampar a atres llocs en Europa i evidència d'extracció d'estany va escomençar a sorgir en Devon, Cornualles i en la península ibèrica al voltant del 2000 A.C.[2] Eixos depòsits varen vore major explotació quan caent baix el control de Roma entre el sigle 3 D.C i el sigle 1 A.C.[4] la demanda per estany va crear una llarga ret entre les cultures mediterrànees de l'Antiguetat clàssica.[5][6] Per al periodo Medieval, els depòsits d'Iberia i Alemània varen perdre importància i varen ser oblidats per a donar pas al domini que varen escomençar a tindre Devon i Cornualles en el mercat d'estany d'Europa.[4]
En el Lluntà Oriente, el cinturó d'estany se situava des de la província de Yunnan en China fins a la península malaya i varen escomençar a explotar el mineral entre el tercer i segon mileni A.C. Els depòsits de Yunnan no varen ser minats fins a 700 A.C, pero per al periodo de la dinastia Han estos s'havien convertit en la principal font d'estany en China d'acort als texts històrics propis de la dinastia.[7]
Atres regions del món varen desenrollar l'indústria minera d'estany molt temps despuix. En Àfrica, el poble Bantú va extraure, va fondre i va exportar estany entre el sigle 11 i 15 D.C.,[2] en Amèrica l'explotació d'estany va escomençar al voltant del 1000 AD, en Austràlia, esta va escomençar en l'arribe dels Europeus en el sigle 17.
Actualitat
[editar | editar còdic]Durant l'Edat Mija i de nou conte en el sigle xix, Cornualles va ser el major producte d'estany. Açò va canviar en acabant de que varen ser trobat depòsits d'estany en Bolívia i en el cinturó de l'este asiàtic que partix de China a través de Tailàndia i Laos fins a Malàsia i Indonèsia. Tasmania també té depòsits d'importància històrica, en particular Mount Bischoff i Renison Bell.
En 1931, els productors d'estany varen fundar el Comité Internacional de l'Estany, seguit en 1956 pel Consell Internacional de l'Estany, una institució per a controlar el mercat de l'estany. Despuix del colapse del mercat en octubre de 1985, el preu per l'estany va caure a casi la mitat del seu preu original.[8]
Hui en dia, la paraula "estany" és usada com a terme genèric per a referir-se a qualsevol peça de metal en forma de laminillas.
Electrònica
[editar | editar còdic]Degut a que l'estany s'usa per a soldar, és crucial per a les computadores i teléfons inteligents i atres aparats electrònics. (Per eixemple, la iPad usa 1 a 3 grams d'estany i en 2 components existixen més de 7000 punts de soldadura.) D'acort a Apple Inc., l'estany és el metal més comú usat pels seus proveïdors.[9]
Producció i fundició
[editar | editar còdic]En 2006, la producció mundial d'estany va ser de 321,000 tonellades. La producció fosa va ser de 340,000 tonellades. Des del nivell de 186,300 tonellades en 1991 en que s'havia mantingut per décades, la producció d'estany es va incrementar 89% a 351,800 tonellades en 2005. Gran part de l'increment va vindre de China i Indonèsia, aplegant al seu pique més alt en 2004-2005, quan es va incrementar un 23%. Mentres que en els 70s, Malàsia va ser el major productor, en prop de la tercera part de la producció mundial, esta va caure ràpidament i ara permaneix com a centre important de fundició i comercialisació. En 2007, China va ser el major productor d'estany, a on els depòsits d'estanys estan concentrats en el cinturó d'estany en el surest, en Yunnan,[10] en prop del 43% de la producció mundial, seguit per Indonèsia, en una producció similar i Perú en un tercer lloc d'acort a l'USGS.[11]
La taula a continuació mostra els països en la major producció minera i la major producció de material fos.[note 1]
| País | Producció en mines | Producció fosa |
|---|---|---|
| Indonèsia | 117 500 | 80 933 |
| China | 114 300 | 129 400 |
| Perú | 38 470 | 40 495 |
| Bolívia | 17 669 | 13 500 |
| Tailàndia | 225 | 27 540 |
| Malàsia | 2 398 | 23 000 |
| Bèlgica | 0 | 8 000 |
| Rússia | 5 000 | 5 500 |
| República Democràtica del Congo | 15 000 | 0 |
Despuix del descobriment de l'estany en lo que és hui Bisie, North Kivu en the República Democràtica del Congo en 2002, la producció illegal s'ha incrementat a prop de 15,000 tonellades.[13] Açò ha impulsat àmpliament els actuals i més recents conflictes en este país, afectant d'esta manera els mercats internacionals.
Impacte social i ambiental
[editar | editar còdic]En agost de 2012 un reportage en Bloomberg Businessweek establia que l'explotació d'estany en l'illa indonèsia de Bangka s'havia convertit més perillosa i destructiva ya que els depòsits de caserita eren més difícils de trobar. Prop de la tercera part de l'estany minat en el món ha provingut de Bangka i la seua illa veïna Belitung a l'est.[9]
Al pas que les mines d'estany es fan més profundes, el número d'accidents letals ha aumentat. Aproximadament un miner per semana va morir en Indonèsia en 2011 --el doble de l'any anterior. El baix salari dels miners i les operacions --pique i baldes són freqüentment l'equipament usat per a recolectar el material i un salari de $5 dólars en un dia exitós de producció --ha significat que medides de seguritat siguen ignorades.[9]
El drenado prop de la costa de les illes ha provocat que el sediment enterre secs a on habiten peixos i açò danya l'indústria peixquera local. Açò succeïx a pesar de la prohibició a la producció minera en aigües a menys de 4 milles de la costa de Bangka.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003) «The "Bronze Age tin mines in Central Àsia», The Problem of Early Tin, Oxford: Archaeopress. ISBN 1-84171-564-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Penhallurick, R.D. (1986). Tin in Antiquity: its Mining and Trade Throughout the Ancient World with Particular Reference to Cornwall, Londres: The Institute of Metals. ISBN 0-904357-81-3.
- ↑ (1979) «The development of the usage of tin and tin-bronze: some problems», The Search for Ancient Tin, Washington D.C.: A seminar organized by Theodore A. Wertime and held at the Smithsonian Institution and the National Bureau of Standards, Washington D.C. March 14–15, 1977.
- ↑ 4,0 4,1 Gerrard, S. (2000). The Early British Tin Industry, Stroud: Tempus Publishing. ISBN 0-7524-1452-6.
- ↑ (2003) «The problem of early tin from the point of view of Nuragic Sardinia», The Problem of Early Tin, Oxford: Archaeopress. ISBN 1-84171-564-6.
- ↑ (2001) «The carregue of the Uluburun ship and evidence for trade with the Aegean and beyond», Italy and Cyprus in Antiquity: 1500–450 BC, Nicòsia: The Costakis and Leto Severis Foundation. ISBN 9963-8102-3-3.
- ↑ (1991).Ann Arbour.Michigan:
- ↑ Thoburn, John T. (1994). Tin in the World Economy, Edinburgh University Press. ISBN 0-7486-0516-9.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Tech's Tragic Secret| by Cam Simpson| Bloomberg Businessweek | August 2012
- ↑ Shiyu, Yang(1991).Chinese Journal of Geochemistry.10(1)
- 21–35.doi:10.1007/BF02843295.
- ↑ «Mineral Commodity Summary 2008: Tin» (PDF). United States Geological Survey.
- ↑ World Mineral Production 2002–06, British Geological Survey, p. 89.
- ↑ «[1]», New York Claves. Consultat el 25 de maig de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minería de estaño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>