Migració (biologia)
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Migració animal|Migració animal]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
La migració és el desplaçament d'una població que es produïx d'un lloc a un atre i du en si un canvi de la residència habitual en el cas de les persones o del hàbitat en el de les espècies d'animals migratoris. D'acort en lo anterior es poden considerar dos tipos de migracions: migracions humanes i migracions animals. Les migracions de sers humans s'estudien tant per la demografia com per la geografia de la població. I les d'espècies d'animals s'estudien en el camp de la zoologia, de la biogeografía i en el de l'ecologia.
La migració és a sovint cíclica, en freqüència es produïx de forma estacional i, en alguns casos, a diari.[1] Les espècies migran per a aprofitar les condicions més favorables sobre la disponibilitat d'aliments, la seguritat front a la depredación, l'oportunitat d'apareamiento o atres factors ambientals.[2][3]
Mentres que els membres d'algunes espècies deprenen una ruta migratòria en el seu primer viage en membres majors del seu grup, atres espècies transmeten genèticament informació sobre les seues rutes migratòries.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where A pesar de les moltes diferències en les senyals i comportaments migratoris dels organismes, «semblen existir similituts considerables en les senyals involucrades en les diferents fases de la migració».<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Els organismes migratoris utilisen senyals ambientals com el fotoperíodo i les condicions climàtiques, aixina com senyals internes com els nivells hormonals per a determinar quàn és el moment de començar una migració. Les espècies migratòries utilisen sentits com la magnetorrecepción o l'olfat per a orientar-se o navegar per la seua ruta, respectivament.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Els factors que determinen els métodos de migració són variables per la inconsistencia dels principals canvis i events estacionals. Quan un organisme migra d'un lloc a un atre, el seu us d'energia i la seua velocitat de migració estan directament relacionats entre sí i en la seguritat de l'organisme. Si una barrera ecològica es presenta a lo llarc de la ruta d'un migrant, el migrant pot elegir usar la seua energia per a creuar la barrera directament o usar-la per a moure's al voltant de la barrera. Si un organisme està migrando a un lloc a on existix una gran competència per l'aliment o el hàbitat, la seua taxa de migració deuria ser major. Açò ajuda indirectament a determinar l'aptitut d'un organisme en aumentar la provabilitat de la seua supervivència i èxit reproductiu.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Tipos
[editar | editar còdic]Els tipos de migració inclouen:
- Migració de les aus, el viage estacional regular que realisen moltes espècies d'aus.
- Migració inversa, un fenomen en la migració d'aus.
- Migració de peixos, el viage regular dels peixos.
- Migració d'insectes, el desplaçament estacional d'insectes.
- Migració de lepidòpters, moviment de palometes i arnes.
- Migració vertical diària, una migració diària realisada per alguns organismes oceànics.
Efectes de la migració
[editar | editar còdic]Una espècie que migra a una nova comunitat pot afectar el resultat de les interaccions competitives locals. Una espècie que migra a una nova comunitat pot causar un efecte top-down dins de la comunitat. Si l'espècie migratòria és abundant en la nova comunitat, pot convertir-se en un assut principal per a un depredador resident, deixant a atres espècies residents sol com a preses alternatives. Esta nova font d'aliment (migrants) pot aumentar el tamany de la població de les espècies depredadores, impactant el tamany de la població dels seus atres assuts quan les espècies migratòries retornen a la seua ubicació original.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Si una espècie resident experimenta escassea d'aliments per la variació estacional, la població de l'espècie pot disminuir, creant una oportunitat per a que una nova espècie migre a eixe lloc a mida que la disminució de la població de l'espècie resident deixa una abundància d'aliment.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Les espècies migratòries també poden transportar malalties a gran distància del seu hàbitat original.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What Is Migration?» págs. 113–121. doi:10.1641/B570206.
- ↑ «Migration and dispersal». Wrexham Glyndŵr University. Archivat des d'el original, el 2017-10-10.
- ↑ Dorst. «Ecological Significance of Migration». Encyclopedia Britannica. Consultat el 2017-12-07.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Animal migration : a synthesis, Oxford. OCLC 795706827. ISBN 9780191576621.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Migración (biología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.