Anar al contingut

Mesj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mesj


Els turcs mesjetios, també coneguts com a turcs ahiska (Ahıska Türkleri; ) o mesj, són un subgrup ètnic de turcs que abans habitaven en la regió de Mesjetia de Geòrgia, a lo llarc de la frontera en Turquia.[1][2][3][4][5][6] Els mesjetios són en la seua majoria musulmans suní de l'escola hanifí, encara que una important minoria és predominantment musulmans chiíta. La presència turca en Mesjetia va començar en l'expedició militar turca de 1578,[7] encara que les tribus turques s'havien establit en la regió ya en els sigles XI i XII.[8]

Hui en dia, els turcs meskhetianos estan molt dispersos per tota l'antiga Unió Soviètica (aixina com en Turquia i els Estats Units) per les deportacions forçades durant la Segona Guerra Mundial. En eixe moment, l'Unió Soviètica s'estava preparant per a llançar una campanya de pressió contra Turquia i Iósif Stalin volia rebujar la població turca estratègica en Mesjetia que provablement fora hostil a les intencions soviètiques. En 1944, els turcs mesjetios varen ser acusats de contrabando, bandolerisme i espionage en colaboració en els seus parents a l'atre costat de la frontera turca. Expulsats per Stalin de Geòrgia en 1944, varen enfrontar discriminació i abusos contra els drets humans abans i despuix de la deportació.[9] Aproximadament 115.000 turcs mesjetios varen ser deportats a Àsia Central i, posteriorment, solament uns pocs centenars varen poder retornar a Geòrgia, ya que Geòrgia no permet la repatriació. Els que varen emigrar a Ucrània en 1990 es varen establir en barris marginals, habitats per treballadors temporals.[9]

Etnónimo i identitat

[editar | editar còdic]

La majoria dels turcs mesjetios s'identifiquen com a descendents dels colon otomans.[10] L'historiografia pro-georgiana ha argumentat tradicionalment que els turcs mesjetos, que parlen el dialecte de Kars de la llengua turca i pertanyen a l'escola hanafí de l'Islam sunita, són simplement mesjetios turquificados (un subgrup etnogràfic de georgians) convertits a l'Islam en el periodo comprés entre el XVI i 1829, quan la regió històrica de Mesjetia va estar baix el domini del Imperi otomà.[11] No obstant, l'antropòlec i historiador rus, el professor Anatoli Jazanov, ha argumentat en contra de la narrativa progeorgiana i ha dit que:

És molt possible que els seguidors d'esta visió [pro-georgiana] simplifiquen en excés l'història ètnica del grup, particularment si un ho compara en un atre grup georgià musulmà, els ayarios, els qui a pesar de la seua conversió a l'Islam han conservat, no solament l'idioma georgià pero fins a cert punt també la cultura tradicional georgiana i la autoidentificació. Contràriament a açò, la cultura tradicional dels turcs mesjetios, encara que contenia alguns elements georgians, era similar a la turca.

L'antropòloga Kathryn Tomlinson ha senyalat que en els documents soviètics sobre les deportacions dels turcs mesjetios en 1944, es feya referència a la comunitat simplement com "turcs" per la seua fe en l'Islam. No solament a ells, sino també a tots els musulmans de Geòrgia se'ls cridava turcs i que va anar despuix de la seua segona deportació d'Uzbekistan que es va inventar el terme turcs mesjetios.[12] Segons Ronald Wixman, el terme turc mesjetio solament va començar a usar-se a fins de la década de 1950.[13] De fet, la majoria dels turcs mesjetios es diuen a sí mateixos simplement "turcs" o "turcs d'Ahiskan" (Ahıska Türkleri) referint-se a la regió, que significa "turcs de la regió d'Ahiska". Els turcs mesjetios afirmen a voltes que els cumanos-kipchakos medievals de Geòrgia poden haver segut un dels seus possibles antepassats.[14] Segons els historiadors, és menys provable perque partix dels kipchakos varen abandonar Geòrgia durant l'invasió dels mongoles, mentres que uns atres es varen unir als mongoles.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]
L'àrea de distribució en 1926 dels turcs mesjetios dins de la RSS de Geòrgia.

El foc d'assentament dels meskhetianos va ser una volta les ciutats d'Ajaltsije i Ajalkalaki i les seues afores. Els turcs mesjetios també vivien en les ciutats d'Aspindza, Adigueni i Bogdanovka (hui Ninotsminda). No obstant, les dos ciutats mencionades en primer lloc varen ser els principals llocs d'assentament de turcs mesjetios.

Actualment solament hi ha 800 turcs mesjetios en Geòrgia. El país diu que està estudiant la possibilitat d'una repatriació gradual i no s'ha abordat oficialment el periodo de la deportació.[15] Els mijos de comunicació i l'opinió pública són generalment hostils a la tornada dels turcs mesjetios. Una de les causes esgrimides és que la zona està poblada majoritàriament per armenis, els quals estan obertament oposts a la tornada d'estos "turcs" per raons històriques. Hui en dia, els turcs mesjetios representen el 3% de la població total del municipi d'Adigueni pero, abans de 1944, estos eren el 98% de la població total.[16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2009).«Beyond Totalitarianism: Stalinism and Nazism Compared».Cambridge University Press.
  2. (1986).«Documents of the Helsinki Monitoring Groups in the O. S. S. R. and Lithuania (1976–1986)».O. S. Government Printing Office.
  3. (2010).«State Building and Conflict Resolution in the Caucasus».Brill.
  4. «Turkish Ahiskan American Foundation».Charity Navigator.Consultat el 2021-09-26.
  5. «Ege-404». egeweb. ege. edu. tr. Consultat el 2023-04-24.
  6. «ahiskalilar. org (turkish)».
  7. «Creating, recreating and redefining ethnic identity: Ah L ska/Meskhetian Turks in Soviet and post-Soviet contexts».Central Asian Survey.21(2)
    185–197.ISSN 0263-4937.doi:10.1080/0263493022000010071.Consultat el 2020-12-27.
  8. Aydıngün et al. 2006, 4.
  9. 9,0 9,1 «Clashes force 2,000 Meskhetian Turks to flee Ukraine - World Bulletin».
  10. Helmut Glück: Metzler Lexikon Sprache, 2005, p. 774
  11. Khazanov 1995, 195.
  12. Tomlinson 2005, 111.
  13. Wixman 1984, 134.
  14. Yunusov, Arif. The Akhiska (Meskhetian Turks): Twice Deported People. "Central Àsia and Caucasus" (Lulea, Sweden), 1999 # 1(2), p. 162-165.
  15. Plantilla:Lien web.
  16. Малик Мухлис Угли (2014). Мы — турки из Ахальцхе. Культура, традиции, воспоминания очевидцев (en ru). ISBN 978-5-91951-186-1.