Anar al contingut

Mesarthim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mesarthim
Mesarthim γ12
Constelació Aries
Ascensió recta α 01h 53min 31,8s
Declinació δ +19º 17’ 37’’
Distància 204 ± 11 anys llum
Magnitut visual +4,83 / +4,75
Magnitut absoluta -0,10 / ?
Lluminositat 56 / 43 - 52 sols
Massa 2,8 / 2,5 sols
Tipo espectral B9 V / A1 VpSi
Velocitat radial +3,7 / -0,6 km/s

Mesarthim (γ Arietis / γ Ari / 5 Arietis) és una estrela en la constelació d'Aries, la quarta més lluenta de la mateixa. El seu nom significa en sánscrito "la primera estrela de Aries". És una estrela binaria que les seues dos components, γ1 Arietis i γ2 Arietis, tenen una lluentor similar i poden ser fàcilment resoltes en estar separades 8 segons d'arc. Es troba a 204 anys llum de distància del sistema solar.

γ1 Arietis (HD 11502 / HR 545)[1] és una estrela blanca de tipo espectral B9 V i és la més calenta de les dos, en una temperatura d'11.000 K. Encara que visualment és menys lluent que la seua companyera —té magnitut aparent +4,83—, en realitat és més lluminosa en emetre major cantitat de radiació ultravioleta no visible, sent la seua lluminositat 56 voltes major que la del Sol. Té una massa aproximada de 2,8 masses solars.[2]

γ2 Arietis ((HD 11503 / HR 546),[3] de magnitut +4,75, és de tipo espectral A1p i té una lluminositat compresa entre 43 i 52 sols. És una estrela Ap en un fort camp magnètic, unes 1000 voltes major que el camp magnètic terrestre. El magnetisme, concentrat en certes zones de l'estrela, propicia la separació d'alguns elements químics; en concret, γ2 Arietis mostra una alta concentració de silici. Per la rotació estelar les diferents concentracions d'elements entren i ixen del camp de visió, permetent conéixer el periodo de rotació de γ2 Arietis —1,609 dies— i causant chicotetes variacions de lluentor.[2] En conseqüència, γ2 Arietis està catalogada com variable Alfa2 Canum Venaticorum, sent l'amplitut de la variació de 0,04 magnituts.[4]

Les dos estreles estan separades 500 UA com a mínim, en un periodo orbital d'a lo manco 5000 anys.[2]

Referències

[editar | editar còdic]