Anar al contingut

Meritxell Batet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Merichell Batet

Merichell Batet Lamaña (Barcelona, 19 de març de 1973) és una jurista i política espanyola, professora de Dret Constitucional de l'Universitat Pompeu Fabra i viceprimera secretària del Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha segut presidenta del Congrés dels Diputats durant la xiii i xiv llegislatures i ministra de Política Territorial del Govern d'Espanya de 2018 a 2019. Batet ha format part de l'equip de confiança delíder socialiste, Pedro Sánchez, des de 2014, quan este va assumir la Secretaria General del PSOE. Açò li va permetre tindre una gran presència en la política nacional quan Sánchez va alcançar la presidència del Govern, primer com ministra de Política Territorial i Funció Pública (2018-2019) durant la seua primer govern, i posteriorment com presidenta del Congrés dels Diputats entre 2019 i 2023.[1]

També, ha segut diputada per Barcelona entre la viii i la xv llegislatures, en l'excepció de la XI llegislatura, quan va ser diputada per Madrit. El 19 de decembre de 2021 va ser nomenada nova viceprimera secretària de Millora de l'Autogovern i Programa en la nova eixecutiva del PSC de Salvador Illa.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Trayectòria acadèmica

[editar | editar còdic]

Va estudiar en la Escola Gravi de Barcelona i va accedir a l'universitat en el respal de beques.[3] En 1995 es va llicenciar en Dret en l'Universitat Pompeu Fabra a on va realisar també cursos de doctorat en la presentació de la tesina Participació, delliberació i transparència en les institucions i òrguens de l'Unió Europea.[4] En 1998 va realisar el postgrau en Dret immobiliari i urbanístic en IDEC. En 2013 va presentar el proyecte de tesis doctoral que du per títul El principi de subsidiariedad en Espanya.[5]

De 1995 a 1998 va ser professora de Dret Administratiu en l'Universitat Pompeu Fabra i actualment és professora associada de Dret Constitucional.[4]

En 2007 va obtindre una beca German Marshall per a mantindre una estància en Estats Units.[5]

Trayectòria política

[editar | editar còdic]

La seua primera pren de contacte en la política va ser durant la seua época d'estudiant. Explica en les seues entrevistes que quan en l'universitat va obtindre una beca de la Generalitat per a estudiar el doctorat el seu director de tesis, Josep Mir, li va comentar que Narcís Serra, llavors primer secretari del PSC, buscava a algú per a coordinar la seua secretaria que no fora militant del partit sino independent. Va colaborar en ell durant dos anys.[3]

De 2001 a 2004 va dirigir la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals.[4]

En 2004 va concórrer com a independent en el nové lloc de la llista per Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya per al Congrés dels Diputats[6] encapçalada per José Montilla i va ser elegida diputada per Barcelona. En 2008 es va afiliar al PSC a on milita en l'agrupació de Gràcia de la Federació de Barcelona.[3]

En les eleccions generals de 2008 va ocupar elloc onze de la llista per Barcelona i va renovar el seu escan de la mateixa manera que en les generals de 2011 a les que va concórrer en el posat número huit.[6]

En febrer de 2013 va trencar la disciplina de vot del Grup Socialiste junt en atres diputats del PSC en votar en el Congrés dels Diputats a favor de sengles iniciatives presentades per CiU i L'Esquerra Plural (IU-ICV/EUiA-CHA) per a permetre la realisació d'un referèndum en Catalunya sobre la seua futura relació en el restant d'Espanya. El grup socialiste va multar en 600 euros a cada u dels diputats indisciplinados.[7]

En juliol de 2014 va ser nomenada secretària d'Estudis i Programes en la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE assumint el seu primer càrrec orgànic.[8][5]

En les eleccions generals de 2015 va ser la número dos de la llista del PSOE per Madrit a pesar de ser militant del PSC en tàndem en el secretari general Pedro Sánchez.[9][8] Ademés de coordinar el programa electoral per a les generals, Sánchez li va encarregar la coordinació de l'equip d'experts que perfila la seua proposta de reforma de la Constitució.[3]

En febrer de 2016 va ser una de les persones elegides per Sánchez per a la negociació en atres forces polítiques en l'intent de configurar una aliança de govern alternativa al PP.[10]

En abril de 2016 va acceptar encapçalar la llista del PSC per Barcelona en les eleccions generals convocades per al més de juny, despuix de la renúncia de Carme Chacón a tornar a ser candidata.[11]

En maig de 2016 es va confirmar que Batet seria candidata sense primàries despuix de la renúncia de Carles Martí a plantejar una candidatura alternativa.[12]

Ministra de Política Territorial i Funció Pública

[editar | editar còdic]
Mentres va ser ministra, Batet va formar part del Consell de Seguritat Nacional.

Batet va ser elegida per Pedro Sánchez per a formar part de nou govern que este va formar, despuix de la moció de censura que el PSOE va presentar contra l'anterior govern de Mariano Rajoy (PP) i que va ser aprovada pel Congrés dels Diputats l'1 de juny de 2018. Batet ocuparia la cartera d'Administracions Públiques, llavors denominada «de Política Territorial i Funció Pública».[13]

Va dimitir del càrrec en maig de 2019, en l'objectiu de ser elegida presidenta del Congrés dels Diputats.[14] Va ser reemplaçada interinamente pel ministre d'Agricultura, Luis Planes,[14] fins al nomenament de Carolina Darias com a titular en giner de 2020.[15]

Presidenta del Congrés dels Diputats

[editar | editar còdic]

Inclosa com a cap de llista del PSC-PSOE de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats per Barcelona del 28 d'abril de 2019, va resultar elegida com a diputada. El 21 de maig de 2019, dia de constitució de la xiii llegislatura de les Corts Generals, el Ple del Congrés dels Diputats la va elegir presidenta de la Cambra en segona votació en una majoria simple de 175 vots a favor.[16]

Erro al crear miniatura:
Merichell Batet presidint la sessió d'investidura de Pedro Sánchez en juliol de 2019.

Despuix de la dissolució de les Corts per l'impossibilitat d'elegir un cap de Govern, va repetir com a primera de la llista del PSC-PSOE per la província de Barcelona de cara a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, resultant elegida com a diputada. El 3 de decembre de 2019, dia de constitució de la xiv llegislatura, el Ple del Congrés dels Diputats la va reelegir presidenta en segona votació en 166 vots a favor.[17]

Durant el seu segon mandat, destaca la polèmica pel tancament temporal de les Corts Generals a raïl de la pandèmia de COVID-19.[18] Este fet va ser recorregut davant el Tribunal Constitucional pel partit polític Vox,[19] resolent l'Alt Tribunal per 6 vots a 4 en favor de les alegacions d'esta formació en considerar que, el tancament del poder llegislatiu, «va fer cessar temporalment la tramitació d'iniciatives parlamentàries dels recurrents, lesionant el seu dret de participació política» i que un estat d'alarma «no pot en cap cas interrompre el funcionament de cap dels poders constitucionals de l'Estat».[20][21] Batet va mostrar «absolut respecte» a la sentència a l'hora que va defendre la decisió posat que es va fer «dies en acabant de que atres òrguens constitucionals, entre ells el propi Tribunal Constitucional, prengueren decisions similars», la mida va ser «llimitada en el temps» i el Congrés «va seguir reunint-se sense que es produïra l'interrupció del seu funcionament», gràcies a l'introducció de mijos telemàtics.[22]

Aixina mateix, va existir una atra rellevant polèmica entorn al diputat Alberto Rodríguez Rodríguez, el qual va ser condenat en octubre de 2021 per atentat a l'autoritat despuix d'agredir a un policia en 2014.[23] La polèmica es va generar quan, despuix d'ordenar-ho el Tribunal Suprem, la presidenta li va retirar l'escan,[24] alguna cosa que no va agradar al seu grup polític, Unides Podem, que va deixar l'escan lliure el restant de la llegislatura.[25] En 2024, el Tribunal Constitucional va donar la raó a Rodríguez, argumentant que la condena a presó era excessiva i, per lo tant, mai trendrían que haver-li retirat l'escan.[26]

Per últim, en 2023 es va crear una nova distinció en la Cambra baixa, la Medalla del Congrés dels Diputats, destinada a honrar als presidents del Congrés i a atres persones que hagen actuat en favor de la Cambra i el parlamentarisme.[27]

Despuix de la dissolució anticipada de les Corts, Batet va repetir com a cap de llista socialista per la circumscripció de Barcelona,[28] sent electa diputada nacional per a la xv llegislatura.[29] El 8 d'agost de 2023 el PSOE va anunciar el desig de Batet de no presentar-se a la reelecció com a presidenta de la Cambra baixa.[30][31]

El 6 de setembre de 2023 va renunciar a la seua acta de diputada a Corts i va abandonar la primera llínea política,[32] mantenint la seua activitat a nivell de partit. En abril de 2026, el Tribunal Constitucional va estimar per unanimitat el recurs d'ampar presentat pel Partit Popular contra la decisió de la Taula del Congrés, encapçalada per Batet, que en 2022 va prorrogar—sense la motivació necessària—fins a en 71 ocasions el determini d'esmenes per a un proyecte de llei que va acabar decaent per la dissolució de les Corts de 2023, lo que, segons el TC, ho bloquege ad infinitum, impedint aixina la seua tramitació i privant als diputats de les seues funcions representatives.[33][34]

Vida posterior

[editar | editar còdic]

Despuix del seu pas per la política activa, es va reincorporar a la seua plaça en l'Universitat Pompeu Fabra, a on és professora associada de Dret Constitucional.[35] Al mateix temps, va compatibilisar la carrera docent en el seu paper dins del PSC, del que va ser elegida presidenta del Consell Nacional en el XV Congrés del partit,[36] i de l'empresa privada, sent consellera independent d'Ebre Foods des d'abril de 2025[37] i de Sateliot, companyia catalana de conectivitat satelital, des de decembre de 2025.[38]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  2. ↑ «Illa situa a Batet com viceprimera secretària del PSC» (en és). elperiodicodeespana. Consultat el 2023-07-26.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Juan Carlos Merino. «Merichell Batet, una catalana rebel en la candidatura del PSOE». La Vanguardia. Consultat el 7 de maig de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Merichell Batet Lamaña» (en català). www. upf. edu. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2016. Consultat el 7 de maig de 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Biografia de Merichell Batet Lamaña - PSOE». web. psoe. és. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2018. Consultat el 7 de maig de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. socialistes. cat. Consultat el 7 de maig de 2016.
  7. ↑ «[1]», Diari Ok Diari. Consultat el 10 de juny de 2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Merichell Batet i Zaida Pedrera, candidates dos i sis en la llista del PSOE». Nuevatribuna. Consultat el 7 de maig de 2016.
  9. ↑ «Tot el PSOE mira a Merichell Batet per a encapçalar la llista de Barcelona». ELMUNDO. Consultat el 7 de maig de 2016.
  10. ↑ «[2]», Diari El País. Consultat el 3 de febrer de 2016.
  11. ↑ «Merichell Batet accepta ser la candidata del PSC el 26J». El Periódico. Consultat el 7 de maig de 2016.
  12. ↑ «Batet serà candidata del PSC sense primàries». ELMUNDO. Consultat el 7 de maig de 2016.
  13. ↑ «[3]». Consultat el 5 de juny de 2018 (en és).
  14. ↑ 14,0 14,1 «Planes assumix Política Territorial i Funció Pública despuix de la marcha de Batet per a presidir el Congrés». www. europapress. es. Consultat el 2023-08-08.
  15. ↑ «Carolina Darias, nova ministra de Política Territorial | RTVE» (en és). RTVE. és. Consultat el 2023-08-08.
  16. ↑ El País.
  17. ↑ «Batet, reelegida presidenta del Congrés: "Invertim en respecte i diàlec real"» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2023-07-26.
  18. ↑ «El Congrés i el Senat suspenen casi tota la seua activitat durant els pròxims 15 dies» (en és). El País. Consultat el 2023-08-15.
  19. ↑ «El TC admet a tràmit el recurs de Vox per la paralisació del Congrés en l'alarma» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2023-08-15.
  20. ↑ «El TC declara illegal el 'tancament' del Congrés decretat per PSOE i Podem en pandèmia» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2023-08-15.
  21. ↑ «El Tribunal Constitucional tomba el tancament del Parlament durant les primeres semanes del confinament». www. publico. es. Consultat el 2023-08-15.
  22. ↑ «Merichell Batet justifica el tancament del Congrés anulat pel TC en que va ser "llimitat en el temps"» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2023-08-15.
  23. ↑ «El TS condena a Alberto Rodríguez per atentat a l'autoritat i li obliga a abandonar el seu escan» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2023-07-26.
  24. ↑ «Batet acata la sentència del Suprem i retira l'escan al diputat Alberto Rodríguez i Podem es querellarà contra ella per prevaricació» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2023-07-26.
  25. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ELMUNDO. Consultat el 2023-07-26.
  26. ↑ «El TC dona la raó a Alberto Rodríguez més de dos anys despuix de perdre el seu escan» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2024-03-17.
  27. ↑ «El Congrés crea una medalla per a premiar mèrits parlamentaris i la concedirà a tots el seu presidents». www. europapress. es. Consultat el 2023-07-26.
  28. ↑ «El PSC ratifica a Batet com a cap de llista per Barcelona | Ona Zero Ràdio» (en és). www. ondacero. es. Consultat el 2023-07-26.
  29. ↑ «El PSC guanya les eleccions en Catalunya i aporta 19 diputats a Pedro Sánchez» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2023-07-26.
  30. ↑ «Merichell Batet no serà la candidata del PSOE per a presidir el Congrés | Ona Zero Ràdio» (en és). www. ondacero. es. Consultat el 2023-08-08.
  31. ↑ «Merichell Batet es retira de la carrera per a presidir el Congrés a 10 dies de la votació» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2023-08-08.
  32. ↑ «Merichell Batet renuncia a la seua acta com a diputada i abandona la primera llínea política» (en és-és). cadena SER. Consultat el 2023-09-06.
  33. ↑ «El Constitucional ampara per unanimitat al PP front a el sinfín de pròrrogues acordat per la Taula del Congrés» (en és). El Món. Consultat el 2026-04-15.
  34. ↑ «El Constitucional censura el bloqueig llegislatiu del Govern de Sánchez per allargar 71 voltes el determini per a esmenar una llei de la pandèmia» (en és). El País. Consultat el 2026-04-15.
  35. ↑ «Qué va ser de Merichell Batet: de tercera autoritat de l'Estat a caure en l'ombra de la política» (en és). La Raó. Consultat el 2025-08-22.
  36. ↑ «Ratificada la nova eixecutiva del PSC d'Illa en un 98 % dels vots a favor» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-01-07.
  37. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Javier García Ropero. . Cinc Dies.
  38. ↑ «Sateliot ficha a Merichell Batet per al seu consell d'administració». Consultat el 12 decembre 2025.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Meritxell_Batet&oldid=1337278»