José Montilla
José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 15 de giner de 1955) és un polític espanyol, president de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010. En anterioritat, va eixercir com ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero entre 2004 i 2006, com a president de la Diputació de Barcelona entre 2003 i 2004 i com a alcalde de Cornellà de Llobregat durant 19 anys. Despuix d'abandonar la presidència de la Generalitat, va eixercir com a senador fins a 2019. Ha segut també primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 18 de juny de 2000 fins al 17 de decembre de 2011 i membre de la Comissió Eixecutiva Federal i del Comité Federal del Partit Socialiste Obrer Espanyol des del 23 de juliol de 2000.
Biografia
Política local
Despuix d'afiliar-se al PSC-PSOE en 1978, dos anys despuix entra en el Consell Nacional del partit. Va alcançar en solament 26 anys elloc de tinent d'alcalde de Facenda en Sant Joan Despí, a on també va ser portaveu del Grup Municipal Socialiste. Posteriorment ocuparia, des de 1985 fins a abril de 2004, el càrrec d'alcalde de Cornellà de Llobregat. Tant en les eleccions de 1999 com en les de 2003 va ser reelegit en majoria absoluta. Va ser membre de la Comissió eixecutiva del V Congrés celebrat en 1987. Despuix de la creació dels consells comarcals, en l'any 1988 va ser elegit president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, càrrec que ocuparia fins a finals de 1997. Es va incorporar a la Diputació de Barcelona en 1983 com a diputat provincial d'Obres públiques. En 1987 va ser nomenat vicepresident segon d'esta Diputació i en 1991 nomenat president delegat de l'àrea d'Agricultura i Mig ambient, càrrec que repetiria en 1995. En 1999 va ser nomenat vicepresident primer i va ocupar la Presidència de la Diputació des de l'1 de juliol de 2003. En 1994 va ser elegit secretari d'organisació del partit, del que va ser primer secretari des del 18 de juny de 2000 fins al 18 de decembre de 2011, en que ho va substituir Pere Navarro, alcalde de Terrassa.
Ministre
Despuix de les eleccions al Parlament de Catalunya i la constitució del Tripartit català entre el PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA i el seu nomenament com a ministre en 2004, es va convertir en l'home fort del PSC en el Govern d'Espanya. Des d'abril de 2004 va dirigir la cartera ministerial d'Indústria, Comerç i Turisme del mateix, lo que li va fer cessar de tots els càrrecs que ocupava fins al moment en l'Administració local. Va compaginar la seua llabor en el Ministeri en el càrrec de primer secretari del PSC i membre de l'Eixecutiva Federal del PSOE. Al front del departament va inaugurar el 28 de març de 2005 el parador nacional de turisme de Sant Dumenge de la Calçada (La Rioja) «Bernardo de Fresneda». Montilla es va mostrar a favor d'un cànon sobre reproductors de CD i DVD, cedint a les pressions de la Societat General d'Autors (SGAE), va conseguir impondre el cànon digital. Segons les seues paraules el govern va buscar la "conciliació entre els interessos dels creadors i de l'indústria", i el desenroll de la societat de l'informació.[1] El cànon va ser impost per mig de la Llei de Propietat Intelectual aprovada el 22 de juny de 2006 en la que s'aumentaven els soports subjectes a cànon als que anaren idòneus per a gravar i reproduir archius, com a CD, DVD, reproductors MP3, targetes de memòria, mòvils, impressores i cambres digitals.[2]
A finals de 2005, es va vore envolt en una polèmica derivada de l'OPA hostillançada per l'empresa Gas Natural contra Endesa. El periòdic El Món va desvelar que la caixa d'aforros La Caixa, màxima accionista de Gas Natural, hi havia condonado al PSC (partit del que Montilla era secretari general) 6,3 millons d'euros corresponents als interessos de demora d'un préstam vençut en 1994 i que suponien el 45% del deute total, i acordat que tornara l'import principal, 7,81 millons, a un tipo d'interés del 3% en 15 anys. Segons va desvelar també El Món, les condicions de l'acort entre el PSC i La Caixa no varen ser comunicades al Tribunal de Contes. El ministre va negar relació alguna d'esta operació en l'autorisació de la OPA per part de la Comissió Nacional d'Energia. I ho va fer per última volta pel propi Montilla en una entrevista a Telecinco el 4 de juliol de 2006. Des del Partit Popular es va demanar la seua dimissió per considerar que es trobava en una situació de conflicte d'interessos que no li permeten ser objectiu en operacions com les relatives a la OPA, de les que és el màxim responsable. Des del PSOE es va argumentar que els principals arguments sobre la viabilitat de la OPA són els que tenen que vore en el Tribunal de la Competència, i no en la Comissió de l'Energia. Varen recordar també, en defensa de Montilla i del PSC, que la renegociación de crèdits es va fer en atres partits polítics, com el cas del PP de Galícia en relació en un crèdit de Caixa Galícia. Per una atra part el Partit Popular es va mostrar favorable a la OPA de l'alemana E. ON sobre Endesa i va ser un dels motius pels que va solicitar la cessació de Montilla[3]
L'Associació Professional Espanyola d'Informadors de Prensa, Ràdio i Televisió (APEI) i la Federació d'Associacions de la Prensa d'Espanya (FAPE) varen criticar[4] unes declaracions[5] de Montilla contra la cadena radiofònica COPE per ser el ministre l'encarregat de la regulació del sector audiovisual qui critica els continguts d'un mig de comunicació.[6] Este fet, i els reajustaments en l'assignació de freqüències radiofòniques en Catalunya, varen dur al periodiste i eurodiputat del Partit Popular, Luis Herrero, i a atres periodistes espanyols a presentar davant el Parlament Europeu un manifest[7] firmat per més de setcentes mil[8] persones per a que l'institució comunitària prenguera cartes en lo que consideraven una operació política «destinada a desposseir a la segona cadena de ràdio més important d'Espanya de totes les seues emissores en Catalunya». En mig d'esta polèmica, Federico Jiménez Losantos va afirmar que no havia terminat el Bachillerat, senya que va ser desmentit.[9]
President de la Generalitat de Catalunya
_Fern%C3%A1ndez_de_la_Vega_participa_en_el_acto_organizado_por_la_Generalidad_de_Catalunya_con_el_objeto_de_presentar_propuestas..._Pool_Moncloa._14_d%27enero_de_2010_(cropped).jpeg){kind=link}
Despuix d'anunciar el president Pasqual Maragall que no seria candidat de nou a la presidència en la Generalitat de Catalunya, el Comité Nacional del PSC li va elegir[10] com a candidat a president de Catalunya en les eleccions autonòmiques de 2006, celebrades l'1 de novembre. A pesar d'obtindre onze escans menys que Convergència i Unió i cinc menys que Maragall en les anteriors eleccions, va ser investit president el 24 de novembre de 2006 en els vots a favor del Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds[11] i els vots en contra de Convergència i Unió, Partit Popular i Ciutadans-Partit de la Ciutadania. D'esta manera, es convertix en el primer president de la Generalitat de Catalunya que no ha naixcut en Catalunya. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 el PSC va obtindre un dels pijors resultats electorals de la seua història. Debido a ello, José Montilla va manifestar la seua voluntat de renunciar a la seua acta de diputat en el Parlament de Catalunya.[12] Va renunciar, aixina mateix, a seguir liderant el PSC,[13] relleu que es va formalisar el 17 de decembre de 2011, en el marc del XII congrés del partit, en el que Pere Navarro va ser elegit primer secretari.[14] Abans de les eleccions, va manifestar que estes serien les últimes.[15]
Senador
Despuix d'un any alluntat de la política activa, el PSC li va propondre com senador per designació autonòmica junt a Iolanda Pineda, per a reemplaçar als socialistes Joan Sabate i Assumpta Bach en la Cambra alta.[16] Encara que el restant de forces de l'hemicicle català i sectors del propi PSC varen considerar «inapropiat» el pas d'un expresident de Catalunya al Senat,[17][18] Montilla i Pineda varen ser elegits l'1 de decembre de 2011 senadors pel Parlament de Catalunya en 106 vots a favor, 8 en contra i 10 abstencions.[19][20]
En el Senat, Montilla va ser designat portaveu el Grup Parlamentari d'Entesa pel Progrés de Catalunya —format pel PSC i ICV— en les comissions parlamentàries d'Economia i Competitivitat, Facenda i Administracions Públiques, Indústria, Energia i Turisme, i la General de Comunitats Autònomes per a la X Llegislatura.[21]
El 27 d'octubre de 2017, durant la votació en el Senat per a l'aplicació en Catalunya de l'artícul 155 de la Constitució, Montilla es va absentar de l'hemicicle i no va votar, per mostrar-se en contra de l'aplicació de l'artícul 155.[22][23]
Carrera posterior
En juny de 2020 va ser nomenat conseller independent d'Enagás, companyia operadora d'infraestructures energètiques i Gestor Tècnic del Sistema gasiste en Espanya.[24]
Figura política i pensament
José Montilla s'ha definit a sí mateixa com a «català, catalaniste, espanyol i europeiste».[25] No obstant, des de diversos sectors polítics i socials tradicionalment se li ha criticat pels seus plantejaments nacionalistes catalans,[26][27][28] si ben Montilla sempre ha rebujat tindre un perfil nacionaliste.[25]
Vore també
Referències
- ↑ Montilla diu que el cànon dels CD i DVD protegirà a la Societat de l'Informació., El Món
- ↑ El Congrés aprova la reforma de la Llei de Propietat Intelectual que regula el cànon digital, El Món, 22 de juny de 2006
- ↑ Diari El Món, 26 d'abril de 2006
- ↑ Federació d'Associacions de radi i televisió denuncia la campanya per a desprestigiar a la Cope, El Món, 8 de novembre de 2005
- ↑ Montilla arremet contra Pedro J. Ramírez i la cadena COPE, a les que acusa de calumniar i manipular, El Món, 13 de novembre de 2005
- ↑ acusa a la COPE de "incitar l'odi" i exigix "explicacions" als bisbes, El País, 12 de novembre de 2005
- ↑ Petició al Parlament Europeu per a que investigue la campanya d'acossament a la Cadena COPE [1] archivat en Wayback Machine., Llibertat Digital, 1 de decembre de 2005
- ↑ Herrero presenta en Brusseles les 700.000 firmes en respal al manifest COPE, Llibertat Digital, 24 de giner de 2006
- ↑ no va acabar el Bachillerat»
- ↑ «Notícia de l'elecció en Swiss Ràdio Internacional el 15 de juliol de 2006». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 8 d'octubre de 2007.
- ↑ [enllaç trencat], notícia en Yahoo! Espanya, 6 de novembre de 2006
- ↑ http://www.abc.es/20101129/espana/montilla-renuncia-escano-parlament-201011291402.html
- ↑ deixarà la secretaria general del PSC
- ↑ Navarro succeïx a Montilla com a primer secretari del PSC en un respal del 73%
- ↑ http://www.europapress.es/videos/video-montilla-ultimas-eleccions-20101119181959.html
- ↑ El PSC propondrà a Montilla com a senador autonòmic.
- ↑ ERC i PP vorien inapropiat que Montilla fora designat senador.
- ↑ Malestar en el PSC per la decisió de colocar a Montilla en el Senat. La Vanguardia.
- ↑ Montilla ya és senador
- ↑ Montilla, designat senador en només huit vots en contra pese al malestar generat
- ↑ Montilla serà el portaveu de la Entesa en quatre comissions del Senat, inclosa la General de Comunitats Autònomes
- ↑ «estaven Montilla i Antich quan es votava en el Senat l'artícul 155?», El Confidencial (27 d'octubre de 2017)
- ↑ «El expresident Montilla s'absenta de la votació del 155: “No puc votar en contra ni a favor”», La Vanguardia (27 d'octubre de 2017)
- ↑ «Consell d'Administració, reglament i comissions». Consultat el 2023-07-13.
- ↑ 25,0 25,1 «Montilla seguix rebujant el seu perfil nacionaliste i vaticina que vencerà», El Món (24 d'octubre de 2010)
- ↑ «Rivera acusa a Montilla de ser 'més nacionaliste que Pujol i Maragall'», El Periódico de Catalunya (21 de novembre de 2017)
- ↑ «José Montilla s'ha transmutado en un nacionaliste rabioso», El Món (26 de maig de 2009)
- ↑ "Montilla ha inventat una nova ètnia, la del Charnego", Llibertat Digital (18 de juliol de 2006)
- Este artícul conté una traducció derivada de «José Montilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.