Maureillas-las-Illas

Maureillas-las-Illas^{cita requerida} (en català Morellàs i els Illes) és una localitat i comuna francesa situada en el departament de Pirineus Orientals, en la regió d'Occitània i l'antiga comarca del Vallespir. Els seus habitants reben el gentilici de maureillanais en francés i morellasesos en català.

Maureillas-las-Illas

Erro al crear miniatura:

Localisació de Maureillas-las-Illas en el Vallespir

Geografia

És un municipi de 4210 hectàrees, fronteriç en Espanya en relleu molt accidentat, que s'estén des del Pico de la Salines, en el Vallespir fins a Li Perthus, a l'est del Pico del Priorat, a la vora de la Serra de la Albera. El municipi toca en les localitats catalanes de Massanet de Cabrenys, La Bajol, Agullana i La Junquera i les localitats franceses de Céret, Saint-Jean-Pla-de-Corts, Li Boulou, Els Cluses et Li Perthus. Ademés de les fronteres naturals, les fites fronterices n.° 554 a 566 materialisen els llímits entre els dos països.

El punt més elevat és el Pico de les Salines (1320 m.), que servix de llímit entre Céret, Les Illas i Massanet de Cabrenys. El conjunt del territori és molt arborat, en un predomini de la carrasca, del alcornoque i del castany. És notable la presència de numeroses mass. El territori és travessat del sur al nort pel riu de les Illas, que a continuació passa a cridar-se riu de Maureillas desemboca en el Tech en la localitat de li Boulou. Es junten també el riu Roma i menuts afluents que vénen de Riunoguès.

Història

El municipi és el resultat d'una successió de fusions de varis pobles que va escomençar en 1822, quan Saint-Martin-de-Fenollar va ser anexat a Maureillas. Mentrestant, La Selva va ser absorbida per les Illas en 1823. Després, en 1972, Riunoguès i Les Illas es varen juntar en Maureillas per a formar un únic municipi. Per lo tant, l'història d'este està lligat en la de cada poble que ho constituïx.

Maureillas

Durant molt temps es va considerar que no hi havia cap rastre prehistòric en el territori de Maureillas fins que es va descobrir el Dolmen de la Siureda, amagat dins d'una vegetació molt densa. Va ser estudiat per l'arqueòloga i prehistoriadora Françoise Claustre, qui va demostrar que els hòmens prehistòrics del Calcolítico (final del tercer milenari III) vivien en els tossals damunt de Maureillas.

L'història de Maureillas es remonta a l'Antiguetat. Sembla que el poble va ser fundat pels romans. No obstant, no queda constància fins que Carlomagno conquista els territoris de la Marca Hispànica als moros en 811.

El terme de Maurelianum apareix per primera volta en 1011 i el terme Morellàs va ser catalogat per primera volta en 1395.

Durant l'Edat Mija, el primer senyor conegut va ser Ramón de Maurellar, datat en 1147. Maureillas coneix un periodo obscur entre els sigles XIII i XIV en les guerres entre els reis d'Aragó i de Mallorca. En el XIII, el poble està controlat per la família Llupia. Pero sembla que despuix es varen impondre dos famílies: els vescomtes de Rocaberti i després els Santmartí, senyors de Saint-Martin de Fenollar, els qui varen conservar casi tot el territori de Maureillas fins al final de el XVI.

A partir de el XIV, un barri està mencionat freqüentment. Segons pareix alberga 60 llars en 1378 (sifra que baixarà a el XV). Durant eixe periodo el poble es desenrolla al voltant de l'iglésia Saint-Étienne, construïda en el X, i del Casteil, residència dels importants senyors d'Oms. Se sap també que Maureillas estava rodejat de fortificacions, de les quals queden encara trossos.

L'anexió en 1659 de les comarques de Cerdanya, Conflent, Rosselló i Vallespir al Regne de França, conseqüència del Tractat dels Pirineus, disturba una activitat basada fins a llavors en el comerç en el restant del Principat de Catalunya. Ho confirma el llibre de reclamacions de 1789, en el qual els habitants s'indignen contra les taxes i imposts de tot tipo que se'ls demanen.

En el XIX, Maureillas escomença un periodo de prosperitat de vàries décades en l'indústria del corcho, al com està dedicat hui en dia el Museu del Corcho.

Les Illas

El señorío està mencionat per primera volta en 1359. En esta data, està infeudado al cavaller Ponç d'Avinyó, i despuix, passa a mans de la família Darnius i d'Ardena, que ho conservaran fins al final del Antic Règim. Combatent junt a les tropes de Luis XIII, Josep d'Ardena va ser ascendit al títul de comte de les Illas en 1643. Durant el tumult dels llauradors catalans en contra de l'instauració de la gabela pel nou règim francés despuix de l'anexió de 1659, la família lluitarà en contra dels Angelets de la Terra.

El municipi es coneix també per haver-se tornat, en mitat de el XIX, el principal guarida dels Trabucaires, una chicoteta tropa de tunantes que provenia de l'eixèrcit carlista. Es juntaven en regularitat en l'hostal de Vincent Justafré, l'actual Hostal dels Trabucayres, i beneficiaven de la simpatia de la població local, sobretot del cura Brial. La banda estava especialisada en els atracaments de diligències i de viagers, despuix d'haver vigilat la carretera en l'interior del famós « Roure dels Trabucaires», gran roure buit que se situava prop de l'actual Hostal del Roure, en l'entrada de Maureillas, al costat de l'antiga carretera nacional que conduïa cap a Espanya. Este arbre va servir de 1840 fins a 1846.

L'assessinat del jove Jean Massot, de setze anys, trobat degollat en una cova prop de Corsavy en 1845, correspon al crim de la banda més conegut. Arrestat poc despuix per la gendarmería de Corsavy, els Trabucaires varen ser jujats i condenats en 1846: dos d'ells varen ser eixecutats en la plaça del Barri en Céret i atres dos en Perpinyà.

Riunoguès

Se sap solament que en a el X, la vila de Rivonugario i la seua iglésia depenien del monasteri de Sant Pere de Rodes en l'Empordà i que en a el XIV, el territori pertanyia als Senyors de Saint-Jean-Pla-de-Corts, vassalls dels vescomtes de Rocaberti. Despuix de l'anexió del territori pel Regne de França, Luis XIV concedix a la família Miró, originària dels Cluses, el señorío de Riunoguès que conservarà fins a la Revolució.