Anar al contingut

Matança de ganado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Matança de ganado
Espècimen de Bos primigenius taurus segons abans de ser sacrificat per a consum humà en Malàsia.

La matança,[1] el sacrifici de ganado[2] o la faena[3] és l'acte de matar el ganado per al consum humà, habitualment portada a terme en unes instalacions específiques denominades matadors. En l'indústria alimentària moderna, concretament en l'indústria cárnica, la matança o sacrifici de ganado es produïx en un procés ordenat sanitariamente en l'objecte d'obtindre el seu carn en condicions òptimes. El tradicional sacrifici de ganado en el domicili ha passat a ser considerat una pràctica irregular, prohibida en molts països. En algunes religions, com l'islam i el judaisme, la matança del ganado ha de realisar-se en determinades condicions rituals (halal, kosher), lo que en l'época migeval exigia el manteniment de distintes carnicerias. Lo que s'obté en estos procediments és pell, carn, ossos i sanc.

En algunes zones d'Hispanoamèrica el procés es denomina faenar o faenamiento.[4]

Procediment

El cap de veterinaris de l'establiment públic o privat, és l'autoritat responsable de portar a terme el protocol per al faenamiento, deu controlar exhaustivament el procés.

Processe

  • Recepció: es deurà ubicar als animals que van a ser faenar en els corrals, per a complir en les mides sanitàries de prevenció, durant el temps que determine l'autoritat veterinària.
  • Oreo i duchat: complit en els temps sanitaris acordats i havent-se acceptat als animals que van al faenamiento, es traslladen als mateixos al duchat, per a sometre'ls a una higienisació inicial.
  • Noqueo o aturdimiento: el noqueo de l'animal pot ser físic o elèctric, es insensibiliza a l'animal a ser sacrificat per a evitar-los sofriment a l'hora del degolle.
  • Issat: es pengen als animals dels quartos atrassers, en un gancho adherit a un riel per a facilitar la seua movilitat en el procés de dessagnat i posteriors passos de la faena.
  • Sagnat i degolle: se'ls produïx un brot en les artèrias del coll de l'animal (estant boca avall) per a que l'animal es dessagne, la sanc és arreplegada en una canaleta especial, per al seu posterior aprofitament en la fabricació d'embotits (Morcilla).
  • Escaldado: és el método amprat per a separar els pèls i les cerdes del cuiro de l'animal, principalment dels porcins.
  • Cort de pates i cap: es procedix a tallar les pates i el cap de l'animal.
  • Insuflado o desollado: és un procediment que es realisa aplicant aire a pressió entre el cuiro i la carnosidad, per a facilitar el desollado de l'animal.
  • Depilado: en esta etapa es procedix a desprendre la cerda, pèl o plomas dels animals, per mig d'un método manual o mecànic.
  • Eviscerado: un operari procedix a extraure els òrguens interns de cada animal, cridats víscera.
  • Fisurado: és l'incisió llongitudinal de l'esternó i la columna vertebral, que es realisa sobre l'animal faenar, per mig d'una serra elèctrica, neumàtica o en forma manual per mig d'una serra de mà.
  • Inspecció veterinària post mortem: els animals faenar, són revisats pel veterinari per a determinar la seua integritat orgànica i estat sanitari.
  • Higiene i desinfecció de les parts compromeses de l'animal: és l'aplicació d'aigua a pressió i o àcit orgànic sobre les superfícies corporals, per a desinfectar a l'animal de possibles contaminació pròpies del manipuleo i el eviscerado.
  • Fret: es deu manar el produït del faenamiento al sector de fredor per a baixar la temperatura a 7°C.

Procediments variables

Els procediments detallats poden variar segons el tipo de carn a tractar, existixen establiments especials per a faenar aus de corral (carn blanca),[5] establiments especials per al faenamiento de peix[6] (carn blanca) i per als animals majors, tal com els vacuns[7] i els equins (carns roges) i animals menors, ovins, caprino, porcins (carn roja).[8]

Carns roges

Es consideren carns roges les provinents de:

Carns blanques

Es consideren carns blanques a les provinents de:


Referències