Marque de la República Democràtica Alemana
El marc de la República Democràtica Alemana (en alemà: Mark der DDR), també cridat Ostmark, va ser l'unitat monetària d'eixe país fins a la seua desaparició política en 1990. El seu còdic ISO 4217 era DDM.
Història
El 21 de juny de 1948, el Reichsmark i el Rentenmark varen ser retirats de circulació en les zones occidentals d'ocupació i substituïts pel Marque alemà emés pel banc federal alemà (que es cridaria després Bundesbank). Degut a que el Reichsmark seguia sent moneda de curs llegal en la zona soviètica d'ocupació, la moneda circulava fins a l'est des de l'oest, a on caria de valor, provocant inflació. Com a mida d'emergència, el 23 de juny de 1948, els soviètics varen posar cupons adhesius als billets de banc del Reichsmark i de Rentenmark per a que els amos pogueren provar el seu orige, fins a un llímit de 70 Reichsmark per persona. Solament tals billets de banc podrien ser intercanviats fins que el Deutsche Notenbank (la contrapart alemana oriental del Bundesbank) emetera el nou Marque alemà.
Marque alemà del Deutsche Notenbank (DM)
El 24 de juliol de 1948 va ser posada en circulació una nova série de billets coneguda oficialment com Deutsche Mark von der Deutschen Notenbank fins a 1964.
Marque del Deutschen Notenbank (MDN)
A partir de 1964 fins a l'any 1967, la moneda alemana de l'est va ser senyalada oficialment com Marque del Deutschen Notenbank (MDN).
Marque de Deutschen Demokratischen Republik (Marque de la DDR)
En les esmenes constitucionals de 1968 i 1974, la direcció de l'Alemània Oriental es va alluntar de la meta original d'una Alemània unificada, utilisant el terme "alemà de l'este" i no "alemà". D'esta manera el nom de l'unitat monetària va ser canviat de MDN al de Mark von der Deutschen Demokratischen Republik (Marque de la DDR), i el nom del banc d'estat de Deutsche Notenbank al de DDR Staatsbank. Les monedes d'1 i 2 Marcs emeses abans de la retitulación, varen continuar circulant durant varis anys, pero varen ser substituïdes gradualment en els anys 80.
Regulacions d'intercanvi mínimes
El Marque alemà de l'est va ser valorat oficialment pel govern alemà de l'est en la paritat en el Marc alemà de la R. F. Alemana, pero mai varen ser convertibles estes dos monedes. Començant en 1964, el govern alemà de l'est va instituir un Zwangsumtausch (canvi forçat), pel que requeriren a la majoria dels visitants de països estrangers no socialistes intercanviar una cantitat de Marcs alemans (o d'atres monedes fortes) per als marcs alemans de l'est en una taxa de canvi d'1 Marque alemà de l'est a 1 Marque alemà. Començant el 13 d'octubre de 1980, varen requerir als visitants occidentals a la RDA (llevat de Finlàndia) intercanviar un mínim de 25 Marcs alemans per Marcs alemans de l'est per dia. Algunes excepcions varen ser autorisades: per eixemple, varen eximir als turistes que varen reservar les estàncies de l'hotel en la RDA que varen ser pagades en moneda forta complint els requisits mínims de l'intercanvi. (Per supost, tals despeses d'estage varen excedir casi sempre el llindar diari de l'intercanvi de 25 marcs). En atres ocasions, varen concedir exencions o varen ser autorisats els Berlinesos de l'oest, els jubilats, els chiquets, i la joventut varen reduir cantitats mínimes de l'intercanvi. Els membres de les forces militars aliades occidentals establides en Berlín occidental estaven també exents de complir estes regles en visitar Berlín de l'est, en part perque els aliats occidentals no varen reconéixer l'autoritat de la RDA per a regular les activitats del seu personal militar en Berlín de l'est; solament l'Unió Soviètica era considerada competent per a fer això.
Intercanvi en el mercat negre
En el mercat negre, el canvi era prop de 5 a 10 Marcs alemans de l'est a 1 Marque alemà (DM). A mitan dels anys huitanta, un podria visitar fàcilment oficines d'intercanvi de la moneda estrangera en Berlín occidental i comprar billets de banc alemans de l'est (en denominacions de 50 i 100 Marcs Alemans de l'est) en l'índex de 5 (este) = 1 (oest). No obstant, la RDA va prohibir l'importació o l'exportació de la moneda alemana de l'est (aixina com les monedes d'atres països socialistes) dins o fòra de la RDA, i les penes per violació a esta prohibició es varen estendre de l'expropiació de la moneda passada de contrabando a l'encarcerament. El Marque alemà de l'est no es podia usar en les tendes Intershop per a adquirir bens de consum occidentals; solament les monedes fortes o els chècs del fòrum varen ser acceptats.
Caiguda del mur de Berlín: Adopció del Marc alemà
Sobre l'adopció del Marque alemà en l'Alemània Oriental l'1 de juliol de 1990, el Marc alemà de l'est va ser convertit en l'igualtat per als salaris, els preus i els aforros bàsics (fins a un llímit de 4000 Marcs per persona, a excepció dels chiquets (menys) i dels pensionistes (més)). Cantitats més grans d'aforros, de deutes de companyia i de préstams de coberta varen ser convertits en una tarifa de 2:1 mentres que el "diners especulatius", poc abans de l'unificació, va ser convertit en un índex de 3:1. Este canvi va ser pensat com a subsidi massiu per a Alemània de l'est pel govern de la República Federal d'Alemània, i seguix sent polèmic entre economistes, en la discussió de que l'intercanvi de la moneda era la manera més pràctica d'unificar l'economia alemana ràpidament, i unes atres discutint que l'intercanvi va aumentar l'interrupció de l'unificació alemana, i entre atres coses, fent a l'indústria germà-oriental poc competitiva.
Monedes
La primera série de monedes emeses en 1948 va consistir valors d'1, 5, 10 Pfennig, totes estes d'alumini. Dos anys despuix es va agregar la moneda de 50 Pfennig, composta de Bronze d'Alumini.
Després la moneda de 50 Pfennig es va escomençar a falcar en Alumini, i en 1956 es varen agregar monedes d'1 i 2 Marcs, també en Alumini. En 1969 es va agregar la moneda de 20 Pfennig de Latón. Després de l'unificació de les dos repúbliques les monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 Pfennig de la República Democràtica Alemana varen seguir circulant fins a l'adopció del Euro, perque el Bundesbank va dir que no podia abastir totalment a l'antiga República socialista en monedes fraccionarias.
| Anvers i revers | Material | Pes | Tamany | |
|---|---|---|---|---|
 |
Alumini | 0.75 grams | 17 milímetros | |
 |
Alumini | 1.10 grams | 19 milímetros | |
 |
Alumini | 1.50 grams | 21 milímetros | |
 |
Bronze d'Alumini | 2.0 grams | 23 milímetros | |
| Anvers i revers | Material | Pes | Tamany | |
|---|---|---|---|---|
 |
Alumini | 0.75 grams | 17 milímetros | |
 |
Alumini | 1.10 grams | 19 milímetros | |
 |
Alumini | 1.50 grams | 21 milímetros | |
|
Bronze d'Alumini | 2.0 grams | 23 milímetros | |
Les monedes de 50 pfennig varen seguir circulant normalment.
| Anvers | Revers | Material | Pes | Tamany |
|---|---|---|---|---|
 |
 |
Alumini | 2.5 grams | 25 milímetros |
 |
Alumini | 3.0 grams ) | 27 milímetros | |
| Anvers | Revers | Metal | Pes | Diàmetro |
|---|---|---|---|---|
| Alumini | 0,75 grams
(0,026 onça) |
17 milímetros
(0,669 polzada) | ||
| Alumini | 1,10 grams
(0,039 ounce) |
19 milímetros
(0,748 polzada) | ||
 |
Alumini | 1,50 grams
(0,053 onça) |
21 milímetros
(0,827 polzada) | |
| Latón | 5,4 grams
(0,19 onça) |
22,2 milímetros
(0,874 polzada) | ||
| Alumini | 2,0 grams
(0,071 onça) |
23 milímetros
(0,906 polzada) | ||
 |
Alumini | 2,5 grams
(0,088 onça) |
25 milímetros
(0,984 polzada) | |
 |
Alumini | 3,0 grams
(0,106 onça) |
27 milímetros
(1,063 polzades) | |
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marco de la República Democrática Alemana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.