Mariví Ferrandis i Olmos
| Mariví Ferrandis i Olmos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestra i escritora. | ||
| Naiximent: | 21 de juliol de 1959 | ||
| Lloc de naiximent: | Massanassa, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1 d'abril de 2010 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Mariví Ferrandís i Olmos, (Massanassa, 21 de juliol de 1959 - † Valéncia, 1 d'abril de 2010), fon una historiadora, mestra i escritora valenciana. Mariví estigué molt vinculada al valencianisme.
Biografia[editar | editar còdic]
Mariví naixqué en la població valenciana de Massanassa, en la comarca de l'Horta Sur. Treballava en l'Ajuntament de Valéncia. Era Llicenciada en Geografia i Història per l'Universitat de Valéncia, Mestra-Diplomada per l'Escola Universitària del Professorat d'EGB i professora de valencià per Lo Rat Penat.
Trayectòria cultural[editar | editar còdic]
La seua vida estigué marcada per la seua passió per l'història i el valencià, disciplines a les que dedicà gran part de la seua trayectòria professional i personal.
El seu víncul en Lo Rat Penat, una de les institucions més rellevants en la promoció de la cultura i la llengua valencianes, fon fonamental en la seua carrera. En l'entitat cultural i centenària Lo Rat Penat des de ben jove inicià el seu treball i compromís valencianiste, arribant a ser Vicesecretària i Presidenta de la secció de Cursos de Llengua Valenciana, cursos en els quals, durant anys, els alumnes pogueren fruir del seu mestrage, deixant una impronta imborrable entre els ratpenatistes tant pel seu treball com per la seua calitat humana. Fon una de les professores més brillants que han passat pels Cursos de Llengua Valenciana de l'entitat valencianista.
El seu llegat[editar | editar còdic]
Mariví deixà decenes d'artículs de gran importància per a l'història i l'idioma valencià en periòdics i revistes.
Colaboradora de la revista Rogle que edita l'Associació cultural valenciana Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana. Era també membre de l'associació castellonenca i valencianista Cardona Vives i colaboradora de la Revista Renou. Ademés, era professora en els cursos de Cultura Valenciana que l'Associació Cardona Vives que organisa anualment.
Ademés de multitut de llibres de gran interés com són: La ceràmica de Paterna durant la baixa edat mija (1993), La decadència valenciana: història i llengua (1993), Introducció a la decadència valenciana (1997), Els Jocs Florals de la ciutat i regne de Valéncia (1997) o 9 d'octubre (1997), entre atres.
Obra publicada[editar | editar còdic]
Fon autora i coautora de varis llibres, destacant sos estudis sobre la decadència valenciana dels sigles XVI i XVIII.
- La ceràmica de Paterna durant la baixa edat mija (persistencia de la tradició islàmica en els tallers dels ceramistes), junt a Joan Salvador López i Verdejo (Valéncia, Lo Rat Penat en la colaboració de l'Ajuntament de Valéncia, Delegació de Cultura, 1993)
- La Decadencia valenciana: història i llengua (Valéncia, Ajuntament de Valéncia, 1993)
- Francesc de Vinatea (1993), junt a Juli Moreno
- El Palau de la Generalitat (1994)
- Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia (1997)
- Introducció a la decadencia valenciana (Valéncia, Lo Rat Penat, 1997)
- 9 d'Octubre. Dia nacional valencià junt a Juli Moreno i Moreno, (Valéncia, Lo Rat Penat, 1997)
Apart de les seues colaboracions en les revistes Rogle i Renou, també ha colaborat en atres publicacions, com:
- Colaboració en la Revista Cresol, número 6 (Acció Bibliogràfica Valenciana), en l'obra “Purnes Blanques”.
- Colaboració en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Premis[editar | editar còdic]
- Ha guanyat diversos premis d'investigació en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, i en els Jocs Florals de la Vila de Paterna.
- L'associació Cardona Vives li concedí en 2008 el premi Fadrí, Josep Maria Guinot, a les lletres valencianes.
Cites[editar | editar còdic]
Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.
El día 30 de junio de 1983, Joan Lerma recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.
Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, Ciprià Císcar retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de Lo Rat Penat, aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.
Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.