Marialita
La marialita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'escapolita”. Va ser descoberta en 1866 en Pianura, en l'actualitat barri de Nàpols, en la regió de la Campània (Itàlia), sent nomenada aixina en honor de Maria R. vom Rath, esposa del mineralogista alemà Gerhard vom Rath.[1] Un sinònim poc usat és el de mizzonita.
Característiques químiques
És un complex de tectosilicato en aniones clorur, de sodi i alumini com cationes.
Dins del grup de la escapolita en la que s'enquadra forma una série de solució sòlida en el mineral meionita (Ca4A el6Si6O24(CO3)), en la que la substitució gradual del sodi per calcio i del clorur per carbonat va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, calcio, potassi i sofre.
S'ha descrit una marialita inusual enriquida en plom i berili.[2]
Formació i jaciments
Apareix en roques del metamorfisme regional i de contacte, especialment en marbres, gneiss calcáreo, granulitas i en esquistos verdes.
També apareix en pegmatitas, en roques ígneas máfiques alterades pneumatolíticamente o hidrotermalment, aixina com en l'interior de bombes volcàniques.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: plagioclasa, granate, piroxenos, anfíbols, apatito, titanita i zircón.
Referències
- ↑ vom Rath, G., 1866. "Mineralogisch-geognostische Fragmente aus Italien". Zeitschrift der deutschen geologischen Gesellschaft, 18, 634-637.
- ↑ Christy, A.G. i Gatedal, K., 2005. "Extremely Pb-rich roc-forming silicates including a beryllian scapolite and associated minerals in a skarn from Långban, Värmland, Sweden". Mineralogical Magazine, 69, 995-1018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marialita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.