Mamografía
La mamografía o mastografía consistix en una exploració diagnòstica d'image per rajos X de la glándula mamària, per mig d'aparats denominats mamógrafos (en dosis d'al voltant de 0,7 mSv). Estos aparats disponen de tubos d'emissió de rajos X especialment adaptats per a conseguir la major resolució possible en la visualisació de les estructures fibroepiteliales internes de la glándula mamària.
Orige
[editar | editar còdic]Els inicis de la mamografía o mastografía com a método radiològic es remonten a 1913, quan el cirugià alemà Albert Salomon (1883-1976) va amprar la radiografia per a estudiar el càncer de mama, assentant les bases de la radiologia mamària. Salomon va radiografiar més de 3000 peces anatòmiques provinents de mastectomía per a determinar l'extensió dels tumors, distinguir les diferències entre el teixit cancerós i el sà, i identificar els seus tipos.[1]
En 1930, el mege i radiólogo nortamericà Stafford L. Warren va publicar A Roentgenologic Study of the Breast, un estudi en el que va produir imàgens de rajos X estereoscópicas per a rastrejar els canvis en el teixit mamari com a resultat del embaràs i la mastitis.[2] En un grup de 119 dònes que posteriorment es varen sometre a cirugia, va identificar el càncer de mama en 54 de 58 casos confirmats.
En 1933, el mege hispà-argentí Alberto Baraldi va introduir la roentgen-neumo-mastia (o aerograma), una tècnica que consistia en injectar aire en els teixits periglandulares i retromusculares. Açò permetia detectar la presència d'un tumor, aixina com evaluar les seues característiques i la seua relació en els plans anatòmics adjacents.[3]
En 1937, N. Frederick Hicken va presentar un método de diagnòstic al que va denominar mamograma, basat en l'introducció de mijos de contrast radiològic en els conductes galactóforos (tècnica actualment coneguda com galactografía).[4]
En 1945, el mege uruguayà Raúl Leborgne va desenrollar la tècnica de compressió mamària per a produir imàgens en major nivell de detall, i va descriure les microcalcificaciones associades als carcinoma.[5]
A finals de la década de 1950, Robert Egan, del MD Anderson Cancer Center de l'Universitat de Texas, va amprar una película industrial de gra fi per a realisar els estudis. Encara que esta tècnica requeria inicialment una dosis major de rajos X, produïa imàgens a on els tumors apareixien de color blanc i el teixit normal en tons gris obscur. Egan va examinar les mames de 1000 dònes asintomáticas, detectant càncer de mama en 238 d'elles.[6]
En la década de 1960 varen començar els primers ensajos controlats aleatorizados d'erejat (screening), com l'estudi del Health Insurance Pla (HIP) de Nova York. A est li varen seguir atres ensajos, com el dels dos comtats de Suècia en 1977, dirigit per László Tabár. Els resultats d'estos estudis varen indicar que els programes de detecció reduïen la mortalitat per càncer de mama.[7]
En 1976, la Societat Nortamericana contra el Càncer (ACS, per les seues sigles en anglés) va començar a recomanar la mamografía com a método de detecció primerenca. En eixe moment, la ACS va indicar que les dònes menors de cinquanta anys podrien beneficiar-se d'este estudi i va sugerir mamografía anuals sistemàtiques per a les dònes a partir dels cinquanta anys.
En 1993, l'american college of radiology (ACR) va desenrollar el Sistema de Senyes i Informes d'Imàgens Mamàries (BI-RADS), el qual va estandardisar la terminologia i la forma en que els meges transmeten els resultats de les mamografía.[8]
En l'any 2000, es va aprovar la primera mamografía digital de camp complet, una tècnica que requerix menor temps d'exposició i permet reduir les dosis de radiació ionizante en comparació a la película analògica.
En 2011 es va implementar la tomosíntesis digital (mamografía en 3D). Esta tècnica permet evaluar la mama en tres dimensions, analisant cada capa de teixit per separat en lloc de visualisar tota l'estructura superposta, lo que reduïx la cantitat de resultats falsos positius.[9]
Aplicacions
[editar | editar còdic]
La capacitat d'identificació de lesions de mínima dimensió ha preconisat l'utilisació de la mamografía en revisions sistemàtiques per a detectar tumorés ans que puguen ser palpables i clínicament manifests (cribage mamográfico). Este diagnòstic, efectuat en una fase molt precoç de la malaltia, sol associar-se a un millor pronòstic de curació, aixina com a la necessitat d'una menor agressivitat del tractament per al control del càncer.
En numerosos països la rutina d'mamografía de dònes és recomanada com a método d'escrutini per a diagnòstic precoç de càncer de mama. La United States Preventive Services Task Force recomana mamografía, en o sense examen clínic de mames, cada 1–2 anys en dònes de 40 o més.[10][11] En conjunt en anàlisis clínics, s'ha trobat una relativa reducció de la mortalitat del càncer mamari de 20 %.[12] A partir de 2000 els mamogramas es varen tornar controversiales, quan es varen publicar resultats de dos estudis d'alta calitat.[13]
Els radiólogos usen un método estàndar per a interpretar i comunicar els resultats de la mamografía, que actualment es considera l'idioma universal en el diagnòstic de la patologia mamària. Quan detecten una lesió sospitosa de càncer, la classifiquen dins d'una categoria de BI-RADS (Breast Imaging-Reporting and Data System), les primeres etapes I i II són benignas, la III és provablement benigna, mentres la IV i V aumenta la provabilitat de que siguen malignes. Este sistema permet estandardisar la terminologia de l'informe mamográfico i categorizar les lesions establint el grau de sospita i assignar l'actitut a prendre en cada cas. En moltes ocasions la mamografía pot revelar lesions malignes sense que estes es palpen clínicament.[14][15]
| Categoria | Definició | Acció |
|---|---|---|
| BIRADS 0 | Insuficient | Són necessaris atres procediments i/o comparar en estudis previs |
| BIRADS 1 | Negatiu | Seguiment habitual anual |
| BIRADS 2 | Troballes Benignos | Seguiment habitual anual |
| BIRADS 3 | Provablement Benigno | Seguiment estricte 6-12-24-36 mesos |
| BIRADS 4 | Sugestiu de malignidad | Deurà considerar-se prendre material histológico de la lesió per mig d'algun método de biòpsia |
| BIRADS 5 | Altament sospitós de Malignidad | Biòpsia i tractament |
| BIRADS 6 | Carcinoma confirmat | Tractament definitiu |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bulletin De l'Academie Nationale De Medecine.182(8)
- 1613–1620.ISSN 0001-4079.Consultat el 2026-05-04.
- ↑ «Historical Cancer Highlights» (en anglés). CancerQuest. Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ (2011).Revista Argentina de Radiologia.75(1)
- 59-63.
- ↑ (1937).Surgery, Gynecology & Obstetrics.64
- 593-603.
- ↑ (1951).American Journal of Roentgenology.65(1)
- 1-11.
- ↑ (1960).Radiology.75(6)
- 894-900.doi:10.1148/75.6.894.
- ↑ (1985).The Lancet.325(8433)
- 829-832.doi:10.1016/S0140-6736(85)92204-4.
- ↑ (2006).The Journal of the American Board of Family Medicine.19(2)
- 161-164.doi:10.3122/jabfm.19.2.161.
- ↑ «Mammography origins» (en anglés). Embryo Project Encyclopedia. Consultat el 20 de maig de 2023.
- ↑ Screening for Breast Cancer [1] archivat en Wayback Machine. Agency for Healthcare Research and Quality
- ↑ Summary of the Evidence [2] archivat en Wayback Machine. Agency for Healthcare Research and Quality.
- ↑ Gøtzsche PC, Nielsen M(2006).Cochrane Database Syst Rev.(4)
- CD001877.doi:10.1002/14651858.CD001877.pub2.
- ↑ Miller AB(2003).Recent Results Cancer Res..163
- 115–28; discussion 264–6.
- ↑ «Diccionari de càncer» (en és). National Cancer Institute. Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ Clínica i Investigació en Ginecologia i Obstetrícia.38(4)
- 141–149.ISSN 0210-573X.doi:10.1016/j.gine.2010.10.016.Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ «Sistema Birads: dessifrant l'informe mamográfico -» (en és). Consultat el 14 de maig de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mamografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.