Mahua
El Mahua (A voltes escrit com Magua o Maua, En chinenc: 麻花) també cridat Mafá o Mafa, és un aliment chinenc fet a pur de massa chinenca, que es frig en oli, generalment oli de maní. Té un aspecte lluent i dorat. Es prepara de diverses formes i en diferents sabors, que van des del dolç, al picante, i sol tindre una textura densa i crujiente. L'orige del Mahua es remonta a fa mils d'anys. Molts llocs tenen la tradició de menjar Mahua, i el Mahua es considera un aliment característic de la ciutat de Tianjin, en el nort de China.[1][2]
Orige
Segons la llegenda, el Mahua es va originar fa dos mil anys. En eixe moment, la gent celebrava un festival de tres dies en els que no se'ls permetia usar fòc. La falta d'accés al fòc va significar que la gent no poguera cuinar durant el festival. Per a poder menjar, la gent necessitava preparar aliments que no es tiraren a perdre fàcilment abans del festival. Aixina es va inventar la forma original del Mahua, que és massa fregida en mel. Degut a que el Mahua original podia mantindre's fresc durant molt temps, era un bon refrigerio per als festivals.[2]
En una atra història sobre l'orige de Mahua, relata que el Mahua va ser creat per a maldir a l'odiós escorpión. En eixe moment, els escorpiones salvages estaven molestant a la gent. Per a venjar-se, la gent endoblegava la massa de blat en forma de coa d'escorpión, després la fregien i li la menjaven.[1]
Preparació
Existixen múltiples formes de preparar el Mahua.[3][4] Pero existixen eglas generals per a la seua preparació en tot el munso, com lo són:
- Amasar la massa en dos o tres baras en el gros desijat
- Apretar-els en una gran barra entrellaçada de la forma preferida.
- Fregir-ho fins que siga groc, o que adquirixca el color i textura desijats.
- Colocar els adorns o toc finals, ans que es gele
Durant tot el procés es poden sumar els aditamentos desijats per al tipo de Mahua. També es pot prendre en molts tipos d'acompanyants, sent els més usuals el café, el café en llet, els refrescs, o el té en el cas d'Àsia.
Mahua del carrer 18 de Tianjin Guifaxiang
La marca Mahua més famosa és la del "Mahua del carrer 18 de Tianjin Guifaxiang" (en anglés "Guifaxiang 18th Street Fried Dough Twists") de la regió de Tianjin, perque la tenda es va originar en el carrer 18 del caixco antic. En Tianjin, la gent normalment menja Mahua que té un sabor dolç o salat. Els ingredients més comuns utilisats en el mahua Tianjin són farina, sésam, anou, maní i osmanthus d'aroma dolç.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[5]
La tenda Guifaxiang Mahua va ser fundada en el costat occidental del riu Haihe de Tianjin, en l'any 1927 per Laoba Liu. El nom de "Guifaxiang" implica el significat de "aroma de llavors d'osmanthus d'aroma dolç, sigues diligent i tingues sòrt" (桂子飘香，发愤图强，吉祥如意). Degut a que la tenda està en el carrer 18, el Mahua es diu "Mahua del carrer 18 de Tianjin Guifaxiang". El propietari, Laoba, era un panader talentós i havia inventat una forma de posar farcidures variades en el Mahua per a millorar la seua apariència i sabor. A totes les persones els va encantar la berena. Gradualment, el "Mahua del carrer 18 de Tianjin Guifaxiang" s'havia convertit en un dels entrepans més famosos de Tianjin i es va fer famós en tot el país, i internacionalment.[6]
L'empresa "Guifaxiang" ha construït un Museu de Mahua per a que els visitants deprenguen sobre l'història de Mahua i recórreguen la llínea de la fàbrica.[5]
Mahua-Chen en Chongqing
El Mahua-Chen, o Chen-Mahua, és un tipo de Mahua que és famós en Chongqing i ha segut popular en Chongqing des de la dinastia Qing. Té el seu orige en Ciqikou. El Mahua-Chen normalment s'elabora en dèu sabors, que són el sabor original, sésam negre, sal de pebre, arròs negre, dacsa, arròs glutinoso en sucre de roca, picante, algues, chocolate i mel. El sabor picante del Mahua, és un Mahua característic de Chongqing.[1]
Mahua en Panamà
La berena és extremadament popular en la nació americana de Panamà, a on s'ha adoptat com un plat nacional, i es coneix com Mafá.[7] Va ser dut per immigrants chinencs a Colòmbia durant el XIX, aplegats posteriorment a la guerra d'independència, específicament en l'any de 1853. Després de la separació de Panamà i Colòmbia en 1899, el mahua va perviure en Panamà, i des de llavors es va disseminar per tot el territori nacional, generant vàries marques i variants en distintes localitats.[8][9][10]
També hi ha una variant salada que és verda, i obté el seu sabor i color de les algues en pols.
Vore també
Notes i referències
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martini. «ichongqing. info/culture/chongqing-local-food/mahua-fried-dough-twist/ Mahua (Fried Dough Twist)» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 «archive. org/web/20210628182733/https://www. theworldofchinese. com/2016/02/mahua-the-tianjin-treat/ Mahua: the Tianjin Treat». Archivat des d'el theworldofchinese. com/2016/02/mahua-the-tianjin-treat/ original, el 28 de juny de 2021.
- ↑ https://espanol. cgtn. com/t/2021-02-10/eGBAA/mahua-y-mapodoufu/index. html
- ↑ https://bluejellybeans. wordpress. com/2016/05/23/mafas-caseros/
- ↑ 5,0 5,1 «chinadaily. com. cn/food/2017-05/08/content_29251771. htm Tasting Tianjin with its signature foods[1- Chinadaily. com. cn]».
- ↑ «gfx. com. cn/ 桂发祥|中华老字号 天津桂发祥十八街麻花食品股份有限公司».
- ↑ google. com/books? id=iLBVDwAAQBAJ&q=panamanian+mafa&pg=PA81 «Panamanian Spanish: Speak like a Native!, by Lee Jamison».
- ↑ https://eltrapicherestaurante. com/mafa/
- ↑ https://www. laestrella. com. pa/nacional/140917/mafa-cierran-fabrica-paraiso
- ↑ https://www. diaadia. com. pa/relax/la-manera-mas-cool-de-comer-en-la-ciudad-639465
Bibliografia
- Davidson, Alan: The Oxford Companion to Food. OUP, 2014 [1999]. ISBN 9780191040726
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mahua.- Plantilla:Wikt
- com/node/7827? k=China Ma Hua com/node/7827? k=China archivat en Wayback Machine.
- cri. cn/6566/2009/09/28/902s519141. htm cri. cn/6566/2009/09/28/902s519141. htm archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mahua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.