Lliteratura d'Estats Units en espanyol

La producció de la lliteratura d'Estats Units en espanyol, o de la lliteratura escrita en espanyol o en anglés per autors d'orige hispà en els Estats Units és casi tan antiga com la presència del espanyol al nort del riu Bravo, pero cada volta més numerosa.

En els últims anys, per l'aument dels llectors en espanyol, i al major influix i poder econòmic de la cultura hispana, han aparegut escritors hispans d'Estats Units en traces pròpies.

Història i desenrolle

Sigle XVII: els inicis

Verdadera relacion, de la grandiosa conversion qve ha avido en el Nou Mexico (1632) Esteban de Perea

Les zones baix sobirania de l'imperi Espanyol en lo que ara ocupen els Estats Units s'estenien pel sur i l'oest, en els actuals Texas, Florida, Califòrnia i Nou Mèxic, ademés d'Oregó, Arizona, Nevada, Utah i parts de Colorat, Wyoming, Kansas i Oklahoma, etcétera. Archiu:Forma breve de administrar los sacramentos a los Indios, y Españoles que viven entre ellos (1635).djvu

Rumb de l'expedició en la província dels Texas, Nou Reyno de Philippinas. (1722) Autor: Juan Antonio de la Penya

La toponímia d'eixes regions deixa notar moltes voltes l'orige espanyol de moltes de les seues ciutats, populoses o no (Los Àngeles, Sant Francisco, Sant Antonio, Sant Luis, Sacrament, Sant Diego, El Pas...) El mateix nom de Califòrnia procedix d'un llibre de cavalleries, Les sergas de Esplandián (1510), i designa un regne fictici governat per una reina negra, Calafia.

Sigle XIX: época mexicana i inicis de l'época nortamericana

A principis del sigle XIX EE. UU. va conseguir el control de la regió entre Florida i Louisiana, a el hora que Mèxic es va independisar d'Espanya, conservant la possessió del restant de les antigues províncies espanyoles. Texas es va independisar de Mèxic, i a mitan del sigle XIX el Tractat de Guadalupe Hidalgo va supondre el va traspassar als Estats Units d'un vast territori que comprenia Califòrnia, Oregó o Nou Mèxic, entre uns atres.

Moltes obres en espanyol es varen publicar en els Estats Units durant el XIX: la novela històrica Jicotencal (Filadèlfia, 1826), de l'espanyol lliberal emigrat Félix Mejía, ademés de la Vida de Fernando VII i Els retrats polítics de la revolució d'Espanya, entre atres obres del mateix autor. The Squatter and the Don (1885), d'Ampar Ruiz de Burton, reflectix la situació dels vençuts despuix de la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo.

Sigle XX: la consolidació

Ya en el XX, Adolfo Carrillo publica els seus Contes californians (1922) i Felipe Alfau publica Locos (1936), una refinada i vanguardista colecció de contes escrita per un americaniard; va seguir Chromos (1948), novela que narra les aventures d'un espanyol en els Estats Units. Mexican Village (1945), de Josephina Niggli, d'orige europeu pero naixcuda en Mèxic, oferix una visió més idealizada que vixcuda de la cultura mexicana a través de dèu relats que s'entrecreuen de forma molt amena. El portorriqueny Jesús Colón (1901-1974), coetáneo de Alfau i de humildísimos orígens. Afroamericano i comuniste, va compondre una copiosa i lluenta obra periodística en anglés i en espanyol: Un portorriqueny en Nova York i atres estampes (1961) és la seua obra més característica en una producció esguitada per una immensa humanitat i sentit del humor, inaugurant una lliteratura nuyoricana que, junt a l'emergència d'una identitat chicana, senyala el començ d'un moviment de resistència política i afirmació dels valors culturals llatins. A lo llarc de la década dels xixanta, sorgixen en abdós costes obres d'importància decisiva. El juge portorriqueny Edwin Torres va oferir la seua visió de la delinqüència llatina en Carlito’s Way (1963), novela duta al cine a lo manco dos voltes. Eixe mateix any, el chicano John Rechy va publicar City of Night, que novela el món de la prostitució masculina en Nova York, Los Àngeles, Sant Francisco i Nova Orleáns. En Down These Pixen Streets (1967), Piri Thomas escriu una novela autobiogràfica sobre la vida en l'Harlem espanyol o Spanish Harlem, barri hispà del Alt Manhattan. Encara que no va vore la llum fins a 1984, la millor crònica de l'història de la colónia portorriquenya de Nova York són les Memòries de Bernardo Vega, document de gran valor sociològic i lliterari.

La década de 1970 és la del gran renàixer de la lliteratura nortamericana en espanyol, en obres que formen ya partix del cànon clàssic com …I no li'l va engolir la terra (1971), de Tomás Rivera, i Estampes de la vall (1973) de Rolando Hinojosa-Smith. Diferent, pero de gran interés, és la Autobiografia d'un búfalo marró (1972) de l'activiste chicano Óscar Z. Acosta, personage de vida i mort intrigants que va gojar de l'amistat d'Hunter S. Thompson, qui va traçar el seu perfil inovidable en Rolling Stone. En nuyoricana és Nicholassa Mohr, autora de tres obres de gran valor testimonial i lliterari: Nilda (1973), El Bronx Remembered (1975) i In Nova York (1977). La trilogia de clàssics de la lliteratura chicana escrita per Anaya, Rivera i Hinojosa-Smith té un precursor en Pocho (1959), de José Antonio Vila-real, i un continuador en Sabine Ulibarri, autor dels relats arreplegats en La meua yaya fumava purs i atres contes de Terra Groga (1977).

Iniciada la següent década, en 1982 es publiquen dos obres que ocupen un lloc central. Hunger of Memory, autobiografia que seguix els passos de Richard Rodríguez des d'un barri pobre de Sant Francisco fins a Harvard. A la seua volta, en la Costa Este, el portorriqueny Edward Rivera publica Family Installments, novela sobre una família de Spanish Harlem impecablement escrita. En 1983 debuta el famós Óscar Hijuelos, cubà del Bronx, en l'excelent Our House in the Last World. En este nom se sol alinear a Sandra Cisneros, chicana de Chicago que publica A House on Mànec Street (1984), una obrita per a chiquets en apariència menor pero l'influència de la qual seguix perdurant hui. Per últim, aparicen dos noveles de gran calibre: The Long Night of White Chickens, que marca l'aparició d'un escritor de primer orde, el guatemalteco-americà Francisco Goldman, i Els reis del mambo toquen cançons d'amor, novela de Hijuelos que obté el Premi Pulitzer a l'any següent.

En 1990, ademés del Pulitzer de Hijuelos, són finalistes del National Book Award Chromos (casi mig sigle despuix de la seua publicació), de Felipe Alfau, i Paradise, de l'espanyola Elena Castedo. Açò anima a més autors. En 1991 s'imprimix How the García Girls Lost Their Accents de la dominicana Julia Álvarez. En 1992, quint centenari del descobriment d'Amèrica, Abraham Rodríguez, Jr. publica The Boy Without a Flag: Tals of the South Bronx (1992), llibre de contes a l'altura dels de Junot Díaz. El colombià Jaime Manrique publica Latin Moon in Manhattan, farsa sobre drogues i amoríos homosexuals en el barri neoyorquí de Queens, i Cristina García fa saber el seu Dreaming in Cuban. En 1993 el chicano Dagoberto Gilb confirma el seu talent en The Magic of Blood (1993) i en 1994 Abraham Rodríguez publica Spidertown, novela sobre el món de les drogues en la zona nort de Nova York. En 1997 Mariner ras ratifica a Francisco Goldman com a autor de talla internacional i en la Fira del Llibre de Fráncfort, editors de tot lo món liciten per fer-se en els drets de Drown, llibre de contes del hui famós Junot Díaz. Un any despuix s'imprimix Yo-Yo Boing! de Giannina Braschi la primera novela dramàtica en Espanglish. Eixe mateix any Rolando Hinojosa-Smith, fill d'un llaurador que havia lluitat en la revolució mexicana i ell mateix veterà de la Guerra de Corea, convertit en professor universitari, publica Ask a Policeman, en la que posa fi a la llarga série de Klail City un quarto de sigle despuix de haver-l'iniciat en Estampes de la vall. Hinojosa amalgama les més diverses influències, des de clàssics castellans com Benito Pérez Galdós a Anthony Powell (autor de Danse to the Music of Clave, saga narrativa en 12 volums), Heinrich Böll, William Faulkner i Mark Twain i l'escritor polac-americà d'orige judeu Isaac Bashevis Singer. Les seues noveles són corals, plenes de personages que protagonisen un autèntic protagoniste colectiu: Klail City. El castellà dels seus cinc primers llibres és bellíssim i d'un tall clàssic que s'ha perdut en la major part de l'àmbit lliterari panhispánico. A partir de la sexta entrega, Rites and Witnesses, Hinojosa-Smith va utilisar solament l'anglés.

Sigle XXI: el desenroll

Durant el XXI continuen publicant escritors exitosos com Ariel Dorfman, Giannina Braschi, Junot Diaz, Isabel Dellà, Diamela Eltit, Julia Álvarez, Sandra Cisneros, Ana Castell, i Alberto Fuguet. Les noves figures inclouen Santiago Vaquera-Vásquez i Elizabeth Acevedo. Entre l'espanyol i l'anglés es mouen el dominicà-americà Junot Díaz i la portorriquenya Giannina Braschi. Estats Units de Banana de Braschi (2011) és una tragicomèdia posmoderna sobre la caiguda del imperi americà i les conseqüències dels atentats de l'11 de setembre de 2001 contra el World Trade Center en Nova York. literatura de Estados Unidos en español (2012) de Junot Díaz és un llibre sobre l'amor.

Opinions crítiques

Segons el poeta i crític cubà Jesús J. Barquet, "si a el hora de determinar una lliteratura nacional, partim d'entendre la lliteratura com l'expressió artística d'un supost 'ser nacional' viu i canviant, en estreta correspondència en els individus concrets i diversos que conformen dita nació, llavors la lliteratura nortamericana deguera repensar les llimitacions que implica el concebre's com a monolingüe anglo ―oberta sol lexicalment a folclorismes intencionalment tinguts com a exòtics―, i acceptar en térmens identitaris el rampante bilingüisme d'anglés i espanyol que exhibixen moltes regions importants de l'Unió Americana."

En els últims anys, per la creixent de llectors en espanyol i al major influix i poder econòmic de la cultura hispana, han aparegut escritors hispans d'Estats Units en traces pròpies.

En opinió de l'escritor i periodiste de El Nou Herald, Andrés Hernández Alende, "el panorama lliterari en espanyol en els Estats Units s'ha enriquit enormement en els últims anys en l'aporte de l'immigració. I hi ha un fenomen nou: hi ha més autors hispans escrivint i publicant en espanyol en els Estats Units i sobre temes propis dels Estats Units, a diferència de lo que passava abans, quan un gran número d'autors hispans escrivien en anglés. Hi ha molts escritors excelents en el món lliterari en espanyol dels Estats Units de hui, com Daína Chaviano, Ilan Stavans, Debra Castell, Frederick Luis Aldama, Enrique Quiñónez, Mayra Sants Azucena Ordoñez Rodas, Jorge Majfud, Teresa Dovalpage, Pedro Medina, Ani Palaus, Fernando Villaverde."

Vore també

• Lliteratura d'Estats Units
• Lliteratura Chicana (Xicana)

• Lliteratura de Puerto Rico
• Cultura dels Estats Units