Anar al contingut

Llengua de signes nortamericà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llengua de signes nortamericà

La llengua de signes nortamericà o la llengua de signes americana (en anglés, American Sign Language, ASL, Ameslan), és la llengua de senyes dominant en Estats Units, en la part anglófona de Canadà, i és utilisada en algunes parts de Mèxic. Encara que Estats Units i el Regne Unit compartixen l'idioma anglés com a llengua parlada i escrita, la llengua de senyes britànica és prou diferent d'ASL, o siga, no són mútuament inteligibles.

La ASL també és usada (a voltes juntament en llengües de senyes indígenes) en Filipines, Malàsia, Singapur, Hong Kong, República Dominicana, El Salvador, Haití, Puerto Rico, Costa Rica, Costa d'Ivori, Burkina Faso, Ghana, Togo, Benín, Nigèria, Chad, Gabon, Congo-Kinsasa, República Centroafricana, Mauritània, Kènia, Madagascar i Zimbabue. Com tota llengua de senyes, la seua gramàtica i sintaxis són distintes de qualsevol llengua parlada en la seua àrea d'influència. Encara que no hi ha hagut una enquesta fiable per a determinar el número de persones que tenen ASL com llengua materna, s'estima que hi ha entre 500 000 i 2 000 000 només en Estats Units.

Història d'ASL

Un intérpret de llengua de senyes nortamericana en una presentació.

En Estats Units, com en la majoria del món, les famílies escoltants en chiquets sorts usualment ampren gests casers o senyes familiars per a comunicacions simples. No obstant hui, s'oferixen classes de llengua de senyes nortamericana en moltes escoles secundàries i en l'educació superior. ASL és una llengua distinta de l'anglés parlat, posseïx la seua pròpia sintaxis i gramàtica, i té la seua pròpia cultura. L'orige d'ASL moderna està lligat a la confluència de varis events i circumstàncies, incloent intents històrics en l'educació de sorts, la situació actual única en una chicoteta illa de Massachusetts, els intents d'un pare per conseguir que el ministeri local ajudara a educar a la seua filla sorda, i no menys important l'ingenuïtat i genialitat de persones (en este cas sordes) per la llengua mateixa.

Llengües de senyes prèvies a ASL

Formes estandardisades de llengües de senyes han segut usades en Itàlia des del XVII i en França des del XVIII en l'objectiu d'instruir als sorts. La llengua de senyes francesa antiga va ser desenrollada i usada en París pel Abbé de l'Épée en la seua escola per a sorts. Estes llengües sempre varen ser modelades seguint les llengües de senyes naturals ya en us per les cultures sordes en l'àrea d'orige, freqüentment, en adició gramaticals que reflectien les llengües parlades.

Els pobles indígenes de les planicies de Norteamérica usaven una llengua de senyes per a intercomunicarse, ya que no compartien la mateixa llengua parlada. La seua influència en ASL, si existix, és desconeguda.

Fòra de la costa de Massachusetts, en l'illa de Martha's Vineyard en el XVIII, la població tenia un percentage major de sordera que en el restant Estats Units continental pel efecte fundador i l'aïllament geogràfic. La llengua de senyes de Martha's Vineyard era ben coneguda per casi tots els isleños ya que moltes famílies tenien membres sorts. Això permetia a casi tots l'oportunitat de tindre contacte freqüent en la llengua de senyes a l'edat en que deprendre idiomes és més fàcil. La LSF que va dur Laurent Clerc, junt a la llengua de senyes de Martha's Vineyard, les planicies nortamericanes i el "home sign” són el substrat de lo que hui es coneix com la llengua de signes nortamericà o americana (ASL).[1]

Presència en Mèxic

La major comunitat de nortamericanes en l'exterior radica en Mèxic, i per tant, es creu que un percentage reduït encara és de señantes provinents no solament d'Estats Units i Canadà, sino també d'atres nacionalitats en menor mida.

Referències

{{{1}}}

Bibliografia

xi–xix.Consultat el 25 de novembre de 2012.
188–230.doi:10.1353/sls.2005.0001.Consultat el 3 de decembre de 2012.
31–46.Consultat el 3 de decembre de 2012.
xi–xix.Consultat el 26 de novembre de 2012.
405–432.
19–37.Consultat el 25 de novembre de 2012.
151–172.
  1. ↑ https://books. google. it/books? id=1Md9gDfsxYgC&pg=PA331&lpg=PA331&dq=lsf,+martha+s+vineyard,+home+sign&source=bl&ots=hoAFhKj7Om&sig=SDEC1ZNsONPuToNhU13vxSFC3EQ&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjluIOqs_XSAhUHlCwKHV_eA-oQ6AEIMTAC#v=onepage&q=lsf%2C%20martha%20s%20vineyard%2C%20home%20sign&f=false