Llengua construïda

Llengua construïda

Una llengua construïda (també cridada idioma artificial o conlang) és un idioma que ha segut total o parcialment construït, planejat o dissenyat per sers humans a partir de l'estudi de les llengües naturals. Els llenguages de programació són llenguages formals i no són considerats llengües construïdes perque no són idiomas; tampoc es considera llengua construïda l'evolució històrica i, per lo tant, no planejada conscientment de qualsevol llengua natural.

Les motivacions que impulsen el sorgiment d'estes llengües no naturals són bàsicament dos:

• Racionalisar la comunicació humana per mig de llengües perfeccionades en aspectes a on les llengües naturals són ambigües, plagades d'excepcions, desacordes en la llògica, irregulars, etcétera. Despuix d'este objectiu es troben llengües construïdes com el lojban, estructurat sobre la llògica de predicats. Dins d'esta racionalisació també s'inscriu la busca de llengües auxiliars aptes per a la comunicació internacional, com és el cas del esperanto i d'interlingua. Algunes voltes es perseguix la neutralitat cultural de les llengües auxiliars, com és el cas del lojban, o del romançada neolatino.

• Motius estètics, artístics o lúdics. En este apartat s'inscriuen llengües com el simlish dels Sims, les desenrollades per J. R. R. Tolkien per a les seues sagues èpiques de ficció lliterària, com el quenya, el sindarin o l'idioma na'vaig vore, creat pel llingüiste nortamericà Paul Frommer com a idioma vernàcul de la raça na'vaig vore en l'univers de la película Avatar (de 2009).

Classificació de les llengües construïdes

La major part de les llengües construïdes poden dividir-se en tres grups:

• Llengües artístiques o ficcionales, creades en propòsits estètics o d'entreteniment.

• Llengües auxiliars, que pretenen la comunicació entre persones.
• Llengües experimentals, les quals poden ser filosòfiques o llògiques.

Una classificació més detallada inclou varis factors, tals com l'intenció del seu us, el propòsit de la seua creació i l'orige del vocabulari i de la gramàtica.^{cita requerida}

Per l'intenció del seu us

Les llengües construïdes poden dividir-se en dos grans grups segons l'intenció del seu us: llengües auxiliars i llengües artístiques. Les primeres busquen ser un mig de comunicació real entre sers humans, mentres que parlen les últimes personages ficticis sorgits de l'imaginació o de l'obra de l'autor de la llengua sense pretendre que la parlen persones reals.

Estos propòsits poden subdividirse:

• Per a que les parlen sers humans reals (auxiliars)
  • Llengües pròpiament auxiliars o auxilenguas (auxlangs com a anglicisme)
    • Llengües auxiliars zonals (per eixemple, intereslavo, romançada neolatino, folkspraak)
    • Llengües auxiliars universals (per eixemple, esperanto, interlingua, volapük)
  • Llengües experimentals
    • Llengües llògiques (per eixemple, lojban i loglan)

• • • Llengües filosòfiques (per eixemple, toki pona, láadan)
  • Llengües privades
    • Criptolenguas (per eixemple, lingua ignota o enoquiano)
  • Llengües artístiques
    • Llengües creades en propòsits estètics, artístics, etcétera.
  • Llengües ficcionales
    • Llengües ficcionales humanes (per eixemple, sindarin, klingon, na'vaig vore)

Pel propòsit de la seua creació

Inventar una llengua pot tindre propòsits utilitaris o creatius. Entre els propòsits utilitaris es troben el propòsit de la comunicació universal, l'exploració de formes de comunicació, els llenguages secrets, l'ambientació d'un escenari de ficció, etc. Entre els propòsits creatius, aquells immersos dins d'una creació major (per eixemple, les llengües de la Terra Mija com el quenya, de J. R. R. Tolkien) o aquells que existixen per es.

Un atre bon número de llengües ficcionales les varen crear llingüistes aficionats, la qual cosa ha servit tant d'entreteniment com una manera de comprendre certs aspectes de la teoria llingüística.

Si be les llengües auxiliars solen tindre un propòsit utilitari i els idiomes ficticis acostumen tindre un propòsit creatiu, esta relació dista de ser unívoca, puix una llengua auxiliar pot provindre de l'intenció creativa de l'autor.

Una diferència entre l'idioma klingon, creat per Marc Okrand per a l'univers de Star Trek, i el sindarin, creat per J. R. R. Tolkien per a l'univers de la Terra Mija, és que el primer té un propòsit utilitari, ya que els productors volien una llengua original i diferent per als klingons, mentres que Tolkien va inventar les seues llengües, característiques de la Terra Mija, per a ambientar els seus llenguages, tal com ho descriu en la seua carta El vici secret. Açò no demerita la possible calitat artística de l'obra de Okrand ni minimisa la creativitat que va desenrollar en la seua obra.

En el Festival de la Cançó d'Eurovisió s'ha aplegat a usar tres voltes un idioma artificial. Dos voltes, els va usar Bèlgica (en 2003 i 2008) encara que de distint «idioma», mai tenint un vocabulari desenrollat i solament utilisat en la cançó, posant en dubte algun significat concret o traducció a algun idioma. Lo mateix va succeir en els Països Baixos en 2006.

Les llengües auxiliars partixen d'un problema, que pot resoldre's per mig d'un idioma dissenyat per a eixe propòsit, mentres que els idiomes ficticis sorgixen de l'inquietut del seu creador.

Pel seu orige

Les llengües artificials solen dividir-se en dos tipos, segons l'orige del seu vocabulari o la seua gramàtica: llengües a priori i llengües ''a posteriori''. Una llengua a priori és aquella la gramàtica de la qual o vocabulari es creen o s'inventen sense referència a cap llengua natural. Una llengua a posteriori és aquella la gramàtica de la qual i vocabulari es deriven d'una o de vàries llengües existents. Esta categorisació, no obstant, no és absoluta, ya que moltes llengües construïdes poden denominar-se a priori quan es tenen en conte alguns factors llingüístics i, al mateix temps, a posteriori quan es consideren atres factors.

Eixemples de llengües artificials a priori

El lojban és una llengua en gramàtica i vocabulari a priori, puix si ben les seues morfemes bàsiques procedixen d'elements comuns o combinats dels cinc idiomes més parlats (chinenc, anglés, espanyol, hindi i àrap), estos es reconstruïxen segons les normes fonètiques i gramaticals que es prescriuen. Açò, junt en el fet de que la seua gramàtica busca semblar-se a la llògica simbòlica, és completament apriorístico.

La llengua universal de Sotos Ochando també és un idioma a priori i lo mateix diversos intents de llengües filosòfiques, com els de John Wilkins (Essay towards a Real Character, and a Philosophical Language, de 1668) i de George Dalgarno (Ars Signorum, de 1661).

Algunes llengües auxiliars internacionals s'han construït "a priori". És el cas de solresol, creat en 1862 pel francés François Sudre, i de kotava, creat en 1978 per Staren Fetcey.

Eixemples de llengües a posteriori

Les llengües a posteriori es poden classificar en esquemàtiques i naturalistes. Esquemàtiques són les que prenen els elements bàsics de la llengua des de les llengües naturals i es regularisen segons un esquema predeterminat. Són naturalistes quan tracten de no ser molt diferents a les llengües naturals, sobretot en el seu vocabulari, sino alguna cosa similar per a facilitar el seu enteniment ràpit, encara sacrificant en part la regularitat.

El procés de selecció de vocabulari pot ser més o menys sistemàtic. l'interlingua de IALA utilisa un procés sistemàtic de selecció basat en quatre llengües bàsiques i dos llengües de control. S'adopta tota paraula comuna a per lo manco tres dels idiomes bàsics: espanyol, francés, anglés i italià i si solament és comú a dos d'estos idiomes, pren l'alemà i el rus com a control per a decidir qué paraula adoptar.

l'esperanto és també una llengua a posteriori a pesar de no tindre un sistema mecànic per a seleccionar el vocabulari i de que conté varis elements inventats o a priori.

El pierciscano és un idioma creat en 2013 que té l'objectiu de servir com a mig de comunicació entre els països de llengües romançades sense necessitat d'usar l'anglés.

Entre les llengües ficcionales i fictícies existixen també dos tipos de llengües a posteriori.

Del primer grup és eixemple Tolkien, qui va definir una família de llengües partint d'una llengua mare (a priori) i derivant llengües filles utilisant processos de derivació similars als naturals. Estes llengües derivades són per això a posteriori. Este procés de derivació s'ha aplicat a llengües existents per a crear «idiomes del futur» o llengües ficcionales, com el brithenig, que seria la llengua que parlarien en l'oest d'Anglaterra si el llatí haguera sobrevixcut fins als nostres dies.

Eixemple de l'atre tipo de llengües ficcionales a posteriori és el recurs utilisat en La Guerra de les Galàxies, que consistix en usar elements de gramàtica i vocabulari de llengües indígenes poc conegudes per a despuix combinar-los en formes poc reconeixibles.

Un tipo especial de llengües a posteriori són les llengües controlades, que són adaptacions d'idiomes naturals buscant una gramàtica simple i un vocabulari reduït per a permetre que més persones, que no siguen parlants natius de l'idioma base, puguen en poc estudi llegir o escoltar texts en la llengua controlada, com per eixemple l'anglés bàsic. Un atre eixemple és el anglo rom una llengua recentment inventada el vocabulari de la qual es construïx partint de les raïls del llatí i que es rig per sol 19 regles.

Característiques llingüístiques

Les llengües naturals solen classificar-se segons criteris filogenético i tipològics.

El primer d'estos, l'filogenético, no s'aplica generalment a les llengües artificials per tractar-se de creacions humanes delliberades i no derivar estes llengües de cap ancestro o protolengua comuna, pero en ocasions les llengües artificials es creen molt deliberadament com a evolucions d'un ancestro construït i, en eixe cas, sí que podria aplicar-se el criteri filogenético o método comparatiu.

El segon, el criteri tipològic, pel contrari, sempre és perfectament aplicable a totes les llengües artificials. En eixe sentit les llengües construïdes són pràcticament tan variades com les llengües naturals, encara que en moltes d'elles han predominat les traces tipològiques de les llengües europees i indoeuropeas, com succeïx en el volapük (1879), l'esperanto (1887), el llatí sine flexione (1903), etc. Atres llengües construïdes d'èxit com el klingon, un dels creadors del qual, Marc Okrand, va treballar sobre l'idioma mutsun llengua indígena de Califòrnia de la família uti, sembla tindre característiques reminiscentes d'eixa llengua indígena.

Propietat de llengües construïdes

És controvertida la qüestió de si una llengua construïda pugues o no ser propietat o estar protegida per les lleis de propietat intelectual, o si inclús seria possible fer complir eixes lleis.

En una demanda de 2015, CBS i Paramount Pictures varen impugnar un proyecte de película de fanes cridat Axanar afirmant que el proyecte infringia la seua propietat intelectual, que incloïa la llengua klingon, entre atres elements creatius. Durant la controvèrsia, Marc Okrand, el dissenyador original de la llengua, va expressar els seus dubtes sobre si les reclamacions de propietat de Paramount eren vàlides.

David J. Peterson, llingüiste creador de vàries llengües construïdes molt conegudes, com el valyrio i el dothraki, va defendre una opinió similar: "Teòricament, qualsevol pot publicar qualsevol cosa utilisant qualsevol llengua que yo haja creat i, en la meua opinió, ni yo ni ningú deuria poder fer res al respecte"

No obstant, Peterson també va expressar la seua preocupació per la possibilitat de que els respectius titulars dels drets, independentment de si la seua titularitat és llegítima o no, demanden a les persones que publiquen material en dites llengües, especialment si l'autor pot beneficiar-se de dit material.

Ademés, en la plataforma d'aprenentage d'idiomes Duolingo s'ha publicat material didàctic complet sobre llengües construïdes com l'alt valyrio i el klingon, de lliure accés, pero eixos cursos estan autorisats pels respectius titulars dels drets d'autor. Ya que fins ara només s'han produït uns pocs litigis d'este tipo, el consens jurídic sobre la propietat de les llengües seguix sent incert.

El Centre Aborigen de Tasmania reclama la propietat de Palawa kani, un intent de reconstrucció composta de fins a una dotzena de llengües indígenes extintes de Tasmania i ha demanat a Wikipedia que elimine la seua pàgina sobre el proyecte. No obstant, esta reclamació carix de respal llegal.

Vore també

• llengua auxiliar
• llistat de llengües artificials
• reforma llingüística

Enllaços externs

• Llengües artificials, per Rodolfo Valeiras

• Grup Ideolengua en Yahoo! Groups [1] archivat en Wayback Machine.
• Langmaker.com [en anglés]
• Glossaris de llengües construïdes
• Artificial Language Lab (en extens apartat de bibliografia) [en anglés]
• The Language Construction Kit, by Mark Rosenfelder [en anglés]
• Essays on Language Design, by Rick Morneau (ensajos sobre diversos aspectes de la creació de llengües) [en anglés]
• Constructed Human Languages [2] archivat en Wayback Machine. [en anglés]
• The Conlang Yellow Pages. A quick-reference list of all constructed languages on the Internet [en anglés]
• Dictionary for conlangs All dictionaries llaure published under GNU Public License.