Solresol

Solresol

El solresol és una llengua artificial dissenyada pel francés François Sudre a partir de 1817. El solresol va conseguir una breu popularitat, alcançant el seu màxim en la publicació Grammaire du Solrésol, de Boleslas Gajewski, en 1902. Està basat en notes musicals, aixina que es pot chiular o tocar en un instrument musical, ademés de parlar. Dispon únicament de sèt unitats mínimes: les sèt notes bàsiques. Esta escassea de fonemas, no obstant, supon una gran versatilitat a l'hora de transmetre la llengua per mijos diferents al convencional. Aixina, per eixemple, el solresol es pot escriure de diverses formes seguint codificació establides: en un pentagrama, en els números del 1 al 7, en les inicials de les notes (d, r, m, f, baix, l, s), en un alfabet estenográfico de sèt figures simples, en els sèt colors del arcoíris. Es poden utilisar atres varis sistemes no gràfics com a gests, i còdics de colpets, per eixemple.

De la mateixa manera que ocorre en idiomas com el ro, les paraules es dividixen en categories de significat segons la primera sílaba o nota musical. Les paraules que escomencen per 'sol' tenen significats relacionats en les arts i les cièncias; les que escomencen per 'solsol', malaltia i medicina (per eixemple solresol és "llenguage", mentres que solsolredo és "migranya").

Una característica única en el solresol és que alguns antònims s'obtenen dient les sílabes, o notes, al revés. Aixina, fala vol dir "bo" o "saborós", mentres que lafa és "mal".

Plantilla:Center	Plantilla:Center
Plantilla:Center	Plantilla:Center

Erro al crear miniatura:	Archiu:Solresol - solmido.jpg
Plantilla:Center	Plantilla:Center
Plantilla:Center	Plantilla:Center

Despuix d'un relatiu èxit efímer, va caure en l'oblit front a idiomes en major èxit com l'esperanto. A pesar d'açò, encara existix una chicoteta comunitat d'entusiastes^{cita requerida} del solresol repartits pel món i més capaços de comunicar-se entre sí per mig d'Internet de lo que havien segut en el passat.