Llac Ancylus
El llac Ancylus és un nom donat pels geólogos a un gran llac d'aigua dolça que va existir en el nort d'Europa aproximadament entre 9500 i 8000 anys AC, sent en efecte un de varis predecessors del modern Mar Bàltica.
Orige, evolució i desaparició
[editar | editar còdic]El llac Ancylus va reemplaçar al mar de Yoldia en acabant de que este últim fora separat de la seua entrada salina a través d'una via marítima a lo llarc de les terres baixes de Suècia central, aproximadament entre Gotemburgo i Estocolm. El brot va ser el resultat de que l'aument isostático va ser més ràpit que l'aument simultàneu del nivell de la mar posglacial.[1]
En paraules de Svante Björck, el llac Ancylus «és potser la més enigmàtica (i discutida) de les moltes etapes bàltiques».[2] L'eixida i l'elevació del llac en relació en el nivell de la mar varen estar rodejades de controvèrsia durant molt temps.[2][3] Ara se sap que el llac estava sobre el nivell de la mar, inclós el Llac Vänern, i drenaba cap a l'oest a través de tres eixides en Göta Älv, Uddevalla i Otteid.[2] Com a resultat del continu alçament isostático de Suècia, es varen tallar les eixides en el centre de Suècia. A la seua volta, açò va resultar que el llac es bolcara sobre un substrat de till en lo que ara és el Gran Belt en Dinamarca. En estar ubicat a no menys de 10m sobre el nivell de la mar, el llac va començar a drenar cap a la mar a través del riu Dana entre els anys 9000 i 8900 AP. Es creu que la formació del riu Dana va causar una erosió dramàtica de sediment, turberas i boscs a lo llarc el seu camí. Açò va conduir inicialment a una caiguda relativament ràpida del nivell del llac durant centenars d'anys, que després va continuar a un ritme més llent.[2] Una atra conseqüència del descens del llac i l'alçament isostático va ser que es va formar un pont terrestre de nort a sur entre el llac Vänern i el llac Ancylus, lo que va convertir efectivament al llac Vänern en una conca separada.[2]
El llac Ancylus va existir des d'aproximadament 9500 a 8000 anys AP calibrat, durant el periodo boreal. El llac es va convertir en el mar de Littorina quan l'aument del nivell de la mar va travessar el riu Dana formant el Gran Belt. Esta transformació va ser gradual ya que l'aigua salada havia començat a ingressar al llac Ancylus 8800 anys AP[2][4] L'aigua salada que va ingressar al llac va resultar en polsos episódicos d'aigua salobre.[4] No obstant, la fase final del llac Ancylus es va produir entre l'any 7800 i el 7200 AP quan Øresund es va inundar i va provocar una entrada massiva d'aigua salada.[4]
Les costes del llac Ancylus es poden trobar hui cap a 60m sobre el nivell de la mar en el sur de Finlàndia i uns 200m prop del nort del Golf de Botnia.[1]
Història de l'investigació
[editar | editar còdic]Descobriment
[editar | editar còdic]En 1887, Henrik Munthe va ser el primer geólogo en aplegar a la conclusió de que la Mar Bàltica va deure haver segut alguna volta un llac d'aigua dolça. Munthe ho va fer despuix de trobar fòssils del caragol Ancylus fluviatilis en sediment. Si ben estos fòssils també varen ser trobats una miqueta abans que ell per atres geólogos, varen pensar que pertanyien a rius, menuts llac anteriors o aigua salobre, sense donar-se conte de l'existència del llac.[3] Els geólogos s'havien subscrit fins a llavors a un esquema simple per a l'evolució de la Mar Bàltica a on els menuts llac de gèl locals varen ser reemplaçats pel Mar de Yoldia que després va evolucionar directament al Mar de Littorina. El llac va ser nomenat per Gerard De Geer en 1890 despuix dels fòssils.[3]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]La falta d'una eixida òbvia del llac va donar lloc a debats intermitents que varen involucrar no solament a Munthe i De Geer, sino també a Ernst Antevs, Arvid Högbom, Axel Gavelin, N .O. Holst i H. Hedström.[3] Com faltava l'eixida, hi havia dubtes sobre si el llac Vänern havia segut part del llac o no, i sobre la posició de la seua eixida o si realment existia una eixida considerant que el llac podria haver estat al nivell de l'mar.[3]
Lennart von Post va descobrir per accident un chicotet canó prop de Degerfors en 1923 que va pensar que podria ser l'eixida difícil d'alcançar. Açò va aplegar en el temps per a ser conegut com a riu Svea. Von Post va colaborar inicialment en Munthe per a estudiar el riu Svea, pero la seua colaboració va fracassar en 1927 per qüestions personals.[3] L'idea de que el canó del riu Svea era la desembocadura del llac Ancylus va ser perdent terreny gradualment gràcies als treballs de Sten Florin, Astrid Cleve i Curt Fredén.[2] En 1927, Cleve, que ya era «un paria de la comunitat geològica»[5] va comentar en un artícul d'opinió en Svenska Dagbladet sobre una proposta de fer del riu Svea un monument nacional. Va recolzar l'idea de protegir l'àrea pero va criticar l'interpretació establida de Munthe i von Post. Munthe va respondre en Dagens Nyheter i el debat es va convertir en una disputa personal en dos cartes periodístiques més en giner de 1928. Cleve va descriure les seues idees per al riu Svea i el llac Ancylus en detalle en 1930, elaborant una teoria alternativa i intrincada que implicava moviments tectónicos. En 1946 havia canviat d'opinió quan va propondre una teoria completament diferent que afirmava que els canons i clots del riu Svea formats per drenage subglacial no tenien res a vore en el llac Ancylus.[3] El riu Svea finalment va ser descartat en 1981 quan es varen trobar clots que eren anteriors al llac.[2][6]
La desaparició del riu Svea va dur als autors a fins de la década de 1970 i 1980 a revisar l'idea de que el llac Ancylus d'aigua dolça estava al nivell de l'mar. Estudis posteriors varen confirmar llavors que Vänern era part del llac i que estava sobre el nivell de la mar, descartant l'idea d'un llac a nivell de la mar per segona volta.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fennia.180(1–2)Consultat el 2017-12-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Quaternary International.17
- 19–40.doi:10.1016/1040-6182(94)00057-C.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Geologiska Föreningen i Stockholm Förhandlingar.89(3)
- 239–267.doi:10.1080/11035896709448372.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Björck, Svante; Andrén, {{{nom2}}}; Jensen, {{{nom3}}} (2008). «An attempt to resolve the partly conflicting data and idees on the ancylus-Littorina transition», Proceedings of the Workshop "Relative siga level changes", pp. 21–26.
- ↑ Espmark, K.; Nordlund, {{{nom2}}} (2012). «Married for Science, Divorced for Love», Lykknes (ed.). For Better or For Worse? Collaborative Couples in the Sciences, Basel: Birckhäuser, p. 91. ISBN 978-3-0348-0285-7.
- ↑ GFF.104(1)
- 95–97.doi:10.1080/11035898209454547.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Ancylus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.