Marmita de jagant
Un kettle (en original en anglés, que significa «tetera») o marmita de jagant (terme procedent del francés) és una formació d'orige fluvio-glaciar, que pot tindre forma de depressió en els depòsits glacials —més o menys circulares, i a voltes plens d'aigua— o de cavitat en els caixers dels rius per l'acció de les corrents fluvials. A voltes també es diuen «sumideros glacials» i no es deuen confondre en els pingos.cita requerida
Orige
[editar | editar còdic]
Els de orige fluvial són una concavidad casi circular formada en els caixers dels rius per l'acció giratòria d'alguns fragments de roques dures quan són arrastrats per la corrent i cauen en algun buit en el fondo del caixer, per lo que en girar pel moviment de les aigües va profundisant i redonejant tal concavidad. La durea dels fragments té que ser similar o major que la de la roca en la que es forma la concavidad, encara que moltes voltes es tracta de fragments de la mateixa roca. En Colòmbia, el Caño Cristals és un eixemple de riu a on les roques molt dures que han caigut en alguna chicoteta depressió han anat engrandint en esgambi i profunditat eixa concavidad formant marmitas de jaganta, encara que en este cas, el riu és tan famós o més per tindre algues de distints colors que per la formació de les marmitas de jaganta.
Les marmitas de jaganta són molt freqüents en els escuts com el canadenc o el guayanés. En la Guayana Veneçolana, moltes d'estes marmitas de jaganta varen ser excavades per roques de cuarzo i fins a en diamants: de fet, estes marmitas de jaganta constituïxen bons llocs a on buscar diamants atrapats en el fondo. En el riu Candelaria, prop de Ciutat Bolívar (Veneçola), poden vore's en el fondo del caixer, sobre roques granítiques, moltes d'estes concavidades.
Encara que el fenomen dels kettles es produïx normalment en el caixer dels rius, també és molt freqüent en terrenys ocupats pels glaciars del Pleistoceno, com succeïx en Kettle Point (Ontario, Canadà), junt al llac Furó. No obstant, existix certa diferència entre les cavitats excavades pels glaciars i les marmitas llaurades en el caixer dels rius. En l'àmbit anglosaxó, se sol reservar el nom de kettle a les marmitas de jaganta excavades en el front o en l'àrea de reculada d'un glaciar, les quals poden ser molt majors que les que es formen en el caixer dels rius, sobretot sobre la seua superfície.
Hi ha un tipo intermig de marmita de jagant que es forma en els propis glaciars, en lo que s'ha denominat en alguns idiomes (com el francés i l'alemà) molí glaciar: es tracta d'obertures en la superfície del glaciar per les que cau l'aigua superficial produïda pel derretimiento del gèl calfat pels rajos solars: si la cascada de l'aigua superficial aplega fins al fondo del glaciar, va profundisant el terreny formant una marmita de jaganta, que pot alcançar grans dimensions i excavar el seu propi riu en el fondo del glaciar que aplega fins a la desembocadura o morrena terminal del mateix. Aixina que, les aigües de fusió que circulen per la superfície del glaciar poden aplegar a precipitar-se aprofitant un clavill o una espècie de pou obert en el gèl. La caiguda d'eixes aigües produïx una marmita de jaganta en el caixer i va a engrossar els rius que constituïxen el aliviadero inferior del glaciar. A la seua volta, eixos rius inferiors produïxen coves de gèl allargades i contenen grans cantitats de materials detrítics de tot tipo, per la senzilla raó de que les aigües tenen molta menor capacitat de transport que els gèls. És per això que en la reculada d'un glaciar apareixen tossals allargats (que reben el nom d'eskers) en el lloc de l'antic riu del fondo del glaciar quan estava actiu al mateix temps que van quedant al descobert les marmitas de jaganta que s'han vingut formant baix el gèl.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Marmita de gigante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.