Anar al contingut

Liardo (moneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El liardo (en francés, liard; oord en neerlandés) va ser una moneda d'argent antiga del Delfinat de França, del XV, en la Baja Navarra i en els Països Baixos. Esteban Terreros la definia aixina: «Liardo, moneda que val cosa d'un ochavo, o dos maravedís, i segons Dyche Dicc. d'Arts, etc., tres diners.»[1][2]

Liardo falcat durant el regnat d'Enrique II de Navarra (c. 1541).

Història

França i Baja Navarra-Bearne

Es coneix com liardo a la moneda de França, des de 1383, durant el regnat de Carlos VI de França. Estava feta de vellón, una aleació de coure i argent, i des de 1654 de coure.[3] Les últimes senyes senyalen que en 1792 va caure en desús, i en 1856 es va eliminar com a moneda. En l'época, un liard valia tres diners, o una quarta part de 5 cèntims de franc.

Erro al crear miniatura:
Liardo de coure de Luis XIV de França (1655).

En el territori independent del Regne de Navarra (Baja Navarra i vizcondado de Bearne), a imitació de la moneda francesa es falquen durant el XVI liardos en l'escut de Navarra o en creues patades.[4]

Països Baixos

També va ser una moneda creada per als Països Baixos per Carlos V. Tenia el valor de mig gros de dotze mitas.

Posteriorment, ya en Felipe II, el liardo passa a ser una moneda de coure per a us en els Països Baixos Espanyols. El primer liardo que localisem, es remonta a 1574 en el comtat d'Holanda, despuix de la isurrecció, encara que a nom de Felipe II en la llegenda PHS• D:G• HISP• Z• REX• MENGES• HO• (H. v. G:263-11) en la denominació liardo neerlandés que equival a un quarto de patard o stuiver (moneda d'argent) o a 12 mitas.[5]

Erro al crear miniatura:
Liardo de Carlos IX de França (1574).

Li seguixen en data a partir de 1578 els d'els estats: Brabante, Güeldres, Flandes, Artois, Tournai i uns atres, tots ells en el bust de rei.

També en dates posteriors es varen falcar liardos en vellón pobra (104‰) pero en molt poca cantitat (25.645 peces) en les cecas de Brabante i Gueldres.

El 13 de novembre de 1687 es definien les condicions per a substituir els antics liardos en els nous.[6] L'influència en les zones limítrofes en França de la moneda francesa que circulava per estos territoris va dur a Carlos II en 1690 a adoptar disposicions particulars:

«Per a que les ciutats i places distants no puguen queixar-se de l'absència de nous liardos, dient que no saben cóm tindre-les a mà en breu […] volem i manem que cada Magistrat reunixca un fondo preparant una cantitat important de bona moneda que tinga el curs indicat en la llei, elegint la cantitat que crea necessària, en la finalitat de que gràcies a esta moneda el mestre particular de la casa de moneda de la nostra ciutat de Brusseles li puga suministrar un valor equivalent en els nous liardos»

Referències

Bibliografia

  • V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2009). Diccionari de numismàtica, Ministeri de cultura, Secretaria general tècnica, Subdirecció general de publicacions, informació i documentació. ISBN 978-84-8181-405-7.
  • «Les emissions monetàries de la Baja Navarra i del Bearne (1512-1589)».La moneda en Navarra: Museu de Navarra, Pamplona : exposició 31 de maig a 25 de novembre de 2001.Fundació Caixa Navarresa.
231–240.Consultat el 2024-04-19.
163-178.ISSN 1131-768X.doi:10.5944/etfiv.30.2017.18763.Consultat el 2024-04-23.