Levada

Erro al crear miniatura:

Levada prop de Rabaçal.

Una levada (del portugués levar, "dur") és un canal d'irrigació o aqüeducte de l'illa de Madeira en l'Oceà Atlàntic (Portugal). Les levadas tenen una forma en O estreta per a evitar l'evaporament de l'aigua, la seua pendent és llaugera i ademés d'arreplegar l'aigua en l'orige també arrepleguen l'aigua d'escorrentía. El mateix terme també és àmpliament usat en Galícia per a canals similars.

Història

Les levadas es varen crear originalment per la necessitat d'abastir el sur de l'illa, més poblat i en major producció agrícola, pero més sec, en aigua provinent de l'oest o noroest de l'illa, a on les precipitacions són més abundants. La raó és el relleu extraordinàriament montanyós de l'illa, que en les seues 1800 m d'altitut màxima reté els vents alisios en el seu cara nort i dona lloc a un tipo de vegetació conegut com laurisilva, que condensa la humitat dels núvols.

En el XVI, els portuguesos varen començar a construir les levadas per a regar les plantacions de canya de sucre, ya que, en aquella época, el sucre era conegut com "or blanc", i molt pronte les vinyes que produirien el va vindre de Madeira. En aquella época, la construcció, feta en fustes i pedra volcànica, era de caràcter privat per al regadiu, unes poques s'usaven per a dur l'aigua d'un costat a un atre de l'illa.

En el XIX, l'estat escomença a subvencionar la construcció de les levadas i fa la seua aparició el ciment. D'este periodo destaca la levada Velha do Rabaçal, construïda entre 1835 i 1860, i que hui és punt de partida per a una de les excursions més realisades de l'illa, la que visita les levadas de Risc i de les 25 Fontes.

En 1947 s'acomet un ambiciós pla d'ampliació que devia servir també per a produir energia elèctrica. Llavors, l'àrea irrigada en l'illa a penes superava els cent quilómetros quadrats. En 1967, la ret de levadas havia creixcut de 1000 a 1.400 km de llongitut. Algunes levadas travessen la montanya. En només 20 anys, s'amplia l'àrea irrigada de 100 a 300 quilómetros quadrats. Cent dels quilómetros de levadas construïts, dels quals 20 eren de túnels, a uns 1000 m d'altitut, servixen per a abastir quatre centrals hidroelèctriques noves. Les que servixen per al regadiu únicament, es troben a uns 600 m d'altitut.

Levada.

L'aigua sobrera de les centrals es distribuïx, igual que la de les levadas de rec, segons un pla que va distribuint el cabal per hores als regantes. Existixen uns 1.400 km de levadas formant una ret de senderes, que faciliten al caminante una experiència relajante en llocs bells de l'interior de l'illa, uns atres en canvi discorren per tallats perillosos.

Principals levadas

• 25 Fontes és la levada més visitada de l'illa. El camí s'inicia en el refugi de Rabaçal, al que s'accedix despuix de travessar l'únic lloc pla de l'illa de Madeira, Paul de la Serra. Des de Rabaçal es pot visitar l'estany del Vent (Lagoa do Vento), i Risc, des d'a on es veu l'imponent cascada que es desprén del llac, i després iniciar el recorregut de les 25 Fontes, d'uns 4,5 km, fins al lloc a on s'inicia la levada, una vall de parets verticals a on els diferents tipos de roca volcànica permeten que l'aigua de la capa freàtica superior emergixca en forma de numeroses fonts per les parets de la montanya. L'únic problema és la estrechez del camí, en mig dels brezals de la laurisilva i els numerosos visitants. Cal tornar al principi de la levada i seguir un camí que du a Porte Moniz o tornar a pujar a Rabaçal, uns 300 m més dalt.

• Caldeirao Vert és la segona levada més visitada de l'illa. El camí escomença en la Casa dos Queimadas, fins a a on es pot aplegar en vehícul, i a on es pot trobar alberc. En este lloc abunden els cedres, les hages i les Criptomerias jagantes. Des d'ací, la levada té un recorregut de 6 km fins a Caldeirao Vert, una cascada d'uns huitanta metros d'altura que forma un chicotet estany en la seua base. Durant el recorregut cal travessar varis túnels. Després es pot seguir fins a Caldeirao do Inferno, a través de varis túnels o seguir la sendera que du a Ilha.

Levada do Furado.

• Serra do Faial, també coneguda com Ribeiro Fret, té 10 km. És un fragment d'una larguísima levada de 54 km que unix els monts de Faial en Choupana, en la part alta de l'est de l'illa. Es va construir entre 1871 i 1905 i rega els camps de Caniço, Sao Gonçalo i Santa Maria Maior. El recorregut que es realisa escomença en el parc forestal de Ribeiro Fret, a on hi ha un criadero de truches i numeroses orquídees, i seguix per la levada de Serra do Faial, sense cap perill, fins a Portela. Des d'esta levada es pot visitar la Faixa dona Nogueira, a on hi ha una central hidroelèctrica i extraordinàries tiles de l'espècie Ocotea foetens, pròpia de la laurisilva. Si des del parc de Ribeiro Fret seguim en contra direcció la levada, podem aplegar fins a Balcõés, des d'a on hi ha una gran vista.

• Furado. Té 11 km entre Ribeiro Fret i Portela. És una de les més antigues, ya que en 1822 es va firmar un contracte per a que regara les terres de Porte dona Cruz. Està unida a les levadas de Juncal i de serra do Faial.

• Caniçal unix el pic de Facho, a 323 m d'altitut, en el moll de Caniçal, al nivell de la mar, en l'est de l'illa, i té un recorregut més senzill. D'uns 11 km de llongitut partix de Maroços cap al Tunel de Canical. Se li coneix com la levada mimosa per la presència d'acacias (comunament cridades mimosas) en la ruta.

• Faixa dona Ama o Faixa de Rodrigues. Naix en el riu del Inferno i recorre uns 8 km fins a la Ribeira dona Vargem. S'accedix a ella per la carretera que puja a Ginjas. Té cinc túnels i alguns llocs són perillosos per la caiguda d'aigua sobre el camí. Des de la Riberira dona Vargem, l'aigua descendix fins a la Central Elèctrica de Serra dona Aigua.

• Curral i Castelejo. Naix en el Curral dones Freiras i té uns 10 km. Permet visitar el poble abandonat de Faixa do Poio, travessa la Ribeira dona Tel, i baixa fins a Santa Quiteria. És alguna cosa perillosa per les solsides i l'aigua.

• Levada dona Negra. Té uns 8 km i va des del Poço dona Neve, a 1600 m d'altitut, construït en 1813 per un italià, fins al Laranjal, a uns 1000 m d'altitut.

• Barreiro. Escomença també en el Poço dona Neve. Té uns 6 km de llongitut i acaba en la Casa do Barreiro, a 970 m d'altitut.

Levada de Caldeirão Vert.

• Levada del Nort. És una de les més llargues i que dona lloc a més excursions. També és una de les més antigues, ya que s'usava per a regar les terres seques del sur de Ribeira Brava, de Cambra de Llops i de Santa Quiteria fa molts anys, ans que es construïra un túnel de 3 km que va a Curral dones Freiras. Mor en la Central Hidroelèctrica dona Serra d'Aigua, a uns 600 m d'altitut. Es pot recórrer en varis trams que en conjunt tenen més de 30 km fins a la Cambra de Llops.

• Levadas de Calheta. Des de la Central Hidroelèctrica de Calheta, en el suroest de l'illa, ixen dos levadas, una de 40 km, que va fins a l'extrem de l'illa, i una atra de 14 km que va cap a l'est fins a la Ribeira dona ponta do Sol.

• Piornais. Té uns 10 km de passejada. Naix en la Ribeira dos Socorreguts, en la Faixa do Poio. Ya existia en 1562, per a regar els camps de canya de sucre de les terres baixes. En temps, movia varis molins per a triturar la canya. Hui es pot recórrer fins a Lombada, encara que hi ha varis trams perillosos. Després seguix a trams fins al Lido, junt a Funchal. Pot vore's per baix de la carretera.

• Tornos en Boaventura, en el nort de l'illa. Té uns 18 km de llongitut. Part d'un lloc propenc a Lombo de Urzal, a uns 700 m d'altitut i baixa suaument per la ribeira de Joao Fernandes fins a l'iglésia de Faixa do Penedo. Abunden les plantes endèmiques, hi ha varis túnels i alguns passos perillosos. De Faixa do Penedo es pot ascendir al mirador de les Voltas i des d'ací recórrer una atra levada, la de Ribeira Funda. No confondre en una atra levada dos Tornos per damunt de Funchal.

• Do Rei. Naix en Ribeiro Bonico, al nort de l'illa. Descendix des dels 550 m fins als 500 m d'altitut, des d'a on es pot baixar a Sao Jorge. Des d'ací es pot enllaçar en les levadas de Tornos i la de Caldeirao Verda. És una de les zones més frondoses de l'illa.

• Galhano va ser construïda per a abastir la central hidroelèctrica de Ribeira de Janela, la més llarga ribeira (vall) de Madeira. Té 19 km de llongitut.

• Atres levadas populars per a fer senderisme són Nova de Poiso, Serra do Faial, Blandy, les levadas de Santana, curtes i fàcils, i Castelejo, en Porte dona Cruz.

Galeria d'imàgens

• 
  Túnel en una levada.
• 
  Levada dona Serra do Faial.
• 
  Levada dona 25 fontes.

Bibliografia

• Quintal, Raimundo: Levadas i senderes de Madeira, Edicions Francisco Ribeiro, 3ªed, Funchal, 2008
• Goetz München, Rolf: Madeira, les millors rutes per levadas i montanyes, Rother Wanderführer, 2ª ed, München, 2008

Enllaços externs

• Lloc Oficial de Turisme de Madeira
• Levadas i Vereda de Madeira