Leuchtenbergia principis
Leuchtenbergia principis, coneguda comunament com biznaga palmilla de Sant Pedro, cactus agave, granera de bruixa o palmilla de Sant Pedro,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae i únic membre del gènero monotípico Leuchtenbergia. És endèmica de Mèxic i desenrolla tubèrculs molt llarcs, que conferixen a la planta un aspecte semblant al d'un agave.
Descripció
[editar | editar còdic]
Leuchtenbergia principis és una espècie de cactus de creiximent llent i hàbit generalment solitari, encara que en ocasions forma grups baixos. Alcança entre 20 i 35 cm d'altura, excepcionalment fins a 70 cm. El cos presenta forma globosa a cilíndrica curta i desenrolla una base corchosa en l'edat, formant un tronc d'aproximadament 7,5 cm de diàmetro. El sistema radical és gran i carnoso.
L'espècie carix de costelles i desenrolla tubèrculs molt llarcs i conspicuos, que conferixen a la planta un aspecte semblant al d'un agave. Els tubèrculs són prims, triangulars en secció travessera i presenten epidermis grisa verdosa a vert azulada, en taques roig púrpura en els àpiços. Alcancen entre 10 i 12 cm de llongitut, ocasionalment fins a 15 cm, i recorden a fulls triangulars de agave en l'extrem truncat. Cada tubèrcul presenta una areola terminal. Els tubèrculs basals i envellits se sequen i finalment cauen. Les aixelles presenten abundant llana i les areolas desenrollen llana grisa.
Les espines són aplanadas, flexibles, groguenques i en aspecte papiráceo, freqüentment retortillades. L'espècie desenrolla entre una i dos espines centrals de fins a 20 cm o més de llongitut. Ademés, presenta entre 8 i 14 espines radials que alcancen fins a 5 cm de llongitut, ocasionalment fins a 10 cm.
Les flors apareixen en les areolas situades en l'àpiç dels tubèrculs nous en eixemplars madurs, generalment a partir dels 4 o 5 anys d'edat. Presenten forma infundibuliforme, fragància perceptible i color groc. Alcancen fins a 8 cm de diàmetro i entre 5 i 10 cm de llongitut. Permaneixen obertes durant el dia i poden mantindre's funcionals varis dies consecutius. El pericarpelo desenrolla escamas. La floració ocorre de forma intermitent durant els mesos càlits, des de la primavera fins a l'autumne.
Els fruts presenten forma ovoide a allargada i alcancen fins a 3 cm de llongitut i aproximadament 2 cm d'esgambi. Durant la madurea adquirixen textura seca i color vert a violáceo. La superfície és plana i conserva restants florals persistents. En madurar, la part basal del frut s'obri i llibera numerosos centenars de llavors.
Les llavors presenten forma àmpliament ovalada i alcancen aproximadament 2,4 mm de llongitut i 2 mm d'esgambi. Presenten color negre a marró.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén per gran part del semidesierto de Mèxic, en els estats de Coahuila, Durango, Nou León, Sant Luis Potosí, Tamaulipas i Zacatecas.
Habita principalment en biomas desérticos i de xara seca, entre els 1500 i 2000 m s. n. m. Creix en ambients semiáridos sobre sols calcáreos, a on sol aparéixer de forma aïllada. En freqüència es desenrolla entre grups d'agaves i espècies de Hechtia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Leuchtenbergia principis Fisch. ex Hook.» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2026-05-28.
- ↑ «Biznaga palmilla de Sant Pedro (Leuchtenbergia principis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-05-28.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 358. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leuchtenbergia principis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.