Leptocereus paniculatus
Leptocereus paniculatus, coneguda comunament com cagüey,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Leptocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'illa de L'Espanyola, compartida per Haití i la República Dominicana. És l'única espècie del gènero que forma poblacions grans i denses.[2]
Descripció
Leptocereus paniculatus és una espècie de cactus de porte arborescente que alcança entre 6 i 10 m d'altura. Desenrolla un tronc llenyós ben definit, de 2 a 4 m d'alt i entre 30 i 40 cm de diàmetro, en corfa de color marró. En alguns eixemplars les espines estan absents; quan apareixen, s'agrupen densament i formen conjunts d'espines robustes de 5 a 10 cm de llongitut que emergixen des de grans areolas d'aproximadament 1,2 cm de diàmetro. Les branques també adquirixen consistència llenyosa en l'edat i presenten aspecte similar al tronc, encara que en menor gruixa.
Els segments terminals del brot presenten color vert grisàceu i medixen de 30 a 50 cm de llarc i de 6 a 10 cm de diàmetro. El brot desenrolla entre 4 i 6 costelles, de 2 a 3 cm d'altura i d'1 a 1,5 cm d'ample en la base, que s'estretixen cap a un àpiç redonejat d'aproximadament 5 mm d'ample. Els màrgens són crenados i mostren diferències d'altura d'uns 2 a 3 mm entre la part superior i inferior. Sobre les costelles se situen areolas ovoides, d'aproximadament 3 mm d'alt i 4 mm d'ample, en feltre blanc. Estes areolas apareixen en la part inferior de les ondulacions de les costelles i se separen entre sí entre 2 i 2,5 cm. Cada areola desenrolla entre 15 i 25 espines, ocasionalment fins a 30, de llongitut variable entre 0,5 i 2 cm, en alguns casos fins a 3 cm. Les espines presenten color marró groguenc en eixemplars jóvens i grisa cendra en l'edat. Són rectes, aciculares i esteses, sense diferenciació clara entre espines radials i centrals.
Esta espècie produïx braquiblastos terminals semblants a un cefalio. Tenen forma cilíndrica i alcancen entre 7 i 8 cm de llarc i al voltant de 2 cm de diàmetro. Contenen numeroses areolas molt pròximes entre sí, cobertes per feltre blanc cremoso i sense espines. En l'edat adquirixen consistència llenyosa i conserven el feltre únicament en les areolas més recents.
Les flors són nocturnes i apareixen generalment de forma solitària o en chicotets grups d'entre dos i quatre sobre el braquiblasto terminal. Alcancen aproximadament 5 cm de llongitut i 1,5 cm d'ample. El pericarpelo medix al voltant d'1,8 cm de llarc i 1,2 cm d'ample i presenta color vert. L'hipanto alcança prop de 3 cm de llongitut i 1,5 cm d'ample en la vora; presenta parets d'uns 4 mm de gruixa, color vert i costelles poc marcades. El tubo floral posseïx podaris coronats per chicotetes escates verda rojoses i chicotetes areolas en feltre marró clar. Algunes areolas desenrollen entre dos i tres espines curtes semblants a pèls, de fins a 2 mm de llongitut. La cambra nectarífera medix aproximadament 1 cm de llarc i 8 mm d'ample.
l'estil presenta color blanc i medix al voltant de 2,2 cm de llongitut i 1,5 mm de diàmetro. l'estigma desenrolla entre 10 i 12 lòbuls de fins a 6 mm de llarc. Els estams són numerosos, blancs i alcancen prop d'1,2 cm de llongitut dins del tubo floral i fins a 4 mm en la vora. Les anteres presenten color crema i medixen al voltant d'1 mm. Els segments del periant són recurvados durant l'antesis, presenten color crema blanquecino i apareixen en número aproximat de vint. Medixen entre 6 i 8 mm de llarc i entre 2 i 3 mm d'ample.
El frut presenta forma ovoide a globosa i alcança entre 6 i 7 cm de llarc i de 5 a 5,5 cm d'ample. El pericarpi és majorment pla, encara que mostra llaugera tuberculación en abdós extrems. Presenta color vert o vert rojós i conté una polpa molt ferma de fins a 1 cm de gruixa. Sobre la superfície apareixen algunes areolas disperses, d'aproximadament 2 mm de diàmetro i separades fins a 2 cm entre sí, en feltre blanc o marró clar. Les espines són escasses, primes i menudes, fins a huit per areola, en llongituts de fins a 4 mm, encara que en molts casos estan absents. Els restants secs de la flor permaneixen adherits al frut madur; presenten color negre i medixen aproximadament 1,5 cm de llarc i 1,2 cm d'ample.
Les llavors permaneixen immerses en una polpa molt mucilaginosa. Presenten forma ovalada, aspecte aplanado i color negre mat. Medixen entre 2,2 i 2,4 mm de llongitut, al voltant d'1,2 mm d'ample i aproximadament 0,8 mm de gruixa. La testa presenta cèlules grans, molt abombades i en àpiç puntagut. Les cèlules situades en la vora de la regió fil-micropilar són més chicotetes i planes. El fil és oblicuo, medix aproximadament 1 mm de llarc i 0,3 mm d'ample i presenta vora de color marró.[2][3]
Espècies similars
Esta espècie es confon en freqüència en Leptocereus bayahibensis, ya que abdós espècies alcancen porte arbòreu i compartixen vàries característiques florals i fructíferes. En les dos espècies, les flors presenten un hipanto sense espines o en espines molt curtes i dèbils. Ademés, els pétals són menuts, fortament recurvados i a penes descollen de l'extrem del tubo floral. Els fruts també mostren espines molt reduïdes.
No obstant, L. bayahibensis es distinguix en facilitat per les seues brots més prims, de 2,5 a 4 cm de diàmetro, front als 6 a 10 cm de L. paniculatus. També alcança menor altura, ya que medix entre 2 i 5 m, mentres que L. paniculatus pot aplegar als 6 o 10 m. Ademés, abdós espècies també diferixen en la seua distribució i hàbitat. L. bayahibensis creix aproximadament 200 km a l'est de les poblacions més propenques de L. paniculatus i habita ambients més humits i en vegetació més densa. La regió situada entre les àrees de distribució d'abdós espècies no presenta condicions adequades per a l'establiment de cap d'elles.[2]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució natural d'esta espècie es restringix a l'illa de L'Espanyola, compartida per Haití i la República Dominicana. La seua presència s'estén des de Port Príncip, en l'oest, travessa la planura de Cul-de-Sac en Haití i continua en territori dominicà per la vall de Neiba fins a aproximadament vint quilómetros a l'oest d'Azua.[2]
Habita en el bioma tropical estacionalment sec i es desenrolla des del nivell de la mar fins a prop dels 220 m d'altitut. Encara que es va registrar un eixemplar a 620 m en la Serra Martín García, este cas constituïx una excepció, ya que l'espècie normalment ocupa zones baixes.[2][4]
Creix en ambients semidesérticos en bosc xerófilo espinós, dominat per chicotets arbres i arbusts, aixina com en àrees obertes en escassa cobertura vegetal.[2]
Taxonomia
La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus paniculatus, publicada en 1785 pel botànic francés Jean-Baptiste Lamarck en el seu llibre Encyclopédie Méthodique, Botanique 1: 540.[5][6]
Més tart, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Leptocereus, per lo que va passar a cridar-se Leptocereus paniculatus. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 9: 89, publicada en 1991.[4][7]
- Leptocereus: nom genèric format a partir de la paraula grega leptos (que significa ‘fi’ o 'prim') i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'). El nom fa referència a les costelles fines presents en els brots allargats perfectament rectes característics de les espècies d'este gènero.[8]
- paniculatus: epítet específic que deriva de la paraula llatina paniculatus, que significa 'paniculado' o 'dispost en forma de panoja', en referència a l'hàbit de ramificació de la planta.[9][10]
Estat de conservació
En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”, ya que la població actual conta en menys de 10.000 individus madurs i manté una tendència decreixent. Esta categoria reflectix un alt risc d'extinció en estat selvat si les amenaces actuals persistixen o aumenten.[11]
Les principals amenaces provenen de l'explotació de pedra calcàrea, el pastoreig i la transformació de l'hàbitat natural. Ademés, gran part del bosc espinós original va desaparéixer a causa de la producció de carbó vegetal, lo que va reduir considerablement la cobertura vegetal de la regió. A pesar d'això, els eixemplars de L. paniculatus solen conservar-se perque la seua fusta no resulta adequada per a fabricar carbó. Per esta raó, l'espècie encara sobreviu en zones a on el bosc xerófilo original casi ha desaparegut.[2][11]
Encara que les plantes adultes mostren certa resistència a l'alteració de l'entorn, la pèrdua d'arbusts i arbres nodriça podria dificultar l'establiment de noves plántulas i afectar la regeneració natural de les poblacions.[2]
Usos
Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esqueixos.
Galeria
-
Planta en la província d'Independència, República Dominicana -
Porte arborescente
-
Detall dels tallos -
Detall dels tallos -
Brot en fruts
Referències
- ↑ «Cagüey (Leptocereus paniculatus)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-05-21.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «A taxonomic revision of the genus Leptocereus (Cactaceae) in Haiti and the Dominican Republic».Bradleya.2023(41)ISSN 0265-086X.doi:10.25223/brad.n41.2023.a3.Consultat el 2026-05-20.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 356. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Leptocereus paniculatus (Lam.) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-21.
- ↑ «Cactus paniculatus Lam. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-21.
- ↑ Lamarck, Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet de; Poiret, Jean-Louis-Marie (1783). [1] (en en), Panckoucke;Plomteux. doi:10.5962/bhl.title.824.
- ↑ «Cactus paniculatus | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-05-21.
- ↑ «Leptocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 177. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Leptocereus paniculatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-21.
- ↑ 11,0 11,1 «Leptocereus paniculatus: Gann, G.D.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152536A121538822».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152536A121538822.en.Consultat el 2026-05-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leptocereus paniculatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.