Lepidodendrales
Lepidodendrales és un orde de Lycophyta que va sorgir a finals del periodo Devónico, va alcançar un màxim de diversificació durant el Carbonífero i es va extinguir a principis del Pérmico. Conegudes pels seus restants fòssils eren plantes de porte arbòreu en fins a 30 metros d'altura que filogenéticament estaven relacionades en les Isoetales.S'alimentava de l'aigua del mar.[1]
Morfològicament estaven formats per uns troncs alts i grossos, ramificats en el seu extrem superior formant una corona de branques bifurcadas en micrófilos o fulls insertats helicoidalment. Estos fulls eren aciculares, llargues i estretes i es desprenien de l'eix que les portava en la madurea deixant unes característiques cicatrius foliares. El sistema radicular de Lepidodendrales estava format per un bon número de raïls de creiximent horisontal i ramificació dicótoma portadores d'estructures similars a micrófilos en les seues porcions terminals. Les seues estructures reproductives eren esporofilos heterospóreos portadors d'esporangis.[2]
Morfologia
Tots els representants del orde Lepidodendrales compartixen una série de caràcters diagnòstics. Tots ells són organismes de porte arbòreu en una morfologia i hàbit similar en un gros tronc erecto i ramificacions terminals dicótomas. Per lo que ha pogut deduir-se dels seus restants fòssils el creiximent d'estos organismes era determinat, açò és que alcançaven un porte màxim a partir del com començaven a ramificarse. Aixina les ramificacions apareixen sempre en la copa del vegetal, mantenint un tronc esvelt i recte. Els eixemplars de major tamany es corresponen en el gènero Lepidodendron, que provablement aplegava a alcançar els 30 m d'altura i un metro de diàmetro en la base.
Lepidodendrales posseïx teixits secundaris, xilema secundari, originat a partir d'un cámbium vascular. La gruixa del teixit secundari era major en les zones inferiors del brot mostrant una série de traqueidas de patró helicoidal o escaleriforme alineades radialment cap a l'interior de l'estela. Açò induïx a pensar en l'existència d'un cámbium vascular de maduració exarca. L'existència d'este teixit secundari, i un córtex molt ampli, donava suficient consistència als eixos per a alcançar grans altures.
Les seues estructures fotosintéticas són micrófilos, fulls en una única vena central, ligulats. Estos micrófilos són decíduos, açò és que es desprenen en la madurea. Morfològicament eres estructures elongadas aciculares, de pocs centímetros a un metro de llongitut en estomes formant dos bandes en l'envés. Despuix de l'abscisió foliar quedaven en la superfície dels troncs unes característiques cicatrius foliares. Estes cicatrius foliares mostren que els micrófilos originats en el tronc durant les primeres etapes de creiximent eren de major tamany que els de les ramificacions i que en totes les etapes de vida tenien un patró d'inserció helicoidal similar. Les cicatrius són el principal caràcter taxonòmic de l'orde de modo que les de Lepidodendron són romboides i fonamentalment elongadas, les de Lepidophloios similars pero més amples i imbricadas mentres que les de Sigillaria són hexagonals. Totes les cicatrius foliares mostren la traça foliar i el lloc d'inserció de la lígula. La presència d'una lígula és especialment significativa puix relaciona a estos vegetals en l'actual gènero Isoetes.
Com a estructura reproductiva posseïxen un estróbilo portador dels esporofilos heterospóreos. Les espècies de Lepidodendrales eren monocárpicas de modo que es reproduïen una sola volta i despuix morien. Estos estróbilos eren heterospóreos i morfològicament idèntics als dels actuals licopodios encara que de major tamany, entre 5 i 40 cm, i es formaven sempre en posició apical d'una ramificació menor deixant en ocasions una cicatriu gran. Estaven formats per un eix central en esporófilos insertats lateralment en patró helicoidal. Els esporófilos a la seua volta es componien d'un pedicel perpendicular a l'eix de l'estróbilo en una bràctea terminal que protegia un únic esporangi. En un mateix peu de planta apareixen estróbilos masculins productors de microsporas i femenins productors de macrosporas. En l'interior de l'esporangi femení s'originava un número variable d'espores triletas, d'única macrospora i tres espores abortades a més de 16 macrosporas viables. Són vàries les espècies conegudes en les que el gametófito es formava dins de l'esporangi encara que es desconeix si açò era general per a l'orde.
Taxonomia
La majoria de les espècies de l'orde varen ser descrites a partir d'impressions de corfa atenent a la forma, tamany i patró de les cicatrius foliares. El restant de les estructures anatòmiques d'estos vegetals apareixen comunament en el registre fòssil sense relació directa en les impressions de corfa per lo que moltes d'elles han segut descrites com a espècies independents mentres que unes poques han pogut ser relacionades. D'esta manera el sistema radicular de Lepidodendrales, format per una base de tronc eixamplat, dividit dicótomament vàries voltes i en cicatrius formades despuix de l'abscisió d'estructures similars a micrófilos es correspon en el gènero cridat Stigmaria. Les fulles aciculares despreses de tronc i branques són cridades genèricament Lepidophyllum. Els estróbilos per la seua banda es diuen Lepidostrobus, Achlamydocarpon, Miadesmia i Lepidocarpon mentres que les impressions de corfa en cicatrius deformades o degradades s'han denominat Ulodendron, Halonia, Knorria o Aspidiaria
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepidodendrales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.