Lepidophloios

Archiu:Lepidophloios.JPG

Lepidophloios

Archiu:Lepidophloios.JPG

Ramificacions en cicatrius de Lepidophloios.

Lepidophloios Sternb., 1825 és un gènero de Lycophyta de porte arbòreu conegut a partir dels seus restants fòssilés del periodo Carbonífero entre fa 359 i 318 millons d'anys. Esta planta es desenrollava en zones pantàsas o propenques a l'aigua, formava extensos boscs junt a atres representants de la família Lepidodendraceae.

Com el restant de representants de l'orde Lepidodendrales, Lepidophloios estava caracterisat per posseir un ample i alt tronc en ramificacions dicótomomas tant en la seua zona apical com en la basal. Les ramificacions apicales formen una copa àmplia i en ella es troben els micrófilos i les estructures reproductives. En la zona basal les ramificacions dictótomas formen un potent sistema de raïls en estructures similars a fulls. Tant en les raïls, com en el talle i les ramificacions apareixen gran cantitat de cicatrius deixades despuix de la abscisión dels fulls.

Morfologia

Segons indiquen els restants fòssilés coneguts este gènero es desenrolla en zones pantanosas sobre sol de turba encara que tolera substrats parcialment inundats, permaneixent en casetes ecològiques diferents als del seu parent Lepidodendron. Com atres lepidodendrales Lepidophloios alcança porte arbòreu en un tronc o fuste principal d'entre 10 i 20 metros d'altura coronat per una copa de ramificacions dicótomas més esveltes que les de Lepidodendron. Este vegetal té creiximent determinat, açò és que alcança unes dimensions màximes preestablides, i reproducció monocárpica de modo que una volta alcançada certa edat forma estructures reproductives i després mor.

Les zones més jóvens de les ramificacioes estan ocupades per micrófilos aciculares a lanceolats posseïdors d'una única vena central. Estos micrófilos eren decíduos, açò és que es perdien en el temps, i estaven units a la superfície dels troncs per mig d'una baïna formada per una prolongació de la corfa. Despuix de la abscisión dels fulls la baïna basal quedava parcialment unida a la corfa dels troncs i les ramificacions deixant unes característiques cicatrius. Estes cicatrius són similars a les que presenta Lepidodendron encara que el seu component lateral es troba més desenrollada, apareixen imbricadas i mantenen part de l'estructura foliar en la seua zona superior. Com este gènero Lepidophloios mostra en les seues cicatrius el cilindre vascular de les traces foliares.

En l'extrem d'algunes ramificacions o en la superfície de les branques laterals, segons l'espècie, Lepidophloios forma les seues estructures reproductives, els esporofilos, agrupats en cons o estróbilos de tamany variable. Els esporofilos estan formats per un pedicel i bràctea terminal i en el seu interior es troba un únic esporangi en un curt eix. Cada planta forma cons masculins i femenins separats en un mateix peu sense que es conega la seua distribució exacta. Els cons femenins produïxen una única megaspora protegida per la paret externa de l'esporangi i el seu teixit intertegumental. La megaspora, una volta despresa de l'esporangi és fecundada en l'aigua per les microsporas masculines per a ser després dispersades per l'entorn.

El sistema radicular d'este vegetal, conegut com Stigmaria, està format per una série de ramificacions dicótomas del talle que s'estenen horisontalment en el substrat. Les dos primeres dicotomizaciones són molt propenques de modo que l'estructura general presenta quatre raïls principals. En les raïls més jóvens, o rizomorfos, apareixen estructures similars als fulls que es perden en el temps deixant cicatrius en les zones més velles i en la base del fuste.

Taxonomia

Les espècies conegudes en l'actualitat pertanyents al gènero Lepidophloios han segut descrites atenent a fragments de tronc i ramificacions en cicatrius foliares. Per una part la morfologia, tamany i distribució d'estes cicatrius són les que permeten diferenciar unes espècies d'unes atres encara que en molts casos una mateixa espècie podia tindre varis tipos de marques en diferents zones de la seua tale, les cicatrius de la zona basal del tronc són significativament majors que les de les ramificacions, i moltes d'eixes marques són casi indiferenciables de les presents en Lepidodendron. Per una atra part diverses regions i òrguens del vegetal han segut descrites de forma independent al no trobar-se relacionades en parts indubtablement pertanyents al gènero. Aixina les impressions de corfa en cicatrius deformades o degradades s'han denominat Ulodendron, Halonia o Aspidiaria, els estróbilos Lepidostrobus, Lepidocarpon i Achlamydocarpon, les bases dels troncs en el sistema radicular Stigmaria i els troncs sense corfa Knorria.