Anar al contingut

Lema del número de Lebesgue

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En topología, el lema del número de Lebesgue, nomenat aixina per Henri Lebesgue, és una ferramenta útil en l'estudi d'espais mètrics compactes.[1]Enuncia que:

Si un espai mètric (X,d) és compacte i un recobriment obert de X està donat, llavors existix un número δ>0 tal que cada subconjunt de X en un diàmetro menor a δ, està contingut en algun membre del recobriment.

Tal número δ és cridat un número de Lebesgue d'este recobriment.

Demostració

[editar | editar còdic]

Demostració directa

[editar | editar còdic]

Siga 𝒰 un recobriment obert de X. Ya que X és compacte, podem extraure un subrecubrimiento finito {A1,,An}𝒰 . Si algun conjunt Ai és igual a X, llavors podem prendre qualsevol δ>0 com a número de Lebesgue i hem acabat. Supongam puix que no: per a cada i{1,,n}, siga Ci:=XAi, que serà puix no buit, i definim la funció f:X com la distància mija d'un punt a fòra de cada conjunt Ai:

f(x):=1ni=1nd(x,Ci).

Ya que f és contínua en un conjunt compacte, pel teorema de Weierstrass, alcança el seu mínim δ en un cert punt xX. L'observació clau és que, ya que x està contingut en algun obert Ai (puix recobrixen X), llavors δ=f(x)=1ni=1nd(x,Ci)1nd(x,Ci)>0.

Ara podem verificar que este δ és el número de Lebesgue desijat. Si Y és un subconjunt de X en un diàmetro menor a δ, llavors, per definició de diàmetro, existix y0X tal que YBδ(y0), a on Bδ(y0) denota la bola de radi δ en centre en y0 (concretament, un pot triar y0 qualsevol punt en Y). Ya que f(y0)δ (per definició de el δ pres), té que existir a lo manco un i tal que d(y0,Ci)δ (per definició de f). Açò implica que Bδ(y0)Ai i, en particular, que YAi.

Per reducció a l'absurt

[editar | editar còdic]

Com X és compacte mètric, és secuencialmente compacte, és dir, tota successió de punts de X té una subsucesión convergent. Suponem puix que X és secuencialmente compacte i que 𝒰={Ui | iI} és un recobriment obert de X que no té un número de Lebesgue i aplegarem a contradicció. Que el recobriment no tinga un número de Lebesgue vol dir que per a qualsevol δ>0 existix un conjunt AX de diàmetro menor que δ que no està contingut en cap Ui, iI (és dir, cap δ servix com a número de Lebesgue del recobriment).

Si per a cada n>0 prenem δn=1n, podem construir una successió de subconjunts An de X tal que per a cada n es té que diam(An)<1n pero An⊈Ui iI. D'esta última "no inclusió" es deduïx que els An són no buits (si ho anaren, estarien inclosos en qualsevol conjunt; en particular, en Ui). Per tant, l'axioma d'elecció nos permet formar una successió de punts (xn) tal que xnAn per a cada n. Com X és secuencialmente compacte, esta successió té una subsucesión convergent (xnk) cap a un cert punt x0X.


Com 𝒰 és un recobriment de X, existix un i0I tal que x0Ui0. El nostre objectiu és vore que per a un k suficientment gran el conjunt Ank també estarà totalment inclós en Ui0, lo que entra en contradicció en les nostres hipòtesis.

Com Ui0 és un obert mètric, existix un radi r>0 suficientment chicotet tal que B(x0,r)Ui0. Per convergència de la successió (xnk), per a k suficientment gran, tots els elements de la successió estaran en B(x0,r2): k0>0 tal que kk0  xnkB(x0,r2).

Ademés, existix M>0 suficientment gran tal que δM=1M<r2. Prengam k suficientment gran per a que se satisfaça tant que nkM com que kk0. Afirmem que AnkUi0, lo que és una contradicció en que per a cada n es tinga que An⊈Ui iI, i haurem acabat. En efecte, siga xAnk. Es té que:

  • d(xnk,x)diam(Ank)<r2, l'última desigualtat perque nkM, per lo que diam(Ank)<1nk1M<r2, per elecció de M.
  • d(xnk,x0)<r2, per ser kk0.

Ara, per desigualtat triangular, d(x,x0)<r per lo que xB(x0,r)Ui0, d'a on es deduïx que AnkUi0.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Munkres, James R. (1974). Topology: A first course, p. 179.


Referències

[editar | editar còdic]