Lema del número de Lebesgue
En topología, el lema del número de Lebesgue, nomenat aixina per Henri Lebesgue, és una ferramenta útil en l'estudi d'espais mètrics compactes.[1]Enuncia que:
- Si un espai mètric és compacte i un recobriment obert de està donat, llavors existix un número tal que cada subconjunt de en un diàmetro menor a , està contingut en algun membre del recobriment.
Tal número és cridat un número de Lebesgue d'este recobriment.
Demostració
[editar | editar còdic]Demostració directa
[editar | editar còdic]Siga un recobriment obert de . Ya que és compacte, podem extraure un subrecubrimiento finito . Si algun conjunt és igual a , llavors podem prendre qualsevol com a número de Lebesgue i hem acabat. Supongam puix que no: per a cada , siga , que serà puix no buit, i definim la funció com la distància mija d'un punt a fòra de cada conjunt :
.
Ya que és contínua en un conjunt compacte, pel teorema de Weierstrass, alcança el seu mínim en un cert punt . L'observació clau és que, ya que està contingut en algun obert (puix recobrixen ), llavors .
Ara podem verificar que este és el número de Lebesgue desijat. Si és un subconjunt de en un diàmetro menor a , llavors, per definició de diàmetro, existix tal que , a on denota la bola de radi en centre en (concretament, un pot triar qualsevol punt en ). Ya que (per definició de el pres), té que existir a lo manco un tal que (per definició de ). Açò implica que i, en particular, que .
Per reducció a l'absurt
[editar | editar còdic]Com és compacte mètric, és secuencialmente compacte, és dir, tota successió de punts de té una subsucesión convergent. Suponem puix que és secuencialmente compacte i que és un recobriment obert de que no té un número de Lebesgue i aplegarem a contradicció. Que el recobriment no tinga un número de Lebesgue vol dir que per a qualsevol existix un conjunt de diàmetro menor que que no està contingut en cap (és dir, cap servix com a número de Lebesgue del recobriment).
Si per a cada prenem , podem construir una successió de subconjunts de tal que per a cada es té que pero . D'esta última "no inclusió" es deduïx que els són no buits (si ho anaren, estarien inclosos en qualsevol conjunt; en particular, en ). Per tant, l'axioma d'elecció nos permet formar una successió de punts tal que per a cada . Com és secuencialmente compacte, esta successió té una subsucesión convergent cap a un cert punt .
Com és un recobriment de , existix un tal que . El nostre objectiu és vore que per a un suficientment gran el conjunt també estarà totalment inclós en , lo que entra en contradicció en les nostres hipòtesis.
Com és un obert mètric, existix un radi suficientment chicotet tal que . Per convergència de la successió , per a suficientment gran, tots els elements de la successió estaran en : tal que .
Ademés, existix suficientment gran tal que . Prengam suficientment gran per a que se satisfaça tant que com que . Afirmem que , lo que és una contradicció en que per a cada es tinga que , i haurem acabat. En efecte, siga . Es té que:
- , l'última desigualtat perque , per lo que , per elecció de .
- , per ser .
Ara, per desigualtat triangular, per lo que , d'a on es deduïx que .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Munkres, James R. (1974). Topology: A first course, p. 179.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lema del número de Lebesgue» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.