Anar al contingut

Leishmania donovani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Leishmania donovani

Leishmania donovani és un protozou paràsit intracelular causant de la leishmaniasis visceral o kala-encert, la forma més greu de la malaltia. Infecta cèlules del sistema fagocítico en bazo, fege i mèdula òssea i es transmet per flebotomos dels gèneros Phlebotomus i Lutzomyia. Està distribuït en regions tropicals i templades d'Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica,[1][2][3] provoca mils de morts a l'any i posa en risc a centenars de millons de persones, en al voltant de 500 000 nous casos anuals.[4]

Leishmania donovani va ser descobert en 1903 per William Boog Leishman i Charles Donovan, i la seua correcta classificació va ser establida per Ronald Ross. Presenta un cicle de vida en dos hostes: el ser humà com hoste definitiu i els flebótomos com intermediaris, en atres mamífers, especialment caninos, com reservorios en algunes regions. En humans adopta la forma amastigote intracelular i en l'insecte vector la forma promastigote. No invadix activament les cèlules, sino que depén de la fagocitosis.[5][6] La seqüència del seu genoma va ser publicada en 2011 a partir d'un cep de Nepal.[7]


Leishmania donovani sensu stricto integra un complex d'espècies junt en L. infantum, abdós causants de leishmaniasis visceral. L. donovani predomina en Àfrica Oriental i el subcontinent indi, mentres que L. infantum es distribuïx en Europa, Àfrica del Nort i Amèrica Llatina. Encara que la separació formal es va establir en 2007, el terme L. donovani encara s'usa a sovint per a tot el complex.[8] En 2022, este grup de paràsits va causar entre 50 000 i 90 000 infeccions a nivell mundial.[9]

Descobriment

Una de les epidèmies més antigues de Leishmania donovani, coneguda com kala-encert, es va documentar en l'Índia despuix de la rebelió de 1857, encara que la primera referència mèdica formal va aparéixer en 1870 en Assam. En 1900, l'autòpsia d'un soldat britànic fallit en Dum Dum va ser realisada en Anglaterra per William Boog Leishman, qui va identificar per primera volta el paràsit en teixit esplènic per mig de microscopía i una tècnica de tinción pròpia, encara que inicialment ho va interpretar de forma errònea com un tripanosoma degenerado.[10]

En 1903, William Boog Leishman va publicar en el British Medical Journal la troballa de paràsits que va denominar «tripanosomas en l'Índia». Poc despuix, Charles Donovan va confirmar de manera independent que eixos organismes, coneguts llavors com a «cossos de Leishman», eren els agents causants del kala-encert.[11][12] Abdós varen comunicar els seus resultats en la mateixa revista en 1903, lo que va donar lloc a una controvèrsia sobre l'autoria del descobriment.[13]


Donovan va enviar mostres a Ronald Ross i a Alphonse Laveran, del Institut Pasteur. Laveran i Félix Mesnil varen identificar erròneament el protozou com un Piroplasmida i ho varen denominar Piroplasma donovanii. Posteriorment, Ross va aclarir la prioritat del descobriment i va classificar correctament al paràsit dins del gènero Leishmania, establint el nom Leishmania donovani i reconeixent aixina les contribucions tant de Leishman com de Donovan.[14][15][16]

Morfologia

Leishmania donovani és un eucariota unicelular en núcleu ben definit i atres orgànuls celulars, com un cinetoplasto i un flagelle. Esta espècie té 36 cromosomes.[17] Depenent del seu hoste, existix en dos variants estructurals, com s'indica a continuació.[16][18][19][20]

  • La forma amastigote és intracelular, no mòvil i carix de flagelle extern; es troba en fagocits mononucleares humans i medix aproximadament 3–6 µm de llarc per 1–3 µm d'ample.
  • La forma promastigote és extracelular i mòvil, es desenrolla en el tracto digestiu de la mosca d'arena, és allargada i fusiforme, medix entre 15–30 µm de llongitut i posseïx un llarc flagelle anterior que li conferix movilitat.

Referències

  1. ↑ van Griensven, Johan(June 2012).«Visceral Leishmaniasis».Infectious Disease Clinics of North America.26(2): 309–322.doi:10.1016/j.idc.2012.03.005.
  2. ↑ Evans, TG(Sep 1993).«Leishmaniasis.».Infectious Disease Clinics of North America.7(3): 527–46.doi:10.1016/S0891-5520(20)30541-9.
  3. ↑ Herwaldt, BL(1999).«Leishmaniasis.».Lancet.354(9185): 1191–9.doi:10.1016/S0140-6736(98)10178-2.
  4. ↑ Desjeux, P(2004).«Leishmaniasis: current situation and new perspectives».Comparative Immunology, Microbiology and Infectious Diseases.27(5): 305–18.doi:10.1016/j.cimid.2004.03.004.
  5. ↑ Engwerda, CR(2004).«Macrophages, pathology and parasite persistence in experimental visceral leishmaniasis».Trends in Parasitology.20(11): 524–30.doi:10.1016/j.pt.2004.08.009.
  6. ↑ Lodge, R (2008). «Leishmania Invasion and Phagosome Biogenesis», Molecular Mechanisms of Parasite Invasion (vol. 47), pp. 174–81. doi:10.1007/978-0-387-78267-6_14. ISBN 978-0-387-78266-9.
  7. ↑ Downing, T(2011).«Whole genome sequencing of multiple Leishmania donovani clinical isolates provides insights into population structure and mechanisms of drug resistance».Genome Research.21(12): 2143–56.doi:10.1101/gr.123430.111.
  8. ↑ «PNAS» (en en). PNAS. doi:10.1073/pnas.0703678104. Consultat el 2026-02-15.
  9. ↑ «WHO Fact Sheet: Leishmaniasis» (en en). www.who.int. World Health Organization (2022-01-08). Consultat el 2022-02-09.
  10. ↑ Shamal, Roy (2011). "Research in tropical diseases in Índia with special reference to Leishmania and filaria", In Burma, D.P.; Chakravorty, Maharani (eds.). From Physiology and Chemistry to Biochemistry. Delhi: Longman. ., pp. 33–65 (36–37). ISBN 978-81-317-3220-5.
  11. ↑ S. Tharakaram. «CHARLES DONOVAN, MD, Indian Medical Service». www.evolve360.co.uk. Liverpool Medical History Society. Consultat el 28 giner 2014.
  12. ↑ «1903-1917». American Society for Microbiology. Archivat des de l'original, el 2 febrer 2014. Consultat el 28 giner 2014.
  13. ↑ Donovan, C.(1994).«On the possibility of the occurrence of trypanosomiasis in Índia. 1903».The National Medical Journal of Índia.7(4): 196, 201–202.
  14. ↑ Roy, Shamal (2011). «Research in tropical diseases in Índia with special reference to Leishmania and filaria», From Physiology and Chemistry to Biochemistry (en en), Delhi: Longman, pp. 33–65 (36–37). ISBN 978-81-317-3220-5.
  15. ↑ Dutta, Achinya Kumar (2009). «Medical research and control of disease: Kala-encert in British Índia», The Social History of Health and Medicine in Colonial Índia, Reprinted. edició (en en), London: Routledge, p. 99. ISBN 978-0-203-88698-4.
  16. ↑ 16,0 16,1 Richard D. Pearson (2001). «Leishmaniasis», Stephen H. Gillespie, Richard D. (ed.). Principles and Practice of Clinical Parasitology, Chichester: John Wiley & Sons, pp. 287–290. ISBN 978-0-470-85172-2.
  17. ↑ «Leishmania donovani (ID 3516) - Genome - NCBI». www.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2020-12-31.
  18. ↑ «Morphology and Life Cycle». UCLA. Consultat el 24 giner 2014.
  19. ↑ Pulvertaft, RJ(1960).«Stages in the life-cycle of Leishmania donovani».Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene.54(2): 191–6.doi:10.1016/0035-9203(60)90057-2.
  20. ↑ (Nov 2015).«Establishment of Correlation between In-Silico &In-Vitro Test Analysis against Leishmania HGPRT to inhibitors».International Journal of Biological Macromolecules.83: 78–96.doi:10.1016/j.ijbiomac.2015.11.051.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Leishmania_donovani&oldid=1177455»