Lavabo

Lavabo

Lavabo, lavatorio o lavamanos és un tipo de recipient en el que s'aboca l'aigua per a la netea personal. Fabricats originalment en pedra, escurada i porcelana, la moderna indústria de sanejaments per a quartos de bany, etc., els produïx en diversos tipos de ceràmica, metal, vidre, fusta i atres materials sòlits. Es poden considerar precedents o sinònims de recipients com palanganas, cups, aguamanils, o piles.

Obra i funcionament

Els lavabos actuals duen un o dos aixetas que conectats a la fontaneria de l'edifici suministren aigua freda i calenta. En la seua part inferior tenen una vàlvula de desaiguador, conectada al sanejament per la que s'evacua l'aigua usada.

Sobre la seua colocació, és habitual encastrar els lavabos en l'encimera de modo que esta quede a l'altura del seu extrem superior. No obstant, també existixen lavabos exents, és dir, situats sobre la encimera o uns atres que es formen simplement com a prolongació d'esta constituint un sol moble continu.

Per un atre costat, els lavabos de porcelana poden dur peu (també denominat pedestal), en mides aproximades de 180 mm. (llongitut); 150 mm. (ample); i 670 mm. (altura).

Evolució del recipient

Els primitius lavabos (aguamaniles) disposts a modo de piletas fixes en les vivendes, en el complement d'un cànter o alguna atra vasija #contenidor d'aigua, estan documentats arqueològica i literariamente en Cartago, l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma.

En l'Edat Mija europea, les iglésias i monasteris disponien de piles d'aigua beneïda i piles de abluciones. Pero com a peça de mobiliari domèstic no es troben en anterioritat al XV. Els de este sigle i el següent en la fabricació del qual va destacar Venècia, consistien en un trípode més o menys adornat que sostenia un sege de ferro o de fusta, en el qual es colocava el lebrillo o la palangana. En un capítul més recent de l'història d'este tipo de recipients podria mencionar-se el ya mític lavabo d'Einstein de la Facultat de Física de l'Universitat de Leiden en Holanda.

Fins a la difusió de l'instalació fixa de fontaneria, el primitiu lavabo era un moble mòvil, compost de palangana, colocada sobre un armassó de fusta en pates, en la que s'abocava aigua en una gerra. Si la palangana disponia de aliviadero (forat en el fondo), conclós el llavat es llevava el tapó de dit orifici i l'aigua usada caïa a un atre recipient situat en la part inferior del moble.

• Lavabos especials
• 
  Lavabo de reciclage de l'aigua (model usat en Turquia).
• 
  Lavabo del dissenyador alemà Detlef Rahe (*1964 en Hamburc), professor en l'Universitat de Belles arts de Bremen.
• 
  Vista posterior-inferior d'un lavabo incorporat a la cisterna del vàter per a aprofitament de l'aigua.
• 
  Lavabo especial per a descontaminación radiactiva, en un laboratori.

Materials

Els lavabos estan fets de molts materials diferents. Entre ells s'inclouen:

• Ceràmica
• Formigó
• Coure
• Esmalt sobre acer o ferro fos
• Vidre
• Granit
• Marbre
• Níquel
• Plàstic
• Polièster
• Porcelana
• Pedra de sabó
• Acer inoxidable
• Pedra
• Terrazo
• Fusta

l'acer inoxidable és el més utilisat en cuines i aplicacions comercials perque representa un bon compromís entre cost, facilitat d'us, durabilitat i facilitat de neteja. La majoria dels lavabos d'acer inoxidable es fabriquen estampant una full d'acer inoxidable sobre un troquel. Alguns lavabos molt profunts es fabriquen per mig de soldadura. Els lavabos d'acer inoxidable no es danyen en objectes calents o #fredor i resistixen els colps. Una desventaja de l'acer inoxidable és que, al ser de metal fi, tendixen a ser més sorollosos que la majoria dels demés materials de lavabos, encara que els millors lavabos apliquen una capa grossa de material esmortidor de vibracions en la part inferior del lavabo.

L'esmalt sobre ferro fos és un material popular per a lavabos de cuina i bany. Pesats i duradors, estos lavabos també es poden fabricar en una gama molt àmplia de formes i colors. De la mateixa manera que l'acer inoxidable, són molt resistents als objectes calents o #fredor, pero poden danyar-se per impactes bruscs i, una volta que es trenca la superfície de vidre, el ferro fos subjacent a sovint es corroe, descascarando encara més el vidre. Una neteja agressiva embotará la superfície, lo que provocarà una major acumulació de brutea. L'esmalt sobre acer és una alternativa d'aspecte similar, pero molt manco resistent i econòmica.

Lavabo doble en encimera de marbre.

Els lavabos de ceràmica massiça tenen moltes de les mateixes característiques que els de esmalt sobre ferro fos, pero sense el risc de que la superfície sofrixca danys que provoquen corrosió.

Els lavabos de plàstic tenen vàries formes bàsiques:

• Els lavabos barats es fabriquen simplement en termoplàstics molejats per injecció. Solen ser lavabos profunts i independents que s'utilisen en lavandería. La principal virtut d'estos lavabos, que poden danyar-se en objectes calents o esmolats, és el seu baix cost.
• Cada volta són més populars els lavabos d'acrílic de gama alta que s'encastrar en la encimera, encara que solen danyar-se fàcilment en objectes durs, com fregar una paella de ferro fos en el lavabo.
• Els lavabos de plàstic també poden fabricar-se en els mateixos materials que s'utilisen per a les encimeras de "superfície sòlida". Estos lavabos són duradors, atractius i, a sovint, poden molejar-se en una encimera integrada o unir-se a una encimera independent sense juntes, lo que fa que no hi haja junta entre lavabo i encimera o que la junta siga molt suau i no puga atrapar brutea ni germens. Estos lavabos poden danyar-se en objectes calents, pero les zones danyades poden lijarse per a deixar al descobert el material intacte.

Els lavabos de sabonet varen ser comuns en el passat, pero hui en dia tendixen a usar-se només en aplicacions de gama molt alta o aplicacions que deuen resistir productes químics càustics que danyarien lavabos més convencionals.

Els lavabos de fusta són dels primers temps dels lavabos, i els banys es feyen de teca natural sense cap acabament adicional. La teca s'elegix per les seues propietats naturals d'impermeabilisació - s'ha utilisat durant centenars d'anys en l'indústria marina per esta raó. La teca també té propietats antisépticas naturals, lo que és una ventaja per al seu us en banyeres i lavabos.

Lavabos de cristal: Una tendència actual en el disseny de quartos de bany és el lavabo de cristal fet a mà (a sovint denominat lavabo de recipient), que s'ha posat de moda entre els propietaris adinerats.

Els lavabos de pedra s'utilisen des de fa sigles. Algunes de les pedres més populars són: marbre, travertino, ónix, granit i pedra jabonosa en lavabos de gama alta.

Els lavabos de cristal, formigó i terrazo solen dissenyar-se pel seu apelació estètica i poden obtindre's en una àmplia varietat de formes i colors inusuals, com formes florals. El formigó i el terrazo també s'utilisen ocasionalment en aplicacions molt dures, com a lavabos per a conserges.

Construcció de lavabos de ceràmica

La ceràmica es fabrica en una mescla de #argila, càrregues i fundentes que es fonen durant el procés de cocció. Existixen #argila i #esmalt d'alt fòc que es calfen a més de 1200 °C (2200 °F) i són extremadament resistents a la decoloració, les taques, les cremades, les arrapades i l'atac dels #àcit. Les #argila de baixa temperatura, inferiors a 1.200 °C, que solen utilisar els grans fabricants comercials i els productors del Tercer Món, encara que duradores, són susceptibles de rayarse i desgastar-se en el temps. El cos d'argila es bizcocha primer a uns 1000 °C (1900 °F). En la segona cocció s'aplica un vidriado blanc o coloreat que es fon per la calor i fusiona química i físicament el vidre (vidriado) en el cos d'argila durant el mateix procés de cocció. Pel procés de cocció i a les #argila naturals utilisades, és normal que el producte varie en tamany i forma, i +/- 5 mm és normal.

Característiques

Els lavabos de ceràmica són altament duradors i resistents a impactes, arrapades i taques per la seua estructura densa i superfície esmaltada. Poden soportar altes temperatures sense dany, lo que els fa adequats per a diverses tasques en la cuina.

L'esmalt es pot aplicar en un acabament lluent o mat, depenent de l'aspecte desijat. Els acabaments lluents són més comuns ya que realcen la lluentor i són més fàcils de netejar. Els labvabos de ceràmica vénen en una àmplia gama de colors i patrons, gràcies a la versatilitat del procés de esmaltado.

La naturalea no porosa de l'esmalt fa que els lavabos de ceràmica siguen resistents a les taques i fàcils de netejar. La neteja regular en productes no abrasivo ajuda a mantindre la seua apariència. Encara que resistent a la majoria de les arrapades, es deuen evitar ferramentes de neteja asproses o abrasivo per a preservar l'esmalt.

Lavabos per a centres quirúrgics

Els lavabos dissenyats per a ser utilisats per cirugians en hospitals tenen vàries característiques especials per a garantisar que complixquen en els estrictes requisits d'higiene i funcionalitat, que marquen les organisacions de la Salut.

Els cirugians poden operar estos lavabos sense usar les mans per a evitar la contaminació creuada. Per a això disponen de pedals, o poden ser operats en el genoll o el colze. Les aixetes en activats per sensor de moviment per a iniciar i detindre el fluix d'aigua automàticament.

Els lavabos quirúrgics estan construïts en materials d'alta calitat tals com a acer inoxidable quirúrgic o #revestiment antimicrobianos per a minimisar el risc de creiximent bacterià i assegurar que la bàssia siga fàcil de netejar i desinfectar.

Els lavabos són profunts per a ajudar a evitar que l'aigua esguite fora de l'àrea del lavabo, reduint el risc de propagació de contaminants.

Posseïxen un control òptim del Fluix d'aigua i temperatura per a que la temperatura de l'aigua es mantinga a un nivell cómodo i efectiu per al llavat. Posseïxen vàlvules termostáticas mezcladoras que permeten entregar aigua a una temperatura constant per a evitar cremades.

Els dispensadores de sabó es troben integrats operats sense contacte o en el colze; això reduïx encara més el risc de contaminació en permetre que el sabó es dispense sense contacte directe en les mans.

Els lavabos posseïxen vores suaus i redonejats que permet una neteja fàcil i minimisen les àrees a on la brutea i les bactèries poden acumular-se, facilitant la neteja i desinfecció del lavabo.

Els lavabos posseïxen sistemes de drenage eficients que asseguren que l'aigua no s'acumule en el lavabo, reduint el risc de contaminació i mantenint l'àrea seca.

Estos lavabos estan dissenyats per a complir en normes específiques de salut i seguritat establides per organismes reguladors per a garantisar que siguen adequats per al seu us en entorns quirúrgics.

Els lavabos han segut dissenyat aplicant criteris egonòmics per a poser una altura adequada i en suficient espai per a permetre que els cirugians es llaven cómodament durant periodos prolongats.

Alguns lavabos poden incloure temporisadors per a garantisar que els cirugians es llaven durant el temps adequat, segons els protocols de l'hospital.

Lavabos i abluciones en mesquites

En les mesquites, el lavabo o àrea destinada a les ablucions, conegut com "wudu" o "wudhu," juga un paper crucial en el procés de purificació ritual per als musulmans.

El wudu és un llavat ritual realisat pels musulmans abans de participar en l'oració (salah). Simbolisa la purificació física i espiritual i és una preparació per a estar davant Deu en adoració. Realisar wudu no és solament una qüestió de neteja, sino una pràctica profundament arraïlada en la tradició islàmica. Ajuda als musulmans a sentir-se preparats i espiritualment nets per a les seues oracions.

Característiques Típiques de les Àrees de Ablución

Les àrees de ablución en les mesquites estan equipades en lavabos o cubetas que a sovint estan dissenyats específicament per a facilitar el llavat de mans, braços, cara i peus. Estos generalment estan a una altura baixa i, a voltes, tenen múltiples aixetes per a acomodar a vàries persones al mateix temps. Algunes mesquites tenen estacions especialisades per al llavat de peus, a on les persones poden llavar-se els peus cómodament. Estes poden estar integrades en l'edifici o en forma d'àrees elevades o tancades.

Aigua de neteja

Per a mantindre la neteja i assegurar un suministrament constant d'aigua, moltes àrees de ablución utilisen un sistema de fluix continu o aixetes que són fàcils d'usar. Algunes mesquites instalen controls de temperatura per a assegurar que l'aigua siga cómoda per als usuaris, especialment en climes més frets. El sol sol estar fet de materials antideslisants com a rajoletes o granit per a previndre accidents quan l'àrea està mullada. Un drenage adequat és essencial per a manejar el desbordament d'aigua i previndre inundacions. El sol generalment té àrees inclinades que dirigixen l'aigua cap als desaiguadors.

Privacitat i Confort

En mesquites grans, l'àrea de ablución pot estar dividida en seccions separades per a hòmens i dònes per a garantisar la privacitat. Algunes instalacions inclouen assents o bancs per a que les persones se senten mentres realisen el wudu, particularment per als vells o aquells en problemes de movilitat.

Les mesquites modernes a sovint incorporen característiques per a fer que les àrees de ablución siguen accessibles per a persones en discapacitats. Açò pot incloure lavabos més baixos, pasamanos i dissenys espaciosos per a acomodar cadires de rodes.

Ya que l'àrea de ablución s'utilisa en freqüència, requerix una neteja regular per a mantindre l'higiene i assegurar que les instalacions estiguen sempre en bon estat. Moltes àrees de ablución estan equipades en dispensadores de sabó, tovalles de paper o secadors de mans per a ajudar als usuaris a secar-se les mans despuix de realisar el wudu.

Bibliografia

• Blower, G. J. (2006). Plumbing: mechanical services (5th ed.). Harlow: Prentice Hall. ISBN 0131976214.
• Fletcher, Banister Flight, Sir. Architectural Hygiene. London: Sir I. Pitman & Sons, 1921.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lavabo.

Lavabo en el Viccionari. .