Lasca Levallois

Una lasca Levallois en sentit estricte és un producte de lascado obtingut pel método Levallois i es caracterisa per una morfologia molt cuidada: la lasca deu ser simètrica, casi sempre més llarga que ampla, oval, rectangular o, en el cas de les puntes, triangular. De perfil no deu ser molt grossa, a pesar de que la seua concoide sol estar molt marcat. En la seua cara superior o dorsal deu posseir restants de, a lo manco, quatre negatius de lascado centrípetos (resultat de la preparació prèvia del núcleu) i el taló facetado (encara que este no és un requisit indispensable). Esta definició és la que es considera pròpia d'una lasca Levallois preferencial.
Existixen varis tipos de productes Levallois, els clàssics són les lascas (ací descrites), les puntes i les fulls, als que François Brodes afig les puntes del Emireh i les puntes de Soyons.[1] Atres investigadors han anat afegint més variants, tal és el cas de les lascas Levallois de segon i tercer orde, obtingudes dels cridats «núcleus Levallois reiteratius centrípetos» (estes, en la seua cara superior, no només mostren cicatrius pròpies de la preparació del núcleu, sino que tenen un o varis negatius de lascado més grans, resultat d'extraure atres lascas Levallois anteriors).[2] No tots els investigadors compartixen esta idea, alguns defenen una visió purista del método Levallois i, per tant, dels seus productes, acceptant únicament com a tals les peces d'extracció preferencial, ya siguen lascas, fulls (que, tècnicament, són equivalents, canviant només la seua morfologia) o puntes Levallois l'extracció de les quals, en qualsevol cas, deixa un negatiu que sobrepassa substancialment la mitat de la cara d'extracció.[3]
Per un atre costat, si considerem el concepte Levallois des d'una perspectiva més àmplia, qualsevol producte de lascado obtingut per mig d'un método d'extracció de lascas en forma predeterminada —hi haja hagut no no preparació física prèvia— pot ser inclós en l'idea «Levallois»: en esta categoria caben, puix, no només les peces extretes per este método sino tot tipo de lascas predeterminades en el núcleu abans de la seua extracció durant el Paleolític Inferior i Mig; lloc que, durant el Paleolític Superior, els métodos d'obtenció de peces predeterminades (lascas, fulls i puntes) es classifiquen en métodos més específics.
Ya que el método Levallois és complex i requerix una cantitat extra de treball, les lascas Levallois es consideren útils encara que no tinguen retoc o chafades d'us. Això no impedix que moltes voltes apareguen retocades o servixquen de soport a uns atres tipos líticos, per eixemple els hendidorés de «tipo 3» o les raederas, entre moltes atres possibilitats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lasca Levallois» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

