La gran traversée

La gran traversée (en anglés, The Great Adventure i també Voyage of the Sedna (EE. UU.)i The Great Crossing)és un curt documental franc-canadenc de 2003. Escrit i dirigit per Jean Lemire i Thierry Piantanida,va ser coproducido i conarrado per Jean Lemire.El documental busca conscienciar sobre el calfament global, que atenta sériament sobre el fràgil ecosistema àrtic. El primer episodi de la série documental, Mission Artique (Arctic Mission), inclou una expedició científica de cinc mesos de duració. L'expedició, realisada en 2002 a bordo del Sedna IV, seguix la ruta des de Montreal a Vancouver a través del Pas del Noroest, en la «bellea i fragilitat» del Archipèlec Àrtic Canadenc en completa exhibició.

Sinopsis

El Sedna IV

El documental, el relat del qual està parcialment narrat en forma de diari de viage, desenrolla l'història d'una travessia en la que un grup de cineaste, científics i experimentats mariners mamprén una missió científica de cinc mesos de duració i 21.000 quilómetros de recorregut per a deixar testimoni de l'impacte del calfament global en les illes de l'Àrtic Canadenc. La tripulació dirigix el travessia de tres màstils Sedna IV a través del Pas del Noroest, una perillosa ruta obstruïda pel gèl.El viage comença en les Illes de la Magdalena, prop de Montreal, i termina en Vancouver,en parades en la Illa Beechey, a on John Franklin i la seua tripulació invernaron en 1846 durant la seua última expedició.Els membres de la tripulació, un eixemple de cóm la supervivència és una lluita diària en l'Extrem Nort, s'enfronten a episodis de temps fret atípics, que fan que la navegació siga excepcionalment perillosa.El contacte en els habitants del nort va ajudar tant a guiar a la tripulació com a reforçar el mensage del documental sobre l'impacte de l'activitat humana en el món.

Producció i treballs relacionats

Desenroll, finançació i el Sedna IV

Biòlec de formació,Jean Lemire, líder de la missió, va treballar per al Canadian Wildlife Service abans de convertir-se en productor de documentals.Durant dotze anys va somiar en gravar un «viage de concienciació migambiental».L'escritor Thierry Piantanida, per la seua banda, va deixar documentat el treball del llegendari investigador marí Jacques Cousteau.Frédéric Back i David Suzuki varen ser els responsables a títul honorífic del proyecte,la producció del qual, un procés que s'ha descrit com de «intensos esforços i negociacions», es va retardar dos anys.El proyecte va contar, ademés, en colaboradors del sector públic canadenc, entre els que s'inclouen el Governe de Canadà<o>,</o> Telefilm Canada<o>,</o> Canadian Televisió Fund<o>,</o> SODECi el Ministeri de Cultura i Comunicació de Quebec, mentres que la participació francesa va ser oficiada pel Centre national cinématographique Canada-France i el Ministère délégué à la recherche et aux nouvelles technologies.

En un inici, l'equip buscava fer-se en una embarcació modesta, d'uns 18 metros d'eslora, per a completar esta missió.En 2001, Lemire i atres cinc persones varen adquirir un veler d'acer de 51 metros d'eslora que havia segut reacondicionado a partir d'un barco de peixca del Mar del Nort en 1992 i reequipado per a convertir-ho en un barco d'expedició en camarotes per a un total de vint tripulants.Contava, ademés, en dos suites d'edició tipo DVC Pro,tres cambres d'alta definiciói un sistema de comunicació satèlit<o>,</o> lo que permetia a centenars de mils de persones seguir el viage.Rebatejat com Sedna IV en honor a la deesa Inuit de la mar, la goleta de tres màstils va passar a ser un veler oceanogràfic i un estudi cinematogràfic en alta mar,específicament dissenyat per a gravar documentals, recolectar informació per a estudis científics i servir com a «laboratori flotant» a estudiants de tot lo món.

Tripulació, recaptes i itinerari

Per al viage, la duració del qual es va calcular podia prolongar-se fins als sis mesos, es va incorporar al Sedna IV una tripulació permanent de quinze persones, entre els qui s'incloïa un doctor, buços submarins i cineaste.Atres investigadors i científics es varen embarcar durant la travessia, per lo que en total es va necessitar un suministrament de 7,2 tonellades de menjar i 78.000 litros de combustible.

Estava previst que el barco partira el 16 de juny de 2002 des del Golf de Sant Lorenzo,pero l'inici de l'expedició es va retardar casi dos semanes per les intenses gelades en la costa de la Península del Labrador.Despuix de navegar per la costa de Labrador, el barco continuaria a través del Estret de Hudson i la Baïa de la Isabela, prop del Riu Clyde, per a permanéixer dos o tres semanes en Pond Inlet, i continuar per la Baïa Resolute; en eixe punt deuria esperar el millor moment per a iniciar el seu recorregut cap al Pas del Noroest. Des d'ahí entrarien en el Mar de Beaufort i travessarien el Estret de Bering per a aplegar a Vancouver.El Sedna IV és tan sol el sèptim veler en l'història en haver travessat el llegendari Pas del Noroest d'est a oest.

Jean Lemire en 2008

Série

Este documental va ser el primer d'una série de cinc produccions. Si ben totes elles varen estar a càrrec dels mateixos productors, els seus directors varen variar. En un presupost comú que va rondar els 5,9 millons de dólars,el rodage, baixe la direcció de Lemire, es va realisar en una única expedició, a la que se li va donar el títul de Mission Arctique (Arctic Mission). Cada una de les produccions explora un aspecte diferent de l'impacte del calfament global en el nort de Canadà.Per eixemple, l'amenaça que supon per a les comunitats Inuit que habiten en la regió i un anàlisis sobre la política mundial sobre el calfament global. Lemire va fer les següents declaracions al respecte:

Era important per a mi fer alguna cosa en el nort en la gent del nort, assegurant-me de que realment incloíem als Inuit... En freqüència lo que es fa és anar al nort i, després, tornar per a produir la película. Crec que és crucial donar ara l'oportunitat als Inuit de dir lo que tenen que dir sobre el canvi climàtic i el calfament global.

La missió àrtica va fer sonar la veu d'alarma respecte a les desastroses conseqüències que el canvi climàtic està causant en el Archipèlec Àrtic Canadenc.Les observacions realisades varen posar de manifest que la regió està en perill, pel desgel i a l'aument del nivell de l'mar. Una massa poblacional d'al voltant de 700 habitants s'ha vist forçada a desplaçar-se, hi ha eixemplars d'orsos polars que queden varats en bancs d'arena llunt de la vora i uns atres que patixen hambruna en la Baïa de Hudson; també es varen avistar petirrojos en Iqaluit.Lemire va quedar tan commogut en lo que va vore en l'Àrtic que va arreplegar les seues experiències en un text emotiu publicat en la pàgina web Domaine bleue en 2007. En ell va descriure que va trobar cadàvers d'orsos polars a lo llarc de la Baïa de Hudson, cóm una volta es va trobar fins als genolls en el desgel del permafrost que olorava a metà, i la desesperació d'aquells els qui en va intentaven contindre l'aument de la mar, als que va cridar els habitants oblidats del nort, definint-los com els primers «refugiats climàtics».

Joc

En 2005, es va llançar en format DVD un joc de preguntes, educatiu i interactiu, dirigit a chiquets d'entre 9 i 12 anys.Arctic Mission: An Interactive Adventure permet als seus jugadors realisar quatre viages diferents a bordo del Sedna IV junt en Jean Lemire i la seua tripulació a través del Pas del Noroest. La missió del jugador consistix en tractar de posar fòra de perill al major número possible d'eixemplars d'orsos polars mentres evita riscs d'accident de l'embarcació, per ad açò ha de respondre correctament a preguntes d'opció múltiple. El joc també inclou un mapa, fiches d'orsos i una guia d'estudi que oferix recomanacions dirigides als professors per a usar-ho en l'aula.

Séries i llibres posteriors

Lemire va dirigir un total de quatre séries documentals en el Sedna IV. La primera va ser Mission Baleines (Whale Mission), centrada en la busca de les «últimes grans ballenes» en perill d'extinció.La segona, titulada Mission Antarctique (Antartic Mission), constituïx una de les «grans expedicions de l'era moderna», en prolongar-se durant 430 dies de navegació i implicar un periodo llarc d'aïllament aixina com una aventura extrema en un clima implacable.Li dernier continent (The Last Continent) va ser la tercera série i va acabar convertint-se en el llarcmetrage documental més exitós de l'història de la cinematografia de Quebec.La quarta série documental, l'objectiu de la qual va ser documentar i deixar testimoni sobre l'estat de la biosfera, es va titular 1000 jours pour la planète (1000 Days for the Planet). Per a esta série es varen buscar investigadors de camp que estigueren treballant en la protecció d'espècies i hàbitats per tot lo món.En conjunt, les películes sobre les expedicions del Sedna IV varen establir nous estàndarts en el sector i han collit un èxit destacable, sent distribuïdes mundialment i reconegudes en numerosos premis i guardons.

A la seua tornada de la Antàrtica, Lemire va aprofitar la popularitat sense precedents de la missió per a llançar una campanya de concienciació i posar en marcha accions per a la lluita contra el calfament global. Es tracta de la major campanya pública de concienciació migambiental en l'història de Quebec.Els seus llibres Mission Antarctique (2007) i Li dernier continent: 430 jourse au cœur de l'Antarctique (2009), basats en els documentals i publicats per Éditions La Presse, varen collir un èxit excepcional en llibreries.

Estrene

La gran traversée es va estrenar en el Montreal International Festival of New Cinema and New Mija el 31 d'octubre de 2003.El documental també es va proyectar en atres festivals en Canadà i Europa, a on va ser guardonat.En decembre de 2003 es va realisar una proyecció especial davant una comissió de les Nacions Unides.

Erro al crear miniatura:

David Suzuki en 2006; un dels responsables a títul honorífic del proyecte, que co-va narrar la versió anglesa de la série documental en The Nature of Things.

Retransmissions

Els cinc documentals es varen concebre per a ser retransmesos per televisió en Canadà i Europa. La série es va emetre en primer lloc en Canadà en Télé-Québec des del 12 de novembre de 2003,mentres que la versió en anglés, narrada per David Suzuki i emesa a partir del 28 de giner de 2004, es va incloure dins del programa de la cadena CBC The Nature of Things.En Estats Units, va ser retransmés des del 24 de febrer en Discovery HD baixe el títul de Voyage of the Sedna.En França, es va emetre en France 5 i despuix en France 2,esta última en una versió especial de 90 minuts.La película i la seua série complementària varen ser vistes per 10 millons d'espectadors al voltant de tot lo món.

Format domèstic

En un primer moment i despuix de la seua estrena en sales comercials, La gran traversée va estar disponible en VHS, que va distribuir el National Film Board of Canada.Una miqueta més vesprada, l'11 de novembre de 2004, es va llançar una edició especial de 90 minuts en format video CD.També va ser llançada en DVD.

En 2005, les cinc películes que conformen Mission Arctique es varen editar juntes en una caixa que contenia 5 discs DVDs (260 minuts).Els títuls de les atres quatre películes de la série són: Menaces sur li toit du monde (Climate on the Edge), dirigida per Alain Belhumeur; Els seigneurs de l'Arctique (Lords of the Arctic), dirigida per Caroline Underwood; Li peuple de la glace (People of the Isse), dirigida per Carlos Ferrand; i À la dérive (Washed Away), dirigida per Patricio Henríquez.

Recepció

Repercussió comercial

La gran traversée es va situar en 2003 com el quarto documental en major recaptació de Canadà, alcançant un benefici de 12.113 $ en taquilles, d'acort en l'informació de Motion Picture Teathres Associations of Canada.Segons el National Film Board, ha tingut sempre aforament complet.

Crítica

A pesar de no estar exent d'errors d'eixecució i d'amprar una forma narrativa que, en certes parts, resulta massa poètica, estem, en opinió de Séverine Kandelman, davant un documental que és al mateix temps una bona película per a vore en família. La película conseguix despertar admiració pels valents exploradors que varen mamprendre eixe mateix viage per aigües hostils pero en una tecnologia molt manco alvançada. En ell s'obri una finestra a un món poc conegut i el documental servix a la seua volta com a recordatori del dany del calfament global.Louise-Véronique Sicotte està, per la seua banda, d'acort en la valoració principal: el documental presenta una gran cantitat d'informació junt en imàgens impactants, pero considera que Jean Lemire està massa present en la seua pròpia película.

En el seu resenya para Li Devoir, Odile Tremblay va valorar de forma positiva el trasfondo històric i geogràfic, pero qüestiona l'us de la narració. En concret, critica la decisió de Lemire de comparar les condicions de la missió de la seua tripulació en les que varen soportar expedicions passades, com la de Franklin, perque la comparació no es pot sustentar donats els grans alvanços en el sector naval i tecnològic dels últims 150 anys.

Premis i nominacions

El documental va ser guardonat en els Premis Gemini i Gémeaux de la Acadèmia canadenca de Cine i Televisió a Millor Sò de Programa/Serie Informatiu o Documental en 2004.Ademés, va obtindre el Premi Golden Sheaf del Festival de Cine de Yorkton en la categoria de Mig ambient/Naturalea en 2004.

Els atres documentals de la série han rebut també nominacions i distincions (destacable el Premi Earthwatch de la National Geographic Society per a la película de Carolina Underwood),de la mateixa manera que la série en el seu conjunt.

Enllaços externs

• Fragment oficial del documental en YouTube (en anglés)
• Série Mission arctique en IMDb (baixe el nom Arctic Mission: The Great Adventure)
• Mission arctique en DocuWiki.net (en anglés, baixe el nom Arctic Mission)