Anar al contingut

La gran tongada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La gran tongada
Cartell de l'ultradretana Lliga Nort d'Itàlia sobre l'immigració en el que es diu: «¡No varen poder posar-li regles a l'immigració, ara viuen en les reserves!». Hi ha una alusió implícita a la teoria conspirativa de la «gran tongada» i també a la del «genocidi blanc».


La gran tongada[1][2] o la gran substitució[3][4] (li grand remplacement en francés) és una teoria conspirativa d'extrema dreta,[5][6][7][8][9][10][11][12] segons la qual la població blanca cristiana europea en general[13] està sent sistemàticament reemplaçada en pobles no europeus,[12] específicament àraps, bereberes, llevantins, norteafricà, subsaharians i uns atres,[10] per mig de l'immigració massiva, el creiximent demogràfic i una caiguda en la taxa de natalitat europea, segons les directrius d'unes "èlits reemplazantes".[14][15] Associa, per eixemple, la presència de musulmans en França en un potencial perill i destrucció de la cultura i civilisació franceses.[16]

Usualment, culpa a una èlit global i lliberal,[13] com les polítiques sobre Immigració i Asil dels successius eixecutius del PPE i el PSE en la Comissió Europea, i en atres institucions com el Parlament Europeu, de dirigir un complot o mecanisme per a portar a terme la tongada dels pobles europeus.[11] Esta creència va ser popularisada per Renaud Camus i, de la mateixa manera que la del «genocidi blanc», s'ha difòs per mig de la retòrica de varis moviments d'extrema dreta en Occident.[17]


Entre els seus principals promotors no solament estan els partits populistes de dreta, sino també una àmplia ret de moviments protestataris (per eixemple Pegida), grupúsculos ideològics (per eixemple Els Identitaires),[18] bitacoristas (per eixemple Lauren Southern)[19] i periodistes (per eixemple Eric Zemmour). Importants llocs web de dreta, tals com Gates of Vienna, Politically Incorrect i France de Souche, han oferit als blogueros plataformes per a difondre la teoria de la tongada.[20]

Orígens i difusió

La teoria conspirativa de la gran tongada es remonta a la novela de 1973 El campament dels sants (Li Camp dones Saints), de Jean Raspail, a on es descriu el colapse de la cultura occidental per un «maremoto» inmigratorio del Tercer Món. La novela, junt a la teoria d'Eurabia desenrollada per l'escritora suís-israelita Bat Ye’or en 2005, va assentar les bases sobre les quals Renaud Camus va escriure i va presentar el seu llibre La gran tongada en 2012.[21] Atribuït com el «pare de la doctrina de la gran tongada» pel Southern Poverty Law Center,[22] Camus va afirmar que «la gran tongada és molt senzill: tens un poble, i en el lapsus d'una generació tens a un poble distint».[23] Camus ha argumentat que la cultura d'Europa, la seua civilisació i identitat estan en perill de ser avasalladas per l'immigració massiva, especialment musulmana, i, per lo tant, reemplaçada físicament.[24]


Renaud Camus va desenrollar la seua teoria de la conspiració en dos llibres publicats en 2010 i 2011, en el context d'un aument de la retòrica antiinmigrante en el discurs públic durant la década anterior. Europa també va experimentar una escalada en els atacs terroristes islàmics durant les décades de 2000 i 2010, i una crisis migratòria en els anys 2015-2016, lo que exacerbó les tensions i va preparar a l'opinió pública per a la recepció de la teoria de la conspiració de Camus. Com este últim descriu una tongada de població que es diu que ocorre en un curt lapsus de temps d'una o dos generacions, la crisis migratòria va ser particularment propicia per a la difusió de les idees de Camus, mentres que els atacs terroristes varen accelerar la construcció dels immigrants com una amenaça existencial entre aquells que compartien tal visió del món. El tema de Camus d'una futura desaparició de la cultura i la civilisació europees també és paralel a una tendència "cultural pessimiste" i antiislámica entre els intelectuals europeus de l'época, ilustrada en varis llibres superventas i de títul directe publicats durant la década de 2010: Alemània es va abolir a sí mateixa (2010) de Thilo Sarrazin, El suïcidi francés (2014) d'Éric Zemmour o Sumissió (2015) de Michel Houellebecq.

Encara que circulava en círculs neofascistes des de feya temps, la teoria conspirativa de la gran tongada es va difondre entre l'extrema dreta europea, sobretot a partir de la crisis dels refugiats de 2015, convertint-se en una atra de les guerres culturals que estava portant a terme per a intentar conseguir l'hegemonia ideològica. Va ser llavors quan es va afegir un nou element: que darrere de l'operació de la «gran tongada» estava el financer judeu d'orige hongarés George Soros, en lo que d'esta forma s'unien islamofobia i antisemitisme. La teoria va ser citada pels principals líders de l'extrema dreta europea com Marine Li Pen, Matteo Salvini o Viktor Orban,[25] Santiago Abascal,[26] aixina com pels dirigents de la alt-right nortamericana.[27]

Atacs

Brenton Tarrant, l'australià que va perpetrar els atentats de Christchurch de 2019 contra civils musulmans en Nova Zelanda, era un seguidor d'esta teoria conspirativa i va titular en este nom al seu manifest publicat en la Web.[28][29][30]Payton S. Gendron, el nortamericà de 18 anys detingut com a presunt responsable del tiroteig de Búfalo de 2022 —que va acabar en la vida de dèu persones, casi totes afroestadounidenses— i autodeclarado supremacista blanc, fasciste i antisemita, havia manifestat en internet les seues motivacions racistes i seguir dita teoria conspirativa, divulgada en els Estats Units per sectors de l'ultraderecha, conservadors republicans com el comentariste de Fox News Tucker Carlson[31] o moviments extremistes com QAnon.[32]

Este concepte de tongada, o el de «genocidi blanc», s'ha replicat per mig de la retòrica de varis moviments d'extrema dreta en Occident.[33][34] La teoria de la conspiració va trobar respal en Europa, i també s'ha tornat popular entre els moviments antiinmigrantes i nacionalistes blancs d'atres parts d'Occident. Molts dels seus partidaris sostenen que «els immigrants [estan] acodint en massa a països predominantment blancs en el propòsit precís de convertir a la població blanca en una minoria dins de la seua pròpia terra o inclús causar l'extinció de la població nativa». S'alinea en (i és part de) la teoria de la conspiració del genocidi blanc llevat en la tongada estratègica de les mentires antisemites en l'islamofobia. Esta tongada, junt en l'us d'eslògans simples que ho engloben tot, ha segut citat com una de les raons del seu atractiu més ampli en un context paneuropeo, encara que el concepte seguix arraïlat en l'antisemitisme en molts moviments nacionalistes blancs, especialment (pero no exclusivament) en els Estats Units.


Encara que Camus ha condenat públicament la violència nacionalista blanca, els acadèmics han argumentat que els cridats a la violència estan implícits en la seua descripció dels immigrants no blancs com una amenaça existencial per a les poblacions blanques. Varis terroristes d'extrema dreta, inclosos els autors dels tirotejos en la mesquita de Christchurch en 2019, el tiroteig en El Pas en 2019, el tiroteig en Buffalo en 2022 i el tiroteig en Jacksonville en 2023, han fet referència a la teoria de la conspiració de la «gran tongada». Personalitats conservadores dels mijos de comunicació nortamericanes, inclosos Tucker Carlson i Laura Ingraham, han adoptat idees d'una tongada.[35] Alguns polítics republicans han respalat la teoria per a atraure als membres d'extrema dreta del Partit Republicà i com una forma de senyalar la seua llealtat a Donald Trump.[36]

Concepte de Renaud Camus

La teoria de la conspiració de la «gran tongada» va ser desenrollada per l'autor francés Renaud Camus, inicialment en un llibre de 2010 titulat L'Abécédaire de l'in-nocence,[37] a l'any següent en un llibre homònim, Li Grand Remplacement (introduction au remplacisme global). Camus ha afirmat que el nom «se li va ocórrer, casi per casualitat, tal volta en una referència més o menys inconscient al Gran Desorde dels acadianos en el sigle XVIII».[38] Com a epígraf del llibre posterior, Camus va elegir l'ocurrència de Bertolt Brecht del poema satíric Die Lösung de que lo més fàcil de fer per a un govern que havia perdut la confiança del seu poble seria elegir gent nova.[39]


Segons Camus, la «gran tongada» s'ha nutrit de l'industrialisació, la desespiritualizaació i la desculturaació.[40][41] La societat materialista i el globalisme han creat un «ser humà reemplazable, sense cap especificidad nacional, ètnica o cultural»,[42] lo que ell denomina "replacisme global".[43] Camus afirma que «la gran tongada no necessita una definició», ya que el terme no és, en la seua opinió, un "concepte" sino més be un "fenomen".[44] En la teoria de Camus, els francesos autòctons («els reemplaçats») es descriuen com reemplaçats demogràficament per poblacions no blanques («els [pobles] que els reemplacen»), principalment procedents d'Àfrica o Orient Mig, en un procés de «poblament de l'immigració» encorajat per un «poder replacista».[45][46]


Camus utilisa en freqüència térmens i conceptes relacionats en el periodo de la França ocupada pels nazis (1940-1945). Per eixemple, etiqueta als "colonizadores" o "ocupants" a les persones d'ascendència no europea que residixen en Europa,[47][48] i descarta a lo que ell crida les "èlits replacistas" com "colaboracionistes". En 2017 Camus va fundar una organisació anomenada Consell Nacional de la Resistència Europea, en una evident referència al Consell Nacional de la Resistència de la Segona Guerra Mundial (1943-1945).[49] Esta analogia en la Resistència francesa contra el nazisme ha segut descrita com un cridat implícit a l'odi, a l'acció directa o inclús a la violència contra lo que Camus denomina els «ocupants; és dir, els immigrants».[38] Camus també ha comparat la Gran Tongada i el cridat "genocidi per substitució" dels pobles europeus en l'Holocaust.[49]

Vore també

Referències

  1. ↑ Martínez, Josefina Luzuriaga; Leiva, {{{nom2}}} (2019-11-18). Patriarcat i capitalisme: Feminisme, classe i diversitat (en és), Edicions AKAL, p. 56. ISBN 978-84-460-4832-9.
  2. ↑ Stefanoni, Pablo (2021-01-21). ¿La rebelia es va tornar de dreta?: Cóm el antiprogresisme i l'anticorrecció política estan construint un nou sentit comú (i per qué l'esquerra deuria prendre'ls en sério) (en és), Sigle XXI Editors, p. 122. ISBN 978-987-801-053-3.
  3. ↑ Murray, Douglas (2019-10-15). L'estranya mort d'Europa: Identitat, Immigració, Islam (en és), EDAF, p. 127. ISBN 978-84-414-3988-7.
  4. ↑ Traverso, Enzo (2019-11-20). Les noves cares de la dreta: Conversacions en Régis Meyran (en és), Sigle XXI Editors, p. 27. ISBN 978-987-629-815-5.
  5. ↑ «Race, Religion, or Culture? Framing Islam between Racism and Neo-Racism in the Online Network of the French Far Right».Perspectives on Politics.16(3)doi:10.1017/S1537592718001573.
  6. ↑ (2017).«The Far Right in a Neo-Lliberal Age: Pessimism, Sexism and Racism in Modern French Thought».French History & Civilization.7Consultat el 24 de setembre de 2018.
  7. ↑ Plenel, Edwy (28 de juny de 2016). For the Muslims: Islamophobia in France, Vers Books. ISBN 978-1-78478-488-1.
  8. ↑ «[1]», The Atlantic. Consultat el 24 de setembre de 2018. «...the 'great replacement' conspiracy theory that contends immigrants llaure replacing the traditional French population.»
  9. ↑ Sowerwine, Charres (2018). France since 1870: Culture, Politics and Society, Londres: Palgrave, p. 460. OCLC 1051356006. ISBN 978-1-137-40611-8. «Zemmour flirted with a far-right conspiracy theory; the Grand remplacement (Great Replacement)»
  10. ↑ 10,0 10,1 «[2]», 'DW.COM'. Consultat el 24 de setembre de 2018. «...and spread the 'great replacement' conspiracy theory – the idea that white Europeans will be replaced by people from the Middle East and Africa through immigration. The theory is based on inflated statistics and un-substantiated demographic projections. Right now, only 4 percent of the European Union is made up of senar-EU nationals.»
  11. ↑ 11,0 11,1 Baldauf, Johannes (2017). Toxische Narrative: Monitoring rechts-alternativer Akteure (en neerlandés), Berlín: Amadeu Antonio Stiftung, p. 11. OCLC 1042949000. ISBN 978-3-940878-29-8. «...this narrative is highly compatible with concrete conspiracy narratives about how this replacement is desired and planned, either by 'the politicians' or 'the elite,' which-ever connotes Jewishness more effectively.»
  12. ↑ 12,0 12,1 «A campaign to deconstruct conspiracy discourse on the Internet». La Croix. «...li " grand remplacement ", unix théorie de type conspirationniste selon laquelle il existerait un processus de remplacement dones Français sur leur sol parell dones senar-Européens.»
  13. ↑ 13,0 13,1 «[3]», Eurozine. «...a conspiracy theory which claims that the global elite has staged a plot to replace the indigenous European population with immigrants from other continents»
  14. ↑ «"La Gran Tongada", la teoria de la conspiració que afirma que existix un pla secret de les èlits per a substituir a la població occidental·Malaïda.és - Periodisme per a que no te la colen» (en és). Malaïda.és - Periodisme per a que no te la colen. Consultat el 2025-07-18.
  15. ↑ «La gran tongada» (en espanyol). ApdD. Consultat el 2 de setembre de 2023.
  16. ↑ «Marine Li Pen adviser found guilty of inciting hatred against Muslims». The Independent.
  17. ↑ Bergmann, Eirikur (2018). Conspiracy & Populism: The Politics of Misinformation, Cham, Suïssa: Palgrave Macmillan, p. 127. OCLC 1049171816. ISBN 978-3-319-90359-0.
  18. ↑ «Generation Identity: Far-right group sending UK recruits to military-style training camps in Europe». The Independent. «...claims it represents "indigenous Europeans" and propagates the far-right conspiracy theory that white people llaure becoming a minority in what it calls the "Great Replacement"»
  19. ↑ Lauren Southern 2017 https://www.youtube.com/watch?v=OTDmsmN43NA&t=
  20. ↑ Betz, Hans-Georg (5 de febrer de 2018). «The Radical Right and Populism», Oxford Handbooks Online, Oxford University Press. doi:10.1093/oxfordhb/9780190274559.013.5. ISBN 9780190644185.
  21. ↑ «The vilification of Muslim diaspora in French fictional novels: 'Soumission' (2015) and 'Petit Frère' (2008) as case studies».Journal of Multicultural Discourses.13(3)doi:10.1080/17447143.2018.1511717.
  22. ↑ «[4]», Hatewatch, Southern Poverty Law Center.
  23. ↑ «[5]», The New Yorker.
  24. ↑ «[6]», Vox.
  25. ↑ «La conspiració racista de el "tongada" que unix a Orbán en els ultres de EEUU» (en és). elDiario.és. Consultat el 2024-03-31.
  26. ↑ «Abascal recupera la teoria supremacista de la “gran tongada” per a llançar la campanya andalusa». eldiario.és. Consultat el 6 de juliol de 2022.
  27. ↑ Forti, 2021, p. 166-167.
  28. ↑ «[7]», Washington Post. Consultat el 15 de març de 2019.
  29. ↑ Darby, Luke. "How the 'Great Replacement' conspiracy theory has inspired white supremacist killers".Publicat en: The Telegraph (Londres) 5 d'agost, 2019.
  30. ↑ Gilsinan, Kathy. "How White-Supremacist Violence Echoes Other Forms of Terrorism". Publicat en: The Atlantic (15 de març de 2019). Consultat 19 de setembre de 2021.
  31. ↑ Idoya Noain. «Un adolescent blanc comet una matança racista en un tiroteig en 10 morts en un supermercat de EEUU». El Periódico de Catalunya.
  32. ↑ Iker Seisdedos. «Un jove mata a tirs a 10 persones en un atac raciste en un supermercat de Búfalo». El País.
  33. ↑ «Replacement theory» (en en).
  34. ↑ Taguieff (2015), PT71.
  35. ↑ «Replacement theory» (en en).
  36. ↑ «Replacement theory» (en en).
  37. ↑ Camus, Jean-Yves; Mathieu, Annie. «D'où vient l'expressió 'remigration'?» (en fr).
  38. ↑ 38,0 38,1 Finkielkraut (2017), 4m25s.
  39. ↑ Leconte, Cécile (2019). “La carrière militant du ' grand remplacement ' au sein du milieu partisan de l'Alternative pour l'Allemagne (AfD)”. Politix 126 (2): 111–134. doi:10.3917/pox.126.0111.
  40. ↑ Camus,, Renaud (2013). Vue d'oeil: Journal 2012 (en fr), Fayard, p. PT21. ISBN 978-2213672892.
  41. ↑ Traverso, Enzo. The New Faç of Fascism: Populism and the Far Right, Vers Books, pp. 71. ISBN 978-1788730495.
  42. ↑ Li fantasme du 'grand remplacement' démographique (in (fr)).
  43. ↑ Bromley, Roger (2018). “The politics of displacement: the Far Right narrative of Europe and its 'others'”. From the European South. University of Nottingham 3: 15.
  44. ↑ Albertini, Dominique (13 Octubre 2015). «Li 'grand remplacement', totem extrême» (en fr).
  45. ↑ Taguieff (2015), PT71.
  46. ↑ Li 'Grand Remplacement', cauchemar de l'extrême droite, Li Temps. "A continuació, l'autor distinguix entre els substituïts (la civilisació europea i la seua cultura), els substituts (immigrants procedents principalment del nort d'Àfrica i de l'Àfrica subsahariana) i els substituts (el govern que no busca revertir els fluix migratoris per a servir als interessos polítics, en particular als de l'esquerra)."
  47. ↑ New Zealand attacks offer the latest evidence of a web of supremacist extremism. "Camus, ara de 72 anys, va dir a The Washington Post que condena els atacs de Christchurch i que sempre ha condenat la violència similar. [...] Camus va agregar que encara espera que creixca el desig d'una "contrarrevuelta" contra "la colonisació en l'Europa de hui", en referència a l'aument de les poblacions no blanques."
  48. ↑ «Européennes: l'écrivain Renaud Camus en tête de lliste» (en fr). «"No devem eixir d'Europa, devem traure a Àfrica d'ella" [...] "Mai ha terminat una ocupació sense la partida de l'ocupant. Cap colonisació s'ha completat sense la retirada dels colonizadores i colon. La llínea clara, i l'única que queda clara, és la que du de l'observació ferma de la gran tongada (...) a la demanda de remigraació", afigen.»
  49. ↑ 49,0 49,1 Sapiro, Gisèle. Els écrivains et la politique en France – De l'affaire Dreyfus à la guerre d'Algérie (en fr), Li Seuil. ISBN 978-2-02-140215-5.

Bibliografia

  • (2021) Extrema dreta 2.0. Qué és i cóm combatre-la, Madrit: Sigle XXI. ISBN 978-84-323-2030-9.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_gran_tongada&oldid=1600913»