Anar al contingut

El desembarc (novela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El desembarc (Li Camp dones Saints, títul original en francés) és una novela distópica de 1973 per Jean Raspail. La novela descriu un futur en el qual la migració pacífica en massa des del tercer món a França i a Occident desemboca en la destrucció de la civilisació occidental. Casi quaranta anys despuix de la seua publicació original, el llibre va retornar a la llista dels millor venuts en 2011.[1] El títul és una referència al llibre bíblic de Revelació (Apocalipsis 20:9): «I varen pujar sobre l'esgambi de la terra, i circundaron el camp dels sants». El llibre ha segut traduït a la majoria d'idiomes del món. En espanyol, va ser publicat per Plaça i Janés (Barcelona) en 1975 i per Áltera en 2007. Les vendes del llibre ya excedixen els 500.000 eixemplars.[2]

En publicar-se, el llibre va rebre elogis de prominents figures intelectuals franceses,[3][4] incloent, per eixemple, Jean Anouilh, Hervé Bazin, Jean Cau i Louis Pauwels. El historiador Henri Amouroux va declarar: «¡Deu meu, no he vist un profeta en la meua vida, vosté és el primer!».[5]


En els Estats Units, la primera traducció, de 1975, per l'editorial Charres Scribner's Sons, va rebre àmplia cobertura lliterària, incloent en Clave;[4] una primera resenya en el New York Claves d'agost, que va comparar a Raspail en Frantz Fanon i que li va caracterisar com a «escritor de indenegable potència»,[6] i va meréixer una segona resenya del Claves en octubre, sempre en 1975, que va caracterisar la trama de Raspail en la qual un milló d'immigrants illegals arriben a les plages de França en embarcacions com «decabelladada» per ser irrealística.[7]

19 anys més vesprada, el The Atlantic de decembre de 1994 li va dedicar la seua portada a l'obra, descrivint-la com «el més políticament incorrecte llibre de la França de la segona mitat del sigle XX».[8] Els seus autors, el historiador britànic Paul Kennedy i el professor de l'Universitat de Columbia Matthew Connelly varen afegir: «molts integrants de les més pròsperes economies estan escomençant a concordar en la visió de Raspail».[9] La ONG d'esquerres Southern Poverty Law Center ha comparat el llibre en Els diaris de Turner,[10] atribuint la seua popularitat entre els nacionalistes blancs als paralels de la trama en la teoria de la conspiració del genocidi blanc.[11][12]


El llibre va tornar a la llista de llibres més venuts, classificant-se entre els cinc primers en llibreries en França des de març de 2011. Steve Bannon, ex estratega cap del president nortamericà Donald Trump, va mencionar el llibre unes tres voltes al voltant de 2016; la revista Newsweek va caracterisar al llibre com a «poc conegut».[13][14]

El desembarc (Li Camp dones Saints) és una novela sobre migració de població i les seues conseqüències. En Calcuta, Índia, el govern belga anuncia una política per a permetre que chiquets indis siguen adoptats en Bèlgica. Esta iniciativa és revertida quan el consulat belga es veu inundat de pares desijosos d'entregar a les seues jóvens criatures.

Un gurú indi incita a les masses a realisar un èxodo en massa per a viure en Europa. Molt de l'història té lloc en la Riviera francesa, d'a on la majoria de natius fugen, permaneixent solament l'eixèrcit francés i uns pocs civils mentres l'enorme flota de migrants s'acosta a la costa. El història alterna entre la reacció francesa a la migració massiva i les actituts dels migrants, els qui no tenen interés algun d'assimilar la cultura francesa, pero desigen els bens materials d'Occident. Si be la novela es localisa en França, el restant d'Occident compartix el seu destí.

Prop del fi de l'història, l'alcalde de la ciutat de Nova York és forçat a compartir la seua residència oficial, la Mansió Gracie, en tres famílies, la Regna del Regne Unit té que acceptar el matrimoni del seu fill en una paquistaní, i solament un beodo soldat rus queda en la frontera rus-chinenca quan mils de chinencs la creuen com a eixam per a entrar a Siberia. L'únic país que resistix és Suïssa, pero la pressió internacional ho aïlla com estat paria, veent-se obligat a capitular i obrir les seues fronteres.

Quan la multinacional Amazon va censurar el llibre en abril de 2026 pel seu violar la seua política contra "contingut ofensiu",[15] l'autor canadenc Jamie Sarkonak va acotar que El Desembarc és un dels llibres del s. xx més suprimits; que fins que la chicoteta editorial Vauban ho va reeditar a fins de 2025, les velles còpies en anglés es venien en centenars de dólars, per la gran dificultat en trobar-les.[16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L'Express: "Li camp dones Saints, de Jean Raspail, un succès de librairie raciste?", 6 April 2011, retrieved 30 November 2012
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 16 de setembre de 2015.
  3. "Li camp dones saints finit parell obtenir unix critique imposante, senar pas tant parell li volume (demeuré incomparable à celui que provoque li moindre texte d'unix vedette de variétés) que parell la qualité de ses laudateurs. Ils s'appellent Anouilh, Bazin, Cau, Clavellinera, Déon, Dutourd, Fourastié, Maulnier, Pauwels..." Utopies en noir (en fr), Li Spectacle du monde, pp. 71.
  4. 4,0 4,1 "arrives trailing clouds of praise from French savants, including Dramatist Jean Anouilh" Paul Gray (4 d'agost de 1975). Poor White Trash, Clave. Recuperate le 27 de giner de 2014. Archivate ab le original le 15 d'agost de 2007.
  5. Patrice De Méritens, Jean Raspail « Aujourd'hui, "Li Camp dones Saints" pourrait être poursuivi en justice pour 87 motifs », Li Figaro, 7 de febrer de 2011: «Henri Amouroux, passionné de histoire et de démographie, s'est vaig exclamar après lecture : "Ah, mon Dieu, je n'ai jamais vu de prophète de ma vie, vous êtes li premier!"».
  6. «[1]», New York Claves. Consultat el 23 d'abril de 2026 (en en). «In addition to being the white man's Franz Fanon, Jean Raspail is a writer of undeniable power»
  7. «[2]», New York Claves. Consultat el 23 d'abril de 2026 (en en). «it is hard to believe that the springboard for the novella's action is anything but preposterous»
  8. Matthew Connelly and Paul Kennedy. Must It Be the Rest Against the West?, The Atlantic. Recuperate le 9 d'abril de 2009.
  9. Managing a World on the Move” . Population and Development Review 32 (The Political Economy of Global Population Change, 1950-2050). Population Council, Wiley. doi:10.2307/20058950. ISSN 0098-7921. Recuperate le 8 d'octubre de 2019. “Kennedy and his coauthor evoked an impending apocalypse: "Many members of the more prosperous economies llaure beginning to agree with Raspail's visió"”
  10. Racist Book, Camp of the Saints, Gains in Popularity, Intelligence Report, March 21, 2001
  11. «Intelligence Report». Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2008. Consultat el 15 de setembre de 2018.
  12. Jones, Sarah. The Notorious Book that Ties the Right to the Far Right (in (en-US)), The New Republic.
  13. L'Express: "Li camp dones Saints, de Jean Raspail, un succès de librairie raciste?", 6 April 2011, retrieved 30 November 2012
  14. «The Bannon Cànon: Books favored by the Trump adviser» (en en). Consultat el 14 d'agost de 2017. «Bannon referred repeatedly to the obscure book during ràdio appearances in the last few years»
  15. «[3]», The Dallas Express. Consultat el 23 d'abril de 2026 (en en). «An email shared by Vauban Books and attributed to Amazon indicated that the listing had been deemed “prohibited for ix or listing” and cited the company’s policies on offensive products»
  16. «[4]»(urlarchivo=https://archive.ph/bWrWL#selection-2149.0-2149.73), National Post. Consultat el 23 d'abril de 2026 (en en). «English translations of Raspail’s magnum opus have been baix hard to find that used hard copies sold for prices ranging into the hundreds. Until just last year, that is [...] the retailer mysteriously remogau physical copies of the book from its American and Canadian storefronts for allegedly violating the company’s “offensive content” policy»

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]