La Caritat (jaciment arqueològic)

La Caritat (jaciment arqueològic)

La Caritat és un jaciment arqueològic de caràcter urbà d'época republicana romana, existent aproximadament entre els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO a.C. Està situat en el terme municipal de Caminreal (Terol, Aragó, Espanya).

Va ser declarat Be d'Interés Cultural pel Govern d'Aragó.

Història

És possible La Caritat siga el primer de tres assentaments successius en la comarca, la qual cosa mostraria una continuïtat de hàbitat urbà ininterromput des del sigle Plantilla:SIGLO a.C a lo manco fins a el Plantilla:SIGLO d.C. Va ser fundat com un assentament celtíbero en procés de romanización i va ser destruït a causa de les guerres sertorianas lliurades en la península ibèrica entre els anys 82 a.C. i 72 a.C.. Possiblement els seus habitants fundarien un nou poblat en el veí Cerro de Sant Esteban (El Poyo del Cid), més fàcil de fortificar i defendre en temps de guerra; encara que este últim extrem no ha segut demostrat.

Es desconeix en seguritat el nom de la ciutat. Cotejant diverses fonts de l'Antiguetat (Història Natural, de Plinio el Vell; la Geografia de Ptolomeo o l'Anònim de Rávena) podria tractar-se de Leonica, nom donat en ser habitada pels leonicenses, poble celtíbero que supostament habitava la zona. La ciutat estaria ubicada dins del trayecte de l'antiga calçada romana que uniria les poblacions de Saguntum (actual Sagunt) i Bilbilis (actual Calatayut). La calçada seguiria el marge esquerre del curs del Jiloca a l'altura de dit jaciment.

Descripció

L'assentament va ser localisat en 1977 per un equip del Museu de Terol. Les excavacions sistemàtiques varen escomençar en 1984, continuant els treballs d'investigació i restauració fins a hui.

Es troba situat a les afores del núcleu urbà. Ocupa una plataforma llaugerament elevada sobre el caixer del Riu Jiloca en una extensió total de 12,5 hectàrees, superfície molt superior a lo habitual en els jaciments d'época ibèrica d'esta comarca, i que sembla indicar, junt en atres elements, el caràcter semiurbano de l'assentament.

En el jaciment existixen vivendes de planta quadrada, normalment organisades entorn a un pati central porticado, al voltant del com es distribuïxen estàncies de característiques molt diferents. Els paviments solen ser d'argila o terra batuda, en sols que no necessiten una preparació especial, llimitant-se a reforçar el terreny i a afegir a la terra natural una porció d'argila per a donar-li una major consistència.

A escassa distància del jaciment es troba el Centre d'Interpretació de la Cultura Romana en Caminreal (CICAR), habilitat en l'antiga estació de ferrocarril del municipi, en a on per mig de diferents elements (maquetes, audiovisuals, recreació, etc.) es pot conéixer la vida dels habitants d'este territori fa 2000 anys.

Bibliografia

• (1980) Carta Arqueològica d'Espanya, Institut d'Estudis Turolenses, p. 139-140.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCavaller Casat, Carlos Javier2003">Cavaller Casat, Carlos Javier (2003). Assentaments urbans en la Celtiberia Citerior en la República i l'Alt Imperi: la ciutat com a element de romanización, Universitat Complutense.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVicente Redón, Jaime D.1984">Vicente Redón, Jaime D. (1984). El jaciment de 'La Caritat' (Caminreal, Terol), Diputació General d'Aragó, p. 83-91.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVicente Redón, Jaime D.1988">Vicente Redón, Jaime D. (1988). La Caritat. Caminreal, Diputació de Saragossa, p. 50-54.
• (1989) El mosaic romà en inscripció ibèrica de la Caritat (Caminreal, Terol), Centre d'Estudis del Jiloca, p. 9-27.
• (1989) Un paviment de opus signinum en epigrafia ibèrica, Ministeri de Cultura, p. 11-42.
• (1991) La Caritat (Caminreal, Terol), Institució Fernando el Catòlic, p. 81-129.