Anar al contingut

Cerro de Sant Esteban (jaciment arqueològic)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Cerro de Sant Esteban és un jaciment arqueològic de caràcter urbà d'época republicana i imperial romana, existent aproximadament entre els sigles Plantilla:SIGLO a. C. i Plantilla:SIGLO d. C. Està situat en El Poyo del Cid, localitat del terme municipal de Calamocha (Terol, Aragó, Espanya).[1]

Història

[editar | editar còdic]

El poblat va poder tindre relació en atres dos de la mateixa comarca, sent el Cerro de Sant Esteban el segon d'ells cronològicament i que avalaria la continuïtat de l'hàbitat urbà ininterromput en la comarca del sigle Plantilla:SIGLO a. C. a lo manco fins al sigle Plantilla:SIGLO d. C.[2] Aixina, va poder nàixer a conseqüència de la destrucció de la ciutat situada en el jaciment de la Caritat (Caminreal) a causa de les guerres sertorianas lliurades en la península ibèrica entre els anys 82 a. C. i 72 a. C., buscant un entorn més fàcil de defendre;[3] de totes formes, este extrem no està confirmat.

Es desconeix en seguritat el nom de la ciutat. Cotejant diverses fonts de l'Antiguetat (Història Natural, de Plinio el Vell; la Geografia de Ptolomeo o l'Anònim de Rávena) podria tractar-se de Leonica, nom donat en ser habitada pels leonicenses, poble celtíbero que supostament habitava la zona.[4] La ciutat estaria ubicada dins del trayecte de l'antiga calçada romana que uniria les poblacions de Saguntum (actual Sagunt) i Bilbilis (actual Calatayut). La calçada seguiria el marge esquerre del curs del Jiloca a l'altura de dit jaciment.

Més alvance el poblat va ser abandonat per causes desconegudes. És possible que els seus moradores ho abandonaren ya en temps de pau per a instalar-se en una zona més plana i accessible i fundaren el núcleu urbà de La Loma del Prat, en el terme municipal veí de Fonts Clares, a mitan de el Plantilla:SIGLO d. C. i a 1,1 km de distància del Cerro.

Descripció

[editar | editar còdic]

Va escomençar a ser estudiat en els anys 50 per Purificació Adrián[5] i posteriorment entre 1976 i 1978 per Francisco Burillo Mozota, dins dels seus treballs de prospecció arqueològica dels diversos assentaments del territori de la Celtiberia, entre els quals es troba la Comarca del Jiloca.[6][7]


El jaciment ocupa una de les ales del cerro, a escassa distància dels atres dos emplaçaments.[2] Es tracta d'un núcleu amurallado d'unes 10 hectàrees d'extensió. La seua muralla és de doble parament, en una llongitut d'1.456 metros de perímetro i 4 metros d'esgambi, adaptada al terreny i en huit torreones de planta quadrada. S'han aterrazado les ales, reutilisant-se per al cultiu. En la vaguada surest es trobava l'entrada, de 3,3 metros d'esgambi, hui travessada pel camí que va a l'ermita.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «el_Cid) Ciutat de Sant Esteban (El Poyo del Cid)». Xilocapedia.
  2. 2,0 2,1 Cavaller Casat, CarlosAssentaments urbans en la Celtiberia Citerior en la República i l'Alt Imperi: la ciutat com a element de romanización.Universitat Complutense.
  3. Cavaller Casat, CarlosAssentaments urbans en la Celtiberia Citerior en la República i l'Alt Imperi: la ciutat com a element de romanización.Universitat Complutense.
  4. Plinio el VellHistòria Natural.Lliure III
  5. «Jaciment del Cerro de Sant Esteban». El Poyo del Cid. Cultura.
  6. Burillo Mozota, FranciscoNoticiari Arqueològic Hispànic.
  7. Burillo Mozota, FranciscoInventari arqueològic. Calamocha.Diputació General d'Aragó.
  8. Territori Iberkeltia 2.0. «Cerro de Sant Esteban del Poyo del Cid (Terol)». Youtube.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBurillo Mozota, Francisco1981">Burillo Mozota, Francisco (1981). Poblat de Sant Esteban (el Poyo del Cid, Terol), Noticiari Arqueològic Hispànic, p. 187-290.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBurillo Mozota, Francisco1991">Burillo Mozota, Francisco (1991). Inventarie arqueològic: Calamocha, Diputació General d'Aragó.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCavaller Casat, Carlos Javier2003">Cavaller Casat, Carlos Javier (2003). Assentaments urbans en la Celtiberia Citerior en la República i l'Alt Imperi: la ciutat com a element de romanización, Universitat Complutense.


Referències

[editar | editar còdic]