Anar al contingut

Làrnaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Làrnaca

Làrnaca (en griego: Λάρνακα [Lárnaka]) és la tercera ciutat més gran de Chipre, despuix de Nicòsia i Limassol. És la capital del districte homònim. Localisada en la costa surest de l'illa, té una població d'uns 72.000 habitants (2010). En ella es troba el segon port i l'aeroport més important de Chipre, l'Aeroport Internacional de Làrnaca, ubicat al sur de la ciutat. És, també, un important resort turístic. Casi immediat a la ciutat es troba la base sobirana del Regne Unit cridada Dekelia. Al nort es troba l'antiga refineria de petròleu de l'illa, que es va reduir a una instalació d'almagasenament en acabant de que fora venuda en 2008. La ciutat, també és coneguda pel seu pintoresc malecón (costanera) que inclou files de palmeres (o φοινικούδες, Finikoudes, en dialecte chiprà). Làrnaca Marina és un dels quatre punts oficials d'entrada a Chipre per via marítima.

Història

Vore també: Citio
Front de l'Iglésia de Sant Lázaro.
Interior de l'Iglésia de Sant Lázaro.

Làrnaca va ser fundada pels fenicis i va ser coneguda com Citio (Kition en grec i Citium en llatí). El nom bíblic, Kittim, encara que deriva de Citium, va anar de fet usat en térmens prou generals per a Chipre en el seu conjunt, i ocasionalment els judeus pels grecs i romans. Làrnaca és coloquialment coneguda com "Skala" (en grec: Σκάλα), lo que significa "escala" o "etapa de amarament", referint-se a l'estatus de la ciutat en l'història com un port important.

Com la major part de les ciutats chipranes, Citio va pertànyer a l'Imperi persa o aqueménida. En l'any 450 a. C., el general ateniense Cimón va morir en la mar defenent la ciutat de Citio en una gran batalla en els perses. En el seu llit de mort va instar als seus generals a que ocultaren la seua mort tant als seus aliats com als perses. La cita "Και Νεκρός Ενίκα" ("Inclús en la mort va ser victoriós") es referix a Cimón. Una estàtua de Cimón el Ateniense s'alça orgullosament en el front llitoral de la moderna Làrnaca.

Com atres ciutats de Chipre ha sofrit repetidament terremots i en l'época migeval quan la seua baïa es va reblir (un signe de que l'illa va ser deforestada i sobreexplotados les seues pastures) la població es va traslladar a Làrnaca, en el front obert a la mar més al sur. La ensenar i la ciutadella han desaparegut hui. Queden restants del recint amurallado i d'un santuari en numeroses ofertes de terracota. El gran cementeri ha proporcionat constant botí a les excavacions ilícites durant més d'un sigle.

Làrnaca era un lloc relativament desconegut fòra del país, fins que la turbulència derivada de l'invasió turca de 1974 va provocar que les Nacions Unides controlaren el principal aeroport internacional de Chipre en Nicòsia. Poc despuix, es va construir un aeroport alternatiu en Làrnaca per a garantisar el fluix de turistes essencial per a l'economia chiprana. Com a conseqüència, el poblat de Làrnaca es va començar a desenrollar més ràpidament.

El turisme que acodix a Chipre buscant sol i plages troba poc que fer en Làrnaca, puix esta és més be una localitat l'atractiu de la qual són els seus aires de el "vell Chipre". Entre els edificis històrics de la ciutat el més destacat és l'Iglésia de Sant Lázaro de la qual destaca la seua alta torre campanar, en el seu interior es veneren els restants i les relíquies de Sant Lázaro de Betania. També destaca el Castell de Làrnaca, construït per a protegir la costa sur de Chipre.

Festes populars

Anualment se celebra el Festival de Kataklysmós, cinquanta dies despuix de la Pasqua (és dir a principis d'estiu, entre maig i juny). l'Iglésia ortodoxa chiprana ha consagrat el festival com la celebració de la salvació de Noé en el diluvi universal, encara que hi ha versions que apunten que es tracta d'una festa pagana en els seus orígens, provablement commemorant el naiximent d'Afrodita.


El festival solia durar una semana, pero en els últims anys, en la comercialisació cada volta major de llocs perifèrics en passejades i restaurants s'ha estés a prop de tres semanes, durant el qual la primera llínea de plaja està tancada al tràfic per les vesprades.

Art

La ciutat alberga des de 2018 la Bienal de Larnaca. La Primera Bienal va atraure a més de 22.000 visitants. La següent edició es va pospondre fins a 2021 per la crisis de Corona en 2020 i mostra obres d'art en les sèus del Museu Pierides i la Galeria d'Art Municipal de Larnaca.[1]

Clima

Persones destacades

Ciutats germanes

Vore també

Referències

Enllaços externs

Larnaca en Wikimedia Commons.