Krameria lappacea
La ratania (Krameria lappacea) és una espècie de planta medicinal del gènero Krameria pertanyent a la família Krameriaceae. És originària de la Cordillera dels Andes.[1]

Descripció
És un arbust hemiparásito en la raïl molt ramosa, horisontal i no molt llarga.[2] El seu corfa és grossa, de color marró rojós i de color roig el seu interior. El brot és cilíndric i ramoso, en branques que medixen 50-80 cm de llongitut; que en la seua joventut són de color blanquecino i velludas i que en edat adulta es tornen de color obscur i nuetes. Té les fulles alternes, sèssils, oblongas-ovadas i en peciol curt. La flor és de color roig i gran en el càliç que té quatre sépal i la corola en quatre pétals. El fruit és una drupa seca i pilosa en aguijones, en una o dos llavors comestibles en el seu interior.
Distribució i hàbitat
És originari de la Cordillera dels Andes, a on creix a una altitut de 900 - 1200 metros, en terreny secs, arenencs o de grava. Es troba en les zones andines del Perú, Bolívia, Colòmbia, Equador, Chile i Brasil, i inclús s'han observat en Centreamèrica i Mèxic.
Taxonomia
Krameria lappacea va ser descrita per (Dombey) Burdet & B.B.Simpson i publicat en Candollea 38: 696. 1983.[3]
Krameria: nom genèric otorgat en honor de Johann Georg Heinrich Kramer (abrev. bot. J.G.H.Kramer), un famós botànic i físic austro-hongarés del XVIII.[4]
triandra: epítet llatí que significa (tres machos), es deu a l'estructura de les seues flors que posseïxen tres estams.
Farmacognosia
- Antecedents etnobotànics
S'utilisen tradicionalment en Sudamèrica com palitos per a mastegar, per a netejar i enfortir les dents, per a reduir el fluix sanguíneu i com astringent contra la diarrea i les úlceres bucals.[5] La decocció de les raïls es pren per a tractar la diarrea i l'inflamació.[6]
- Fitoquímica
S'han detectat els següents flavonoides en els extractes de la raïl: catequina, epicatequina, galocatequina i epigalocatequina.[7]
- Activitat farmacològica
S'han verificat les propietats antibacterianes de l'extracte etanólico.[6] S'ha demostrat que els extractes de les raïls, aixina com alguns dels seus components purs, posseïxen activitats antimicrobianas, antioxidants i fotoprotectoras.[5] Aixina mateix, en un estudi publicat en 2021 s'ha demostrat el potencial citotóxico de varis extractes de corfa de la raïl contra la llínea celular de carcinoma de mama humà.[8]En un atre estudi es va comprovar que l'extracte de la raïl posseïx propietats anticoccidiales, ademés d'una notable millora en l'estat nutricional del teixit yeyunal.[9]
S'ha demostrat l'activitat antifúngica de l'extracte metanólico.[10]
Estat de conservació
Segons Weigend & Dostert (2008), Krameria lappacea enfronta una pressió extractiva considerable, ya que les seues poblacions selvades són l'única font d'aprovisionament tant per a l'ús local com per a l'exportació comercial, que supera les 30 tonellades anuals solament en Perú. L'espècie presenta un creiximent extremadament llent, requerint entre 7 i 15 anys per a alcançar un tamany cosechable, i no tolera la collita parcial, ya que les raïls secundàries no poden extraure's sense danyar la planta completa. Els càlculs realisats per a un àrea controlada de 2000 ha en les rodalies d'Arequipa varen establir un volum màxim d'extracció sostenible de 2 tonellades anuals, sifra que contrasta en els volums d'exportació nacional. La regeneració natural de l'espècie depén d'anys en precipitacions suficients, possiblement associats al fenomen El Niño, lo que fa que la recuperació de poblacions afectades siga llenta i irregular. La distribució actual de la planta en certes zones podria ser ya resultat de sigles d'explotació intensa, encara que açò no ha pogut confirmar-se en certea.[1]
Noms comuns
- Castellà: ratania, ratania del Perú, raïl per a les dents, ratania de payta, mapato, pumacuchu i pacul.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Weigend, Maximilian; Dostert, Nicolas (2008). Manege sostenible de ratania en Perú, Krameria lappacea (Dombey) Burdet & Simpson, Llima: Cooperació Alemana al Desenrolle. Consultat el 2026-4-10.
- ↑ Dostert, Nicolas; Cvores, Fatima; Brokamp, Grischa; Weigend, Maximilian(2018-02-27).«Propagació in situ de ratania - Krameria lappacea (Krameriaceae): factors limitantes de la propagació natural i efectes de resiembra».Revista Peruana de Biologia.25(1): 029–034.ISSN 1727-9933.doi:10.15381/rpb.v25i1.14345.Consultat el 2026-04-10.
- ↑ 3,0 3,1 «Krameria lappacea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de setembre de 2014.
- ↑ Moreira Espinoza, Sergio; Moreira-Muñoz, Andrés; Muñoz-Schick, Mélica(00/2012).«Orige del nom dels gèneros de plantes vasculars natives de Chile i la seua representativitat en Chile i el món».Gayana. Botànica.69(2): 309–359.ISSN 0717-6643.doi:10.4067/S0717-66432012000200011.Consultat el 28 de març de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 Baumgartner, Plana; Moixa, Silvio; Atanasov, Atanas G.; Bodensieck, Antje(2011-08-26).«Lignan Derivatives from Krameria lappacea Roots Inhibit Acute Inflammation in Viu and Pro-inflammatory Mediators in Vitro».Journal of Natural Products.74(8): 1779–1786.ISSN 0163-3864.doi:10.1021/np200343t.Consultat el 2026-04-10.(en en)
- ↑ 6,0 6,1 Net, Catherine C.; Owens, Charres W.; Langfield, Richard D.; Comeau, Anthony B.(2002-02).«Antibacterial activity of some Peruvian medicinal plants from the Callejon de Huaylas».Journal of Ethnopharmacology.79(1): 133–138.doi:10.1016/S0378-8741(01)00398-1.Consultat el 2026-04-06.(en en)
- ↑ Genovese, Carlo; D’Angeli, Floriana; Bellia, Francesco; Distefano, Alfio(2021-04-13).«In Vitro Antibacterial, Anti-Adhesive and Anti-Biofilm Activities of Krameria lappacea (Dombey) Burdet & B.B. Simpson Root Extract against Methicillin-Resistant Staphylococcus aureus Strains».Antibiotics.10(4): 428.ISSN 2079-6382.doi:10.3390/antibiotics10040428.Consultat el 2026-04-10.(en en)
- ↑ Al-Oqail, Mai Mohammad(2021-03).«Anticancer efficacies of Krameria lappacea extracts against human breast cancer cell line (MCF-7): Role of oxidative stress and ROS generation».Saudi Pharmaceutical Journal.29(3): 244–251.doi:10.1016/j.jsps.2021.01.008.Consultat el 2026-04-10.(en en)
- ↑ Abdel-Gaber, Rewaida; Alamari, Ghada; Dkhil, Mohamed A.; Meryk, Andreas(2024-05-01).«Krameria lappacea root extract’s anticoccidial properties and coordinated control of CD4 T cells for IL-10 production and antioxidant monitoring».Frontiers in Immunology.15ISSN 1664-3224.doi:10.3389/fimmu.2024.1404297.Consultat el 2026-04-10.
- ↑ Zabka, Martin(2022-10-22).«Antifungal Efficacy and Convenience of Krameria lappacea for the Development of Botanical Fungicides and New Alternatives of Antifungal Treatment».Agronomy.12(11): 2599.ISSN 2073-4395.doi:10.3390/agronomy12112599.Consultat el 2026-04-10.(en en)
- ↑ «Repoblament forestal de Atacama». Consultat el 27 de març de 2019.
Enllaços externs
- Krameria lappacea (Domb.) Burd et Simp. on www.ars-grin.gov
- Krameria lappacea on www.liberherbarum.com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Krameria lappacea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.