Planta paràsita

Una planta paràsita és la que obté alguna o totes les substàncies nutritives que necessita per al seu desenroll des d'una atra planta. Es coneixen en estes característiques a unes 4100 espècies en aproximadament 19 famílies d'angiosperma.^[1] Les plantes paràsites tenen una raïl modificada, cridada haustori, que penetra a la planta amfitrió i la conecta en la seua xilema, floema, o en abdós.

Classes de parasitisme

Les plantes paràsites es classifiquen com seguix:

a. Paràsita obligada - un paràsit que no pot terminar el seu cicle vital sense un amfitrió.
b. Paràsita facultativa - un paràsit que pot terminar el seu cicle vital independentment d'un amfitrió.
c. Paràsites de tallos - paràsita que es fixa al talle de l'amfitrió.
d. Paràsites de raïls - paràsita que es fixa a la raïl de l'amfitrió.
i. Holoparásita - una planta que és totalment paràsita en atres plantes i no tenen cap clorofila.
f. Hemiparásita - una planta que és paràsita baix condicions naturals i és també fotosintética en un cert grau. Les hemiparasitas pot a penes obtindre els aliments de l'aigua i del mineral de la planta amfitrió. Molts obtenen també per lo manco partix dels seus nutrients orgànics de l'amfitrió.

En les hemiparásitas, un dels tres sistemes de térmens es pot aplicar a la mateixa espècie, i.g.

Nuytsia floribunda és una hemiparásita obligada de raïls.
Rhinanthus és una hemiparásita facultativa de raïls.
Viscum album és una hemiparásita obligada dels tallos.

En les holoparásitas s'obliguen sempre dos térmens necessaris, i.g.

Cuscuta europaea és holoparásita de talle.
Hydnora spp. són holoparásitas de raïls.

En este grup trobem les manifestacions més extremes. Carixen completament de clorofila (no seran verdes), per tant, sense capacitat de realisar fotosíntesis. Al no realisar fotosíntesis no necessiten fulls (que serien alguna cosa aixina com els òrguens "captadores de llum") ni per tant tallos que funcionen com a soport per a les mateixes. Obtenen els nutrients i l'aigua del floema i xilema de la planta hospedadora. La majoria són paràsites de raïls, no obstant algunes espècies són paràsites de tallos i han perdut la rubisco, els tilacoides, clorofila i fixació de CO2. Algunes espècies de la família Rafflesiales també són paràsites de tallos, com Apodanthes, Pilostyles, Rafflesia,^[2] pero possiblement escomençaren sent en el seu orige paràsites de raïl per a passar després a ser del talle. Coneixent estes senyes no sorprén observar que com a òrguens vegetatius solament posseïxquen unes raïls modificades (haustoris) que penetren en el teixit del hospedador.

Rancs de hostage

Algunes plantes paràsites són generalistes i parasitan moltes diverses espècies, inclús vàries espècies al mateix temps. D'esta manera Cuscuta, Cassytha i Odontites verna són paràsites generalistes. Atres plantes paràsites són els especialistes que parasitan unes poques o una sola espècie. Epifagus virginiana és un holoparásito solament de la raïl de Fagus grandifolia i Rafflesia són uns holoparásitos de la vidaTetrastigma.

Referències

↑ Nickrent, D. L. and Musselman, L. J. 2004. Introduction to Parasitic Flowering Plants. The Plant Health Instructor. DOI: 10.1094/PHI-I-2004-0330-01 [1]
↑ Rosa Porcel. La bella Raflessia. La ciència d'Amara [2]

Este artícul conté una traducció derivada de «Planta parásita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Nickrent, D. L. and Musselman, L. J. 2004. Introduction to Parasitic Flowering Plants. The Plant Health Instructor. DOI: 10.1094/PHI-I-2004-0330-01 [1]

[2] Rosa Porcel. La bella Raflessia. La ciència d'Amara [2]

[1]

[2]