Anar al contingut

Klismós

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Klismós
Klismós en respal curve i cònic, pates curvades. Estela funerària de Jantipo, Atenes, ca. 430-420 A.C.

Klismós () és un tipo de cadira familiar en l'antiga Grècia, que està present en representacions de mobles antics pintats en gots de ceràmica grega i en bajorrelieves des de mediats de el V en avant.

Antiga Grècia

En els poemes épicos, al terme klismós se li dona el significat de silló, pero no hi ha una descripció específica sobre la seua forma. en la Ilíada XXIV, despuix de la petició de Príamo, Aquiles s'alça del seu tro, alça al vell, va a preparar el cos d'Héctor per al funeral i torna a ocupar el seu lloc en el seu klismós.[1]

Una pintura en un got d'un sàtir que du una cadira klismós sobre els muscles ilustra clarament la seua forma.[2] Les pates curvades i còniques de la cadira klismós divergixen cap a davant i cap a arrere, oferint estabilitat. Les pates atrasseres continuen cap a dalt per a recolzar un gran respal cóncau que soporta els muscles de la persona assentada i és lo suficientment baix com per a recolzar un colze sobre ell.

Els klismós varen caure en desús durant el periodo helenístic; no obstant, el teatre de Dioniso, al peu de l'Acrópolis d'Atenes, de el I, esculpió klismoi.[3] Quan s'ha representat un klismós en retrats romans d'individus assentats, les escultures eren còpies d'obres gregues. La caiguda en desús dels klismes podria deure's a un defecte de disseny, ya que les pates de la cadira, que es doblen cap a fòra, podrien no ser capaces de soportar el pes dels que s'assentaven en ella.[nota 1] La caiguda en desús dels klismós en podria deure's a un defecte de disseny, ya que les pates de la cadira, que es doblen cap a fòra, podrien no ser capaces de soportar el pes dels que s'assentaven en ella.

Neoclassicisme

Els lictores duen a Brut els cossos dels seus fills, 1789, oli sobre llenç, 323 x 422 cm, Museu del Louvre, París.

L'us del klismós es va reprendre durant la segona fase arqueològica del neoclassicisme europeu. Varen estar molt presents en París en els mobles comprats pel pintor Jacques-Louis David al fabricant de mobles Georges Jacob en 1788, per a ser utilisats com a accessoris en pintures històriques pel propi David, ya que el nou sentit del historicisme exigia autenticitat visual. Els nous mobles apareixen en la pintura de David, Els lictores duen a Brut els cossos dels seus fills (1789). Seria difícil trobar un klismós francés d'época anterior a les dissenyades per l'arquitecte Jean-Jacques Lequeu en 1786 per a un mobiliari d'estil «etrusc» per a l'hotel Montholon,[nota 2] en el boulevard Montmartre, i fabricades per Jacob; el mobiliari ha desaparegut, pero els dibuixos en aquarela es conserven en el Cabinet dones Medailles.[4] Simon Jervis va observar que Joseph Wright of Derby va incloure una cadira similar en la seua Penelope Unraveling Her Web, 1783-1784 (Museu J. Paul Getty).[5]

En Londres, les primeres cadires klismós varen ser dissenyades per Thomas Hope per a la seua casa en Duchess Street, Londres. Un, adquirit pel Museu Fitzwilliam va ser ilustrat en Recent Acquisitions at the Fitzwilliam Museum,[6] el qual George Beaumont havia descrit ya en 1804 com «més un museu que una atra cosa»;[10] cadires klismós varen ser ilustrades per Hope en diverses variacions en Household Furniture and Interior Decoration (1807), registre de la seua casa-museu semipública. Una cadira klismós també apareix en el seu quadern de dibuixos, c. 1812, actualemtne en el Royal Institute of British Architects[7] Les cadires klismós en la seua forma més pura varen amoblar la pinacoteca de Hope (pl. II) [8] i la segona sala que conté gots grecs (pl. IV), pero les pates de les cadires presenten variacions sobre el tema clàssic ilustrat en plaques de ceràmica grega. La pintura de Henry Moses Ilustració de nobles jugadors de cartes assentats en cadires klismós, va aparéixer en Hope, Designs of Modern Costume (c. 1812).[nota 3]


En la presència de cadires klismós, una colecció de gots grecs, un autorretrato d'Adam Buck i la seua família, es va pensar que representava significativament a Thomas Hope.[nota 4]

Les cadires klismós varen ser dissenyades per a Packington Hall, Warwickshire, per Joseph Bonomi el Vell.[nota 5]

Una renaixença acadèmica tan sever podria vore's compromés per característiques més familiars de la pràctica habitual del fabricant de cadires: una cadira klismós de principis de el XIX de J.E. Höglander, Estocolm. Les columnes que formaven la part posterior havien segut una característica de Thomas Sheraton,[9] tenia un respal acolchado recolzat en cinc columnes primes[20] i les cares de les pates estaven llaugerament tapizadas.

Notes

  1. ↑ Per eixemple, les escultures dels Museus Capitolinos que representen a una dòna assentada (Wanscher 66-67) i a un home (Wanscher 68-69), són provablement còpies d'originals del sigle IV a. C.
  2. ↑ Proyectat per Mathieu de Montholon (1753-1788), Conseller d'Estat, Pare de Charles Tristan, marqués de Montholon.
  3. ↑ Ilustrat en Margaret Jourdain, "Regency Furniture", edició revisada de 1965, p. 51, fig. 86. Una cadira anglesa klismós de 1807 està ilustrada per Jourdain (fig. 84) en la pintura de gènero «etrusca», sobre terracota roja i negra, en imitació d'un got grec pintat, en un esquema de color cridat «etrusc», pels conceptes erròneus sobre els gots grecs trobats en Itàlia
  4. ↑ La pintura es reproduïx en la coberta de John Morley, "Regency Design 1790-1840" (Londres: Zwemmer) 1993; crítica del volum "The Burlington Magazine 135, número 1085 (agost 1993), p. 568. Alex Kidson va observar en estos estos icons que representaven l'alta cultura, «que el modest Buck que podria haver segut erròneament identificat com un coneixedor, mecenes i coleccioniste extremadament ric, està fascinat i apunta a un enorme canvi sociològic en els patrons d'influència i mecenage».
  5. ↑ Les cadires klismós en el neclasicisme europeu han segut tractades en The Age of Neoclassicism, catàlec de l'exposició, 1972, número 1592 (una cadira klismós dissenyada per l'arquitecte danés Nikolai Abraham Abildgaard, c. 1800-09 (Museu d'Arts Decoratives de Copenhague) i 1644)

Referències

  1. ↑ R.M.Frazer, "The κλισμός of Achilles Iliad 24.596-598," GRBS 12 (1971:295-301); Frazer interpreta els versos com no incoherents; segons l'etiqueta grega de hospitalitat (xenía), Aquiles oferix el thronos a Príamo i se senta en el klismos més modests.
  2. ↑ Richter, Gisela (1966). Furniture of the Greeks, Etruscans and Romans (en anglés), Nova York: Phaidon Press, pp. 169-197; 276, 510-14. «L'ilustració del klismós està en les figures»
  3. ↑ Dona Wanscher, The Art of Furniture (1966), 16; un ilustrat en Margarete Bieber, Die Denkmäler zoom Theaterwesen im Altertum (1920), l, 4.
  4. ↑ Jarry, Madeleine; Devinoy, Pierre (1973). Li siège français (en francés), Friburgo: Office du Livre, p. 260 i fig. 56.
  5. ↑ Jervis, Simon(maig de 1991).The Burlington Magazine.133(1058): 329.Consultat el 19 de novembre de 2018.(en anglés)
  6. ↑ (giner de 1995).Suplement del'The Burlington Magazine.137(1102): 59-64, fig. xix en p. 64.(en anglés)
  7. ↑ Watkin, David; Lever, Jill(1980).Architectural History.(23): 52-187.(en anglés)
  8. ↑ (1980).Architectural History.(42): 56, pl. II.
  9. ↑ Sheraton, Thomas (1992). The Cabinet-Maker and Upholsterer's Drawing-Book, Part III, 1793 (en anglés), Dover.


Referències