Kepler-283c
Kepler-283c és un exoplaneta descobert en 2014 pel Telescopi Espacial Kepler, per mig del método de trànsit. En un índex de similitut en la Terra (IST) del 79 %, és un dels cossos planetaris més semblats a la Terra de quants han segut trobats fins a la data.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Tamany
[editar | editar còdic]En un ràdio d'1,81 R⊕, Kepler-283c és una supertierra. El seu massa estimada, assumint una composició de ferro-roca similar a la terrestre, és de 7,04 M⊕.[2] El seu densitat seria un 18 % major que la de la Terra, possiblement per l'efecte compressor de la atracció gravitatoria sobre les capes internes del planeta. La gravetat sobre Kepler-283c seria més del doble que la terrestre, de modo que una persona en un pes de 80 kg en la Terra pesaria una miqueta més de 171 kg sobre la seua superfície.[1]
En estes característiques, la massa i ràdio de Kepler-283c estan per damunt del llímit d'1,6 R⊕ i 6 M⊕ marcat per l'equip HARPS-N en les seues investigacions recents per als cossos telúrics, per lo que podria ser un objecte terrestre en una superfície definida, un minineptuno o una transició entre abdós.[3]
Temperatura
[editar | editar còdic]La temperatura mija superficial calculada per a Kepler-283c és de 17,95 °C (mesoplaneta), front als 15 °C de la Terra.[1] Estes estimacions partixen de la posició del planeta en la zona habitable del sistema, llaugerament més desplaçada cap al confín intern de la mateixa que la Terra. Mentres que el valor HZD terrestre (de l'anglés «Habitable Zone Distance» o distància respecte al centre de la zona habitable) assignat pel Laboratori de Habitabilitat Planetària de la Universitat de Puerto Rico en Arecibo, és de -0,5 (desplaçat cap al confín intern), Kepler-283c registra un -0,58 (encara més).[1] La temperatura real del planeta és desconeguda, sent provable (per la seua major massa) que conte en una densitat atmosfèrica per damunt de la terrestre. En tal cas, caldria esperar temperatures encara majors a les estimades i no pot descartar-se que es tracte d'un «supervenus».[4]
Anclaje per marea
[editar | editar còdic]És habitual que els exoplanetes situats en la zona habitable d'estreles poc massives es troben ancorats per marea.[5] Kepler-283 és una nana taronja, en una massa de 0,62 M☉ i un radi de 0,57 R☉, per lo que és possible que els exoplanetes pròxims al confín intern de la seua zona habitable (com Kepler-283c) estiguen ancorats per marea.[6] Inclús si Kepler-283c es troba dins del llímit de anclaje, la seua posició extrema dins del mateix fan supondre que provablement tinga una rotació no sincronisada en la seua òrbita i que conte en cicles de dia i nit similars als de la Terra.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Exoplaneta Anàlec la Terra Planeta Ricitos d'Or Habitabilitat planetària Zona habitable Habitabilitat en sistemes de nanes taronges Planeta superhabitable Anex:Planetes extrasolars potencialment habitables
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 3 de febrer de 2015.
- ↑ «5 Exoplanets Most Likely to Host Alien Life» (en anglés). Space.com. Consultat el 3 de febrer de 2015.
- ↑ «[1]».
- ↑ «Fact or Fiction?: We Ca Push the Planet into a Runaway Greenhouse Apocalypse» (en anglés). Scientific American. Consultat el 3 de febrer de 2015.
- ↑ «Alien Planets With No Spin May Be Too Harsh for Life» (en anglés). Space.com. Consultat el 3 de febrer de 2015.
- ↑ «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 3 de febrer de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kepler-283c» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.