Anar al contingut

Kapteyn b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kapteyn b

Kapteyn b és un exoplaneta descobert en 2014 per l'equip HARPS del Observatori de la Cadira (Chile) i confirmat posteriorment per atres observatoris al voltant del món.[1] Situat a 12,8 anys llum, és l'exoplaneta més propenc al sistema solar en possibilitats d'albergar vida despuix de Tau Ceti i.[2]

Característiques

Kapteyn b orbita a l'estrela de Kapteyn, una nana roja en una massa estimada de 0,28 M☉ i un ràdio de 0,29 R☉.[3] En una temperatura superficial de 3550 K, té solament un 1,2 % de la lluminositat del Sol.[2] El seu metalicitat, de -0,89, és extremadament baixa, lo que indica una escassea d'elements pesats en el sistema (és dir, tots llevat l'hidrogen i l'heli).[3] La baixa metalicitat favorix als partidaris d'un Kapteyn b gaseós (minineptuno) i, en qualsevol cas, demostra l'antiguetat del sistema (en una edat estimada en 11 500 millons d'anys).[1]

El planeta conta en una massa de 4,8 M⊕ i un radi d'1,64 R⊕, lo que ho situa just en el llímit entre els planetes telúrics i els minineptunos.[4] Per tant, Kapteyn b podria ser una supertierra, un minineptuno o una transició entre abdós; encara que donada el seu metalicitat provablement siga un cos gaseós. De no ser aixina, la seua temperatura mija superficial (assumint un albedo i atmòsfera similars als de la Terra), seria de -26,95 °C, que ho convertixen en un psicroplaneta.[2]


Kapteyn b es troba en la zona de habitabilitat de la seua estrela, en una òrbita molt elíptica que ho situa a 0,13 UA de la mateixa durant la seua periastro i ho allunta a 0,20 UA durant l'apoastro (és dir, durant el seu any de 48,62 dies, passa del confín intern a l'extern de la zona habitable).[5] En qualsevol cas, donada la poca lluminositat de la seua estrela, tota la zona de habitabilitat del sistema es troba dins del llímit d'anclaje per marea i, a no ser que la seua excentricitat haja conseguit una resonància orbital similar a la de Mercurio, és molt provable que presente sempre una mateixa cara a la seua estrela (contant en un hemisferi diürn i un atre nocturn).[6]

Conta en un companyer en el sistema de major tamany, Kapteyn c, que orbita a l'estrela Kapteyn a una distància encara major, més allà de la zona habitable.[2]

Habitabilitat

Tamany aproximat de Kapteyn b en comparació a la Terra.

l'índex de similitut en la Terra de Kapteyn b és del 67 %, molt similar al de Mart (64 %).[2] El seu potencial per a albergar vida és molt escàs, considerant la seua baixa temperatura d'equilibri, les seues dimensions i metalicitat (pròpies d'un minineptuno), el seu provable anclaje per marea i els problemes derivats de la pertinença a una nana roja.[7][2] No obstant, la seua estrela és molt antiga i, de haver segut fulgurant durant els seus primers mils de millons d'anys de vida, fa molt que hauria deixat arrere esta fase. Ademés, donada la seua edat, qualsevol organisme present en el planeta hauria tingut molt més temps per a evolucionar que els sers vius de la Terra.[1]

En el futur, noves ferramentes podran efectuar anàlisis espectroscópicos de l'atmòsfera de Kapteyn b, lo que permetrà conéixer la seua temperatura real, composició atmosfèrica i la presència (o absència) de vida.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Found! Oldest Known Alien Planet That Might Support Life» (en anglés). Space.com. Consultat el 6 de febrer de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 6 de febrer de 2015.
  4. ↑ «[1]».
  5. ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 6 de febrer de 2015.
  6. ↑ «Alien Planets With No Spin May Be Too Harsh for Life» (en anglés). Space.com. Consultat el 6 de febrer de 2015.
  7. ↑ «Would Life Be More Advanced on a World Twice as Old as Earth?» (en anglés). Air & Space (Smithsonian). Consultat el 6 de febrer de 2015.
  8. ↑ Astrobio. «Designing a Telescope to Detect Alien Life» (en anglés). Astrobiology Magazine. Consultat el 6 de febrer de 2015.