Juno Februata

Juno Februata, també Februa, Februtis, Februlis, Februta o Februalis és la deesa romana de la purificació i la fertilitat. Era un aspecte de la gran deesa Juno (equivalent a la grega Hera), particularment adorada i en celebracions festives en el seu honor en la segona mitat del més de febrer.

Februata prové de la paraula llatina februa que significa "purificació religiosa" i d'ahí també febrer, el més de la purificació, com va escriure Ovidio:

"Els Pares de Roma ho varen cridar purificació, februa...Els nostres antepassats creïen que tot pecat i causa del mal podria ser borrat pels ritos de purificació.").

Festes

En febrer eren numeroses les festes relacionades en eixa purificació o neteja per ser l'últim més de l'any en el seu calendari, per lo que es considerava un moment apropiat per a desfer-se de tot lo mal, brut o impuro per a entrar en bon peu en el nou any. Aixina se celebraven importants festes, com les Lupercales, Parentals o les Terminalias, ademés de les pròpiament dedicades a ella

Les referències a les festes dedicades a Juno Februata són escasses, i gran part de l'informació obtinguda és objecte d'ampli debat. Sembla que estaria relacionada en Juno Lucina, un aspecte de Juno com a deesa del part, la vista i la llum, la primera llum que veu un chiquet en nàixer.

La primera menció és la d'Arnobio, un primitiu escritor cristià primitiu al voltant de l'any 300 que ataca a la religió pagana en comparació al cristianisme.

Va ser Alban Butler, un sacerdot catòlic i hagiógrafo de el XVIII quan en la seua célebre obra Butler's Lives of Saints (La vida dels Sants de Butler) descriu un aspecte de les Lupercales com una festa de 'Juno Februata', en un intent per explicar per qué el Dia de Sant Valentí té relació en els amants, provablement per un malentés o mala interpretació de dies februata o "dia de purificació". i baix l'apartat del 14 de febrer:

'Per a abolir les costums obscenes i supersticioses dels chics que escrivien els noms de les chiques, en honor de la seua deesa Juno Februata, el dia quinze d'este més, varis pastors varen substituir els noms posant en el seu lloc els de els sants d'este dia'.

I a partir de Jack Oruch, que va anotar l'ingeniosa confusió de Butler, va senyalar ademés que va ser adornada per Francis Douce, en les seues Illustrations of Shakespeare, and of Ancient Manners (Ilustracions de Shakespeare i dels modals antics), nova edició. Londres, 1839, p. 470, prenent tal festa per a les Lupercales, afirmant:

'Durant un gran més de febrer ... en honor a Pa i Juno ... En esta ocasió, en mig de vàries cerimònies, els noms de les chiques es varen posar en una caixa, d'a on varen ser extrets pels chics segons un encert dirigit'. Douce va repetir la descripció de Butler de l'intent de substituir els noms de les chiques pels dels sants, i concloïa que 'com la festa de les Lupercales havia començat a mitan de febrer, [els cristians] semblen haver elegit el dia de Sant Valentí per a celebrar la nova festa, perque va ocórrer casi al mateix temps.'

Se supon que en chicotets papers, els chics escriurien els noms de les chiques fadrines de la comunitat i en honor de la deesa Juno Februata, en extraure a l'encert un dels noms per un jove fadrí es formava una parella en una relació temporal durant els jocs eròtics que tenien lloc durant la festa i després permaneixien com a parella durant els següents 12 mesos. Moltes voltes estes pràctiques derivaven en matrimonis que perduraven en el temps.

Vore també

• Febris
• Februa
• Februus