Juglans regia

nogal comú (Juglans regia)

El nogal comú, nogal europeu o nogal espanyol, i, en Mèxic, anou de Castella (Juglans regio), és un arbre monoico i caducifolio de la família de les Juglandaceae en l'orde de les Fagales. És l'espècie del gènero més difosa en Europa, estenent-se per tot el suroest i centre d'Àsia, fins al Himalaya i suroest de China.

És cultivat per la fusta, els fulls aromàtics i el frut comestible, la anou. Ademés té un us ornamental. Noceda o nocedal és el lloc plantat de nogales.

Descripció

És un arbre caducifolio que aplega als 25 m d'altura en un tronc que pot superar els 2 m de diàmetro. D'este tronc, que és curt i robust i de color blanquecino o gris clar, ixen grosses i vigorosas branques per a formar una copa gran i redonejada. Les fulls, de 20-35 cm de llarc, en peciol de 5-8 cm, caduques, alternes i imparipinnadas, estan compostes habitualment per 5-9 folíols —encara que pot tindre solament tres—, de 8-15 per 2,5-6,5 cm, sancers en els individus adults i discretament serrulados en els jóvens, en base freqüentment asimètrica, àpiç obtús o alguna cosa acuminado, de envés glabro o en glándulas peltadas en les aixelles dels nervis, subsésiles o peciolulados, de color rojós en brotar i que, despuix, es tornen vert obscur. La inflorescència femenina, erecta, està composta per 1-5 florés pelosas i en brácteolas d'àpiç dentado. La masculina en gran número de flors, densament dispostes a lo llarc de l'ament, sésiles en (2-3) 4 sàpia-hos i 8-40 estams. De les florés femenines naixen fruts subglobulares, de 3-6 cm, d'involucre semi-carnoso vert i pla —que en secar-se es torna negruzco i es desprén— cridats habitualment «anous», encara que no entra dins d'este tipo botànic de frut, sino en el tipo drupa, més precisament una drupa involucrada o «trima». El terme anou devent aplicar estricta i exclusivament al endocarpi pétreo i corrugado bivalvat —excepcionalment trivalvo i en este cas, hi ha tres cotiledones i tres tabics— i el seu interior que és una llavor cerebriforme comestible, composta —en absència d'endospermo— pels dos cotiledones arrugats, envolts en el seu tegumento de color pardo i separats per un tabic perpendicular a les dos valvas de l'anou i la seua sutura.

• 
  Hàbitat.
• 
  Corfa.
• 
  Fullage.
• 
  Inflorescència femenina.
• Inflorescència (ament) masculina.
  Inflorescència (ament) masculina.
• Fruts inmaduros (trimas) in situ.
  Fruts inmaduros (trimas) in situ.
• Involucre (frut madur) in situ.
  Involucre (frut madur) in situ.
• 
  Frut madur sense epicarpi ni mesocarpi i llavor lliure de l'endocarpi bivalvada.
• Anou: anatomia interna.
  Anou: anatomia interna.
• 
  Anou trivalva.

Distribució

Oriunt del Orient Mig, el seu cultiu és milenari. Va ser introduït en l'Europa septentrional i occidental molt precoçment, potser abans de l'época romana, i en el continent americà cap a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Propietats

Composició

Els fulls contenen matèries tánicas, àcit elágico i àcit gálico i, quan estan fresques juglona —que és una oxinaftoquinona formada secundariamente a partir de la hidroyuglona α— i inosita. En el epi i mesocarpo també hi ha hidroyuglona. La llavor conté fins a 50 % d'oli (predomina el àcit linoleico) i sacarosa, dextrosa, dextrina, fécula, pentosanas, la globulina yuglansina, lecitina, àcit inositopentafosfórico, etc.

La juglona aludida anteriorment, que és abundant també en les raïls del nogal, produïx alelopatía negativa vegetal, o siga que inhibixen el creiximent d'atres plantes del seu entorn per a evitar la competència. Tots els representants de la família Juglandaceae posseïxen, en major o menor grau, esta substància.

Usos

Alimentici

És cultivat extensivamente per a la comercialisació dels seus fruts, les anous, les quals es consumixen de diverses formes, des de fresques, cuinades o en rebosteria. També s'utilisen per a extraure oli.

És un frut sec d'alt valor nutritiu: ric en proteïnas, vitamines del grup B, vitamina C, oligoelementos, olis vegetals, lecitina i #àcit grassos omega 3 (poliinsaturados).

Principals varietats comercials

-Clafoll bla: Mollar Moyete Barthere Franquette Dels pardals

-Clafoll dur: Comú Parisienne Pico de perdiu Tardà Precoç Bijoux

-Atres varietats: Payne Meylannaise Marmot Fernor Corne Brantome Ashley Concord Ehrhardt Waterloo Chandler

Forestal

Moltes plantacions de Juglans regio són de doble aprofitament, pel seu frut comestible oleaginoso i la seua fusta de gran calitat, similar a la del nogal negre (Juglans nigra), apreciada en ebanisteria.

La fusta presenta albura de color groc ocráceo, molt diferent del duramen de color castany violáceo. Té lluentor natural destacada, de textura fina, gra crespo, veteado pronunciat i decoratiu, i és inodora. Li la classifica com mijanament pesada i semidura, en una densitat de 0,64 kg/dm³. El duramen és molt resistent a l'atac d'insectes xilófagos. La fusta és tenaz, resistent al hendimiento, i es polix, lija i llustra en facilitat. S'usa en l'elaboració de chapes fines, torneria, talles, mobles d'alta calitat, #revestiment d'interiors, culatas d'armes de fòc, instruments musicals, etc.

Medicinals

Se li atribuïx a les anous una infinitat de propietats curativas, tant en us intern com a extern, que, a falta de comprovació científica i/o medicinal séria, fan dubtar de la seua realitat: per eixemple es considerava antigament que menjar anous fomentava l'inteligència per la similitut en la forma de la seua llavor en el cervell humà.CR

És provable que unes quantes siguen realitat: a saber, per eixemple, els efectes benèfics dels #àcit grassos omega 3 ya no es posen en dubte.

Taxonomia

Juglans regio va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 997[1], 1753.

Etimologia

• Juglans: prestat del llatí Jūglans, abreujament de Jǒvis glans, "frut de Júpiter". Empleat, entre uns atres, per Plinio el Vell en el seu Història Naturalis (15, 86; 16,74; 17, 89)
• regio: del llatí rēgǐa, "de rei, real".

Sinonímia

• Juglans duclouxiana Dode
• Juglans fallax Dode
• Juglans kamaonia (DC.) Dode
• Juglans orientis Dode
• Juglans regio var. sinensis DC.
• Juglans regio subsp. fallax Popov
• Juglans regio var. kamaonia DC.
• Juglans sinensis (DC.) Dode

Noms comuns (arbre i frut)

• Castellà i atres llengües ibèriques, com el vasc (Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència d'us del vocablo en Espanya): anoales, anogal, carriona, cascarol, cascarón, coca, cocón, conchais, conchal (3), concheiro, conchiro, concho (3), conjo, corcón, coscol, cuca (2), cucal (3), cuco, cuculina, cucón, cusial, clafoll, intxaur, la nogal, la nogal, la nogal blanca, la nogal negra, matamadres, noal, nocedo (4), noceo (2), noces, noga, nogal (64), nogal blanca, nogal comuna (2), nogal espanyol, nogal europeu (2), nogal negra, nogal picat, nogal real (2), nogal rinconero, nogala (5), nogar (2), nogueira, nogueiro, noguera (30), noguera rinconera, noguero (6), nozal (5), nuecero, anous (4), anous (frut), anous machos, anous mollares, anous ocales, anous rinconeras, anou (12), anou encarcelá, nuezal, nugal, nugueiro, nuguera, nuquera, nuzal, nuzeiro, pajarera, ñogal (2), ñozal (2), ñuez.

Vejau també

• Carya illinoinensis (Pecán)
• Brosimum alicastrum (Nogal Maya)

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Juglans regio.
• Juglans regio en Arbres Ibèrics
• Cuidats i cultiu de l'Arbre de Nogal en InfoAgro via Casa Original