Brosimum alicastrum

ramón (Brosimum alicastrum)

El ramón (Brosimum alicastrum), ojoche, ojushte, nogal maya, o guáimaro (en la costa Carib de Colòmbia) és un arbre de la família de les Moraceae, divisió de les angiosperma, que inclou les del gènero Ficus i les moreres. Es troba des de Mèxic fins a Perú i Brasil, passant per Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Guyana, Veneçola, Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador. També es troba en les illes del Carib: Cuba, Jamaica i Trinitat i Tobago.

Descripció

Este arbre pot alcançar els 45 m d'altura i 1,5 m de diàmetro. Posseïx una corfa acanalada, cilíndrica; en raïls externes de contrafort, donant-li més soport necessari si el seu sistema radicular és superficial; en llacor lechosa dolça i pegajosa. La corfa externa és suau, grisácea clara, la fusta rojosa, en secció central groguenca.

Florés unisexuales, solitàries i axilars. Les flors masculines, de color groc, estan reunides en #ament globosos, composts de escamas peltadas i carixen de corola. Les flors femenines estan reunides en cabezuelas oblongas, ovales, en escamas més menudes. Esta espècie és monoica consecutiva protogina: quan el Brosimum alicastrum madura sexualment (açò és, quan produïx flors, lo que ocorre als cinc anys de nàixer des de la seua llavor, o abans si es reproduïx per estaquilla) produïx flors femenines, mentres que a partir d'un cert punt del seu cicle de vida la seua sexualitat canvia produint flors masculines.

El frut és una drupa de 2 a 3 cm de diàmetro, globosa en pericarpi carnoso comestible de color vert groguenc quan està madurant i tirant a anaranjado o roig quan està en adop, de sabor i olor dolça. La drupa conté generalment una llavor (més rarament, fins a tres llavors per frut, que són les anomenades anous mayas). La llavor és casi esfèrica, d'1 a 2 cm de diàmetro, en testa (pell) prima de color castany, i cotiledones verts, grossos i feculentos. Torrades o cuites tenen un sabor semblat a les castanyes. Mòltes servixen per a fer una farina negra en la que es fa pa o tortilles galletes, sopes, tortitas, café i farina per a panqueques i atol. Poden preparar-se pastiços de diversos sabors, flanes, gelats, pizzes, manjares i plats típics. Totes riques en triptófano, un aminoàcit essencial deficitari en dietes basades en el dacsa.

Ecologia

Creix en Selves Mijana Subcaducifolia, Mijana Subperennifolia i en Altes Subperennifolias i Altes Perennifolias, entre 20 i 1600 m s. n. m.; en Mèxic des de Nayarit cap al sur i des de Tamaulipas fins al surest; florix entre 21 i 35 °C. Comunament és utilisat com a aliment. Els fulls fan produir làtex; el làtex és medicinal; i el frut en molta proteïna comestible. Algunes voltes, bianualmente, pert la seua fullage, sobretot en hàbitats més àrits. En Guatemala este arbre creix en tota la Costa Sur i la regió Noroest d'El Petén, a on és un arbre molt abundant en reserves protegides com Tikal, Illa de Topoxte, Yaxha i unes atres.

En el bosc produïx un bon forraje per a les mules. Tots els animals d'estes selves s'alimenten dels seus fulls i dels seus fruts. En el Pacífic fructifica de giner a març en Mèxic; i en el Golf de Mèxic fructifica tot l'any.

Com el iroko, el ramón pertany al grup de 200 espècies arbòrees oxalógenas, conegudes per la seua capacitat d'almagasenament de CO2 atmosfèric en forma de oxalato que és transformat en carbonat càlcic. El iroko és objecte d'estudi del programa Biomimicry Europa que planta vegetació oxalógena en Haití, Índia i Colòmbia.

Taxonomia

Brosimum alicastrum va ser descrita per Peter Olof Swartz i publicat en Nova Genera et Species Plantarum seu Prodromus 12. 1788.

Sinonímia

• Alicastrum brownei Kuntze
• Brosimum conzattii Standl.
• Brosimum gentlei Lundell

• Brosimum terrabanum Pittier
• Ficus faginea Kunth & C.D.Bouché
• Helicostylis ojoche K. Schum. ex Pittier
• Piratinera alicastrum (Sw.) Baill.
• Piratinera terrabana (Pittier) Lundell
• Urostigma fagineum (Kunth & C.D. Bouché) Miq.

subsp. bolivarense (Pittier) C.C.Berg

• Brosimum bernadetteae Woodson
• Brosimum bolivarense (Pittier) Romero
• Brosimum columbianum S.F.Blake
• Brosimum latifolium Standl.
• Brosimum uleanum Mildbr.
• Helicostylis bolivarensis Pittier
• Helicostylis latifolia Pittier

Fusta

Té duramen de color groc blanc o gris; i el color de la albura és similar al del duramen.

Pes específic: 0,6–0,7 g/cm³

• Gots. Fusta de porosidad difusa

Propietats

La seua principal aplicació medicinal és en el tractament d'afeccions de les vies respiratòries, sent el asma el padecimiento per al qual s'usa en major freqüència.

És freqüent el seu us en el tractament de problemes ginecológicos, com l'infertilitat, en l'alletament i per a regular la menstruació. En estos casos es prepara una infusió feta en la corfa i s'administra per via oral.

Les dònes que no poden alletar als seus fills o produïxen poca llet, prenen una infusió de 2 fulls màxim com a té o mesclat en atole. No més dosis, perque provoca excés de producció.

Noms comuns

En Mèxic

Brosimum alicastrum és conegut per més de 50 noms, molts d'ells de les llengües indígenes en Mèxic (maya, totonaco, mixteco, popoluca, etc.). Un nom molt utilisat en espanyol "ramón" ve del verp "ramonear", que significa "tallar les puntes de les branques" (Pardo-Tejeda i Sánchez-Muñoz, 1980). Els indígenes del estat de Chiapas, utilisen la seua llavor com a substitut de la dacsa, quan la collita no va ser bona; en esta llavor es preparen tortilles i els fulls també servixen per a aliment dels seus animals.

En distintes regions

• Campeche: Ramón
• Colima: Moj, Mojito, Mulle, Mojote, Tlatlacôyic (Náhuatl).
• Chiapas: Aja, Ajah, Ajach, Ash, Ahx, Mo, Mulle, Moju, Motzoque, Muju, Tsotash, Tzotz, Mohe, Talcoite.

Durango: A-agl (tepehuano).

• Jalisco: Capomo, Hairi, Mojote, Mulle, Hairi-et (huichol).

Oaxaca: Juan Diego, Nazareno i Samaritano (Costa d'Oaxaca), Ojite, Gueltzé (zapoteca), Tunumi.Taján (mixteco), Ojoche, Ojotzin, Oxotzin, Ramón, Lan-Felá (chontal), Ojocosochitl, Capomo,

• Michoacán: Capomo, Uji, Ujo, Huje.
• Nayarit: Capomo, Jauri (cora).

Pobla: Ojite (nort de l'estat) Quintana Rosegue: Ramón, Ramón del Mico, Ramón Colorat. Sant Luis Potosí: Ojite.

• Sinaloa: Apomo, Capomo.
• Tabasco: Ox.
• Tamaulipas: Ojite, Oxotzin.

Veracruz: Ojoche, Ojite, Capomo, Ju-Sapu i Ju-ksapu (regió Totonaca del Tajín), ox, Oxitl, Oxotzín, Ojochi, Moj-Cují (en popoluca). Yucatán: Choch, Osh, Ox, Ramón.

En atres països

Hondures: Masico o Masica Colòmbia: Guáimaro El Salvador: Ojushte Guatemala: oxté (quiché), iximché Veneçola: Chara (orient), charo groc (plans) Nicaragua: Ojoche. Costa Rica: Ojoche. Perú: Manchinga, congona.

Enllaços externs

• The Equilibrium Fund (anglés)
• New Scientist article (anglés)
• St Andrews Prize [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
• Bread nut (anglés)

• El ojoche viu
• Morfologia del Ojoche
• Recepta, budín de ojoche
• Recepta, galleta de ojoche