Jardins de l'Egipte antic

Estany rectangular en peixos i ànets, al voltant del com hi ha plantats lotos, palmeres datileras i arbres frutales. Fragment d'una fresca de la tomba de Nebamun, Tebas, Dinastia XVIII.

L'antic nom d'Egipte, cridat Kemet o terra negra, deriva dels fèrtils rovines negres depositats per les inundacions del riu Nilo. Esta terra fèrtil, que rep l'aigua gràcies a una extensa ret de dics i canals, constantment renovats, està dedicada principalment al cereal. Debido a ello, els arbres i les flors són escassos, motiu pel qual el jardí és contemplat com un vergel a on la flora es cuida en la major atenció.

Els jardins del Antic Egipte varen començar provablement com a senzills horts d'arbres frutales i de hortalices, regats en aigua del riu. Poc a poc, a mida que el país prosperava, varen evolucionar cap a jardins ornamentals, en flors, estanys, senderes i arbres frutales i d'ombra. Normalment el jardí egipcíac es disponia entorn a un estany cobert de lotos i de papirs, plantes heràldiques del Alt Egipte i del Baix Egipte. Els temples, palaus i residències privades tenien els seus propis jardins. En ocasions, es depositaven en les tombes maquetar dels mateixos per a que els seus moradores pogueren gojar-los en el més allà.

Estos jardins, simètrics i rígits, donen una idea de la civilisació egipcíaca. Eren tan singulars que no admetien influències exteriors, ni tan sols de la propenca Mesopotamia i les seues paradeisos; per això es consideren les antípodes dels jardins asiàtics.

Història dels jardins egipcíacs

Escena d'un jardiner usant un shaduf. Tomba de Ipuy en Deir el-Medina, vora oest de Tebas, TT217

El història i naturalea dels jardins de l'Antic Egipte, com en atres aspectes de la seua vida, depenia del Nilo i de la seua ret de canals dels quals s'extrea l'aigua. Inicialment, esta es trea del riu per mig de gavetes de cuiro i era duta en muscles fins als jardins. Més vesprada, aproximadament a partir de el IV, l'aigua s'elevava des de pous per mig de montacargas en contrapeso cridats shadouf en àrap. Els primers horts consistien en parterres de sembra dividits en rectànguls per mig de murs de terra, de manera que l'aigua permaneixia estancada i empapava el sol. Estos jardins pertanyien a temples o a residències, se situaven prop del riu o dels canals i el seu us principal era el cultiu de hortalices. A principis del Imperi Nou varen començar a formar part de residències més luxoses, i a voltes es rodejaven en un mur perimetral. Els jardins dels temples s'ampraven per a cultivar determinades plantes usades en les seues cerimònies.

Jardins en palaus

Bajorrelieve que mostra un jardí del Antic Egipte. Image del llibre de G. Riata "L'art dones Jardins".

Els primers jardins en palaus varen aparéixer en Egipte en anterioritat al Imperi Mig. Eren de grans dimensions i es disponien seguint patrons geomètrics. Els seus estanys eren enormes i numerosos. En el II mileni a. C.., el llac del jardí del faraó Seneferu era tan gran que en ell cabien barcos desplaçats per vint remeros.

Els faraons varen ser, provablement, els primers en ordenar la construcció dels jardins. Baixe els seus mandats es varen dissenyar enormes passejades adornades en plantes, herbes i arbres frutales duts de totes les regions limítrofes. Ells mateixos aportaven les plantes exòtiques que creixien en els seus camps i que, despuix, cultivaven en els jardins dels seus temples i palaus.

Les plantes rares estaven de moda; tant és aixina que s'organisaven expedicions dedicades, exclusivament, a la busca de les espècies més exòtiques i lluntanes. Durant el regnat de la reina Hatshepsut de la XVIII dinastia, i de Ramsés III (1198-1166 a. C.) es varen utilisar tarros per a transportar fins a Egipte les noves espècies d'arbres i flors descobertes despuix de les conquistes de Líbia, Síria i Cyrenia. Hatshepsut va fer dur treinta y uno arbres d'incens per a adornar els seus jardins i terrats. Tutmosis III va fer pintar, en els murs del temple de les Festes de Karnak, les numeroses plantes que havia fet dur d'Àsia.